Fins l'any que ve!

Avui a la universitat ha vingut la Roser, una dona que la seva professió és explicar contes passionalment i fent imaginar totes les paraules que diu als oïents. Ens n'ha explicat tres històries de Nadal i en faig referència a la que m'ha captat i m'ha agradat més i amb la que he rigut moltíssim; m'ho he passat pipa!

Malahuradament no recordo tot el conte i òbviament no el sé explicar amb tanta gràcia com ella, però més o menys deia així:
Ens situem al pessebre on Maria està a punt de tenir un fill. Finalment, aquest neix, però sabeu que els ànecs són molt xafarders i van anar a dir als altes animals què havien vist: Jesús és nat (imitació de la seva veu). Però les gallines que són molt cotilles li van preguntar: a quin lloc? I el pollastre va dir: aquí, però els pollets encara volien saber-ne més tot dient: i on té el niu? i un xai que passava per allà va dir: a Betlem. Les orenetes que voleiaven van dir: l'hem vist i és petit i, la vaca, va respondre: és Jesús. Però hi havia tan d'enrenou que el bou va dir: prou. I les cigales continuaven que-qui. L'ase que és tan lent fins i tot per aprendre les coses i va dir: i a.

Ja us podeu imaginar que l'entrada del naixement va quedar atapeïda de tots els aimals i els que encara restaven per venir!

Bé, un cop explicat el conte no cal dir que sentir-lo dir a la Roser tenia molta gràcia; tenia una capacitat brutal de barrejar els animals els uns amb els altres mentre anava explicant la història. Realment era fabulós i al·lucinant.

Ànec: Jesús és naaaaat
Gallina: a quin llooooooc
Pollastre: aquíiii
Pollets: i on té el niiiu?
Xai: a Betleeeeeeeem
Orenetes: l’hem vist i és petiiit
Vaca: és Jesúuuuuuuuus
Bou: pooooooooru
Cigales: què qui
Ase: i aaaaaaaaaaaaaa




Em despedeixo d'aquet any tot dient-vos:

La imaginació de l'últim dia

Dimarts en Guillem, l'Eloi i la Laura C. van ser els protagonistes de la classe ja que van fer totes les exposicions individuals i col·lectives.
Contes
La Laura C. ens va explicar la famosa "Llegenda de Sant Jordi" acompanyada d’imatges que ens mostrava a través de l’ordinador. A continuació en Guillem ens va explicar el conte d’ “En Groguet” amb molta gràcia: Resulta que un pollet va sortir de l’ou i no trobava els seus germans així que va anar a la seva recerca, però tots els ous que s’anaven trencant no en sortia cap animal com ell. La serp, l’ornitorinc, la tortuga, el cocodril, l’ànec i els signes que anaven apareixient i tots plegats buscaven els seus germans. Però de fer tanta volta el pollet es va adormir de cansament. Al despertar-se va veure tots els seus germans al seu voltant.
Després va explicar un segon conte fet per ell al cicle d’infantil “L’enfadat”. Aquest és un peix que juga amb la pilota pel fons marí, però arriba un moment se li peta. Està enfadat i va remugant amb els altres animals mentre va cap a casa. Després d’haver dinat un plat de macarrons, la mare li diu una frase en certa: no t’has d’enfadar perquè sinó no tindràs amics.
L’Eloi ens va explicar el conte “El primer dia d’escola d’en Teo”. És nota que té pràctica ja que interactuava amb nosaltres aprofitant situacions del conte per ensenyar i explicar hàbits i com és un dia a l’escola. Emportar-se l’esmorzar a l’escola, creuar el carrer, posar-se la bata, rentar-se les mans per dinar, descans, jugar, berenar i reton cap a casa. Penso que és un bon llibre per introduir els nens al seu primer dia de classe i fer-se una idea de com serà.

Després tots trens companys ens han explicat la notícia extreta d’El País. “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños”. Un estudi de Granada ha demostrat que jugar als videojocs és positiu ja que millora l’atenció dels nens, la seva memòria visual, estimula l’aprenentatge, l’estratègia, la creativitat... però realment les hores que els nens es passen jugant davant les pantalles és excessiu ja que treu hores d’estudi i fa que tinguin una pobre interacció social. Realment no afecta al rendiment acadèmic si hi ha un control moderat de les hores del joc i a més amés desperta les variables cognitives. Així que en el debat que ens van proposar vam arribar a la conclusió que és bo que les nens hi juguin però ells mateixos han de dominar el joc (temps) i no pas el joc a ells. També dir que els videojocs que hi ha avui en dia són molt violents i sanguinaris i creiem que són inadequats per les seves edats i que les pares haurien de controlar la seva compra.

Frase del darrer dia: Conte comptat conte acabat.

Debat i exposicions

Divendres va ser un dia de moltes activitats:

Vem començar amb els contes i la Cristina ens va explicar "La cuca de llum". Resulta que una vegada una cuca de llum estava cansada de sortir totes les nits a il·luminar i un dia va decidir canviar d'animal per fer una funció que no cansés tant, i va anar al bosc a fer la recerca d’aquest. Durant tota la tarda de búsqueda es va trobar amb un grill, un centpeus i una mosca, però cap d'ells li feia el pes per les seves característiques i pels sons que produïen; eren constants i cansats. Caminant, caminant, es va fer fosc i, de camí cap pa casa, va estar reflexionant sobre tot el que havia vist. Finalment va arribar a la conclusió que preferia continuar ésser una cuca de llum.

A continuació l'Irene ens va explicar el conte d'"El Nadal de les tres bessones". Penso que és un bon conte per explicar als nens en aquesta época de l'any ja que introdueix tot tipus de vocabulari nadalenc. El ninot de neu i el seu vestit, l'arbre de nadal, la sopa i els galets, les neules i el torrons. A més a més, el va explicar de tal manera que els colors també hi quedaven reflectits per aprendre'ls o repassar-los. És un bon conte pels petits de la casa.

Després l'Arantxa V., la Laura M., l'Irene i jo vam exposar l'entorn sonor. A l’Arantxa i l’Irene els hi va captivar més els sorolls electrodomèstics, les obres i les persones i veïns de l’edifici, sobretot el que ronca. La Laura M. ens va explicar els sons del bosc, les fulles quan cauen o les trepitgem... i jo vaig fer el següent: Primer vaig classificar els sons ens diferents moments del dia ja que són ven diferents i, sobretot, els cap de setmana.

Els dies de cada dia, pel matí no sento quasi res, ja que cadascú de la família s’aixeca a una hora diferent i es fa el mínim de soroll per respectar-nos els uns dels altres. Més tard, se sent el meu despertador, motos i cotxes, la caldera i les monges que canten de tant en tant al pati que tenen. La nostra casa dona a la part interior i dona a un convent, això també explica la calma que hi ha. Imagineu-vos doncs els caps de setmana!: Només plats, ocelles, cadires, nevera, raspall de dents i converses de la gent de casa se senten.
Per la tarda és quan se sent més moviment: passes i portes dels veïns, ambulàncies, intèrfon, i electrodomèstics.
Al vespre els sons disminueixen: fluorescent de la cuina, interruptors, telèfon, converses, televisió, passes, plats; aquest els caps de setmana són els mateixos.

De casa a la universitat no vaig explicar res, sinó que vaig enregistrar tots els sons amb una gravadora que tenia de l’any de la picor i, a classe, els hi vaig fer fer la llista del tot el que sentien perquè ho comparessin amb els sons que ells senten fent el mateix recorregut i perquè també fossin conscients d’ells.
El resultat va ser aquet:
Porta de casa
Claus
Escales
Porta d’entrada
Carrer (cotxes, motos i busos)
Conversa estudiants
Tiquet ferrocarrils
Arribada ferrocarrils (portes, pip-pip, conversa)
Ascensor (“tancant portes andana”, “obrint portes vestíbul”)
Escales mecèniques
Carrer (motors de diferents transports, obres, nens escola, conversa universitat).

Aprofitant que treballo a l’Auditori vaig aprofitar els sorolls que se senten des que entra fins que surt el públic per la porta de l’edifici tot reproduint-los a classe. Però l’interessant d’aquesta activitat era que descobrissin quin dels sons no era gens adequat i que fa la majoria de gent quan van a un concert: la tos seca i provocada i desembolicar caramels entre els diferents moviments d’una obra. La gent s’ha de conscienciar i hem de fomentar entre nosaltres que els silencis que es fan entre moviments s’han de respectar perquè formen part de la peça, la música encara vibra i es trenca un moment màgic. És molt desagradable pels música i la gent del públic que ho respecta sentir aquests sons tan desagradables. Si us plau, siguem més respectuosos i més conscients.

Després de les exposicions vam fer el debat i las crítica de la pel·lícula “Billy Eliot”. Vam tractar el tema de sexe i gènere, el paper dels mestres i dels pares respecte aquest tema. Va ser interessant. Vam arribar a la conclusió que la societat decideix pel sexe a qui pertany què i que ha de reconèixer els valors amb què s’eduquen avui en dia els nens.

Frases del dia: Què fan els nens que no se'ls sent?

El so és una referència.

La gran pel·lícula

Billy Eliot va ser la pel·lícula que vam veure a classe i que divendres vinent debatrem a seminari. No va ser la primera vegada que la veia, però em va transmetre els mateixos sentiments que la primera vegada fa molts anys endarrere al cinema. Té una un ritme musical que fa que els propis peus també vulguin saltar i ballar durant i després de veure-la, però també està marcada per una part fràgil i sensible d'una incomprensió de la família del noi que poc a poc es va apaivagant quan el pare de Billy l'enxampa un dia fet ballet al gimnàs de la ciutat, cosa que va contra els seus pensaments. Tot i posar-se de mal humor veu que té una certa habilitat i que val la pena donar-li una oportunitat i animar-lo ja que pot ser l'únic de la família que triomfi tot i que va en contra dels seus pensaments.

Frase del dia: "Me han aceptado."

Mostra de vídeos creatius

Ahir a classe tothom va presentar el vídeo que havia fet de la setmana extraordinària, quina creació i imaginació! Els resultats eren ven diferents ja que cadascú ho havia viscut de diverses maneres, tots em van agradar molt. La Loles, la nostra professora de seminari i TIC, va quedar sorpresa del que havíem fet, no s'imaginava uns vídeos que incorporessin tot allò que ens havia ensenyat: intercalar una imatge fixa amb moviment, posar veu i so. Ens va felicitar i els alumnes vem quedar contents dels resultats.

Amb aquest exercici, vam veure que com a futurs docents podem fer un vídeo pels nens fent una recopilació de fotos i vídeos de tot l'any, i així, s'emportarien un record emotiu a més a més de l'àlbum de treball escolar on es mostren les seves evolucions.

Gràcies!

A continuació vam debrate el tema de: "El meu fill juga amb una nina, espero que no em surti gey." Aquest tema va esdevenir perquè divendres veurem la pel·lícula de Billy Eliot a calsse. Tots estavem d'acord de que els pares no s'han de preocupar de si el seu fill juga amb coses que que "no són pròpies del seu sexe"; això és una cosa que es defineix més endavant. Per tant, els nens/es han de ser lliures a l'hora de jugar per imaginar, crear i descrobrir.

Dia d'inspiracions

Tot i tenir febre, cosa que hem compartit tan els companys com la professora de seminarie en diferents dies, la classe d'ahir va ser divertida.

La Berta ens va explicar el conte d' "El peix petit". Tarcta d'un peix que busca la seva mare pel fons del mar i, a tot animal que es troba els hi pregunta si són la seva mare. Però per la forma i pel color d'aquests la resposta és negativa. Finamlemnt aconsegueix trobar-la i li diu que els seus colors són els de l'arc de Sant Martí. Aquest conte és idoni per estudiar els colrs i sobretot els animals marítims.

La Laura M. ens ha explicat dos contes i l'experiència que va tenir nanat a un lloc de titelles.
Els dos contres les ha fet ella; el primer no té títol, però amb el seu permís, n'improvitzo un: "La troballa". Tracta d'una princesa anomenada prinseca Papallona que ha perdut el seu estimat, el príncep. Aquests no es troben is es van buscant pels racons i les afores del palau. Fins que apareix la fada i fa que es trobin. Ha estat un conte impribitzat on la Laura feia el paper de princesa i fada i jo (escollida pels companys de classe) de príncep. No estava preparat i ha estat diverit anar creant un diàleg entre els personatges amagades sota la taula.

El següent conte va ser "En Pepet no té orelles".

Va d'un nen que mai escolta el que li diuen els pares, ni els mestres d'escola, ni els companys de classe. Així que un dis se li van caure les orelles i van decidir anar a fer un viatge. Un dia, en Pepet va començar a trobar a faltar les seves orelles, les necessitava i, va decidir, d'enviar un missatge amb una ampolla i tirar-la al mar perquè viatgés cap on elles eren. Un dia que les orelles eren a la platge prenent el sol es van trobar amb l'ampolla, la van obrir i van verue que hi havia el missatge d'en Pepet reclamant-les. Van decidir que tornarien a estar amb ell si les hi demostrava que faria cas dels altres. Un dia, quan el Pepet era a casa, van tucar a la porta i la seva la mare va veure dues orelles. Es va espantar, però quan li van dir què havien vingut a fer, les va deixar passar. Li van explicar a en Pepet que si no feia cas marxarien per sempre; així que farien una prova abans de quedar-se amb ell. El noi va respondre positivament a les demandes de la mare, les dels mestres i els companys de classe, i així va ser com va recuperar i aconseguir tenir per sempre més les seves orelles.

Després a la classe vam debatre sobre alguns temes educatius.

Frase del dia: si el nen té còlics hem de posar l'estractor de la cuina o enxufar el secador; amb aquest soroll aconseguim que es relaxi.

I... ha arribat el dia

Ahir em va tocar exposar el conte davant els companys.

Estava una mica nerviosa però em feia il·lusió poder compartir el conte de "La sopa de pedres". Vaig preparar una escena amb un fons de muntanyes i cases d'un poble, vaig imprimir imatges com la d'una olla i diversos aliments que sortien al conte i com no, el soldat, el protagonista de la historia.

Aquesta diu així: Hi havia una vegada, un soldat que feia molts anys que havia anat a la guerra. Un dia, tornant cap a casa es va perdre i va anar a parar a un poblet perquè li donéssin acollida; però la gent no li donava acollida ja que ells també havien passat la guerra i no tenien res per donar-li. Però estava tant esgotat que va anar a la plaça del poble per descansar i l'endemà al matí prendre de nou la ruta. Aviat va començar a fer-se fosc i com que feia fred va decidir encendre foc amb una olla que tenia i fer una sopa. Com que no tenia menjar, hi va tirar pedres. Mentre s'escalfava, va passar un nen que anava a la font del poble a buscar aigua; va veure el soldat i li va preguntar què feia. -Una sopa de pedres- va dir el soldat. -I és bona? preguntà el nen - Sí, però si e poguessis dur una mica de sal tindria més bon gust- respongués l'home. Mentre el nen anava cap a casa va dir a dos amics que havia vist a la plaça de la vila un home molt estrany que feia una sopa de pedres. De tornada van anar cap allà tots tres per veure aquell misteri. Van tirar la sal, però el soldat va demanar als altres nens que si portaven pastanagues i patates la sopa agafaria molt bon gust. Els nens van córrer cap a les seves cases a buscar el que els hi havia demanat i ben aviat la sopa de pedres va ser boca de tots dels nens del poble, els quals van anar portant, alls, tomàquets, pa dur, ceba...

Finalment, quan tot era a punt i el brou era cuit el soldat va cridar a tot el poble perquè provessin la sopa de pedres tot dient-los: Vosaltres que no m'heu ofert res quan jo us ho he demant, permeteu-me doncs que compartim junts aquesta sopa de pedres.

La gent en sentir-lo, no entenia res, però l'olor que feia era digne d'un gran banquet, així que de mica en mica la gent es va anar servint fins a quedar ben tips. Aleshores la gent es va interessar pel secret d'aquell magnífic brou i, el soldat, els va respondre: -Aquesta sopa només té dues coses: pedres i un gran sentit de la solidaritat. Valors que els més petits han sabut del poble no han oblidat i que vosaltres, les mes grans hauríeu de recordar sempre. És unint les vostres forces que fareu grans coses per poble. Si continueu distants uns dels altres aquest gran brou només serà una sopa de pedres, en canvi, si us ajudeu mútuament sabreu com aconseguir fer un gran brou d'una simple sopa de pedres i mai més tornareu a ser pobres si us manteniu units.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Després vaig proposar una activitat: fer un conte entre tots. Amb unes cartes amb imatges on sortien personatges, objectes i situacions que passen en els contes, es tractava de crear un conte en conjunt. La dificultat és que cadascú de nosaltres teníem una altra carta on teníem un final diferent; així que cadascú tenia un objectiu diferent per acabar el conte.

La classe va ser molt participativa i penso que ens ho van passar bé i ens vem divertir. N'estic contenta del resultat.

A continuació l'Arantxa L. ens va explicar el conte dels tres porquets. La història era un pèl diferent però amb el mateix contingut d'aprenentatge. Els tres porquets es van trobant a diferents homes que els hi proporcionen els diferents materials per construir les seves cases; la de palla, la de fusta i la de maons. El llop, en diferents dies fa diferents atacs amb la seva bufera, però no aconsegueix menjar-se cap porquet ja que corren cap a la casa del germà. Al final, tots tres a la casa de maons celebren que s'han salvat del llop ja que ha caigut a la seva cassola tot entrant per la xemeneia i se l'han cruspit. L'Arantxa també va portar imatges dels porquets i les cases, però va passar una d'aquelles casualitats que té la vida; La Laura, una altre companya de classe tenia justament els ninots dels tres porquets; i vem interpretar el conte interactuant els uns amb els altres passant-nos-els.

Després, la Berta i la Sara ens van fer l'exposició sobre el tema "l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys". És una notícia recent extreta de "El Periódico" que comenta que el ministre d'educació, Ángel Gabilondo, porposa que l'ensenyança obligatòria sigui fins als 18 anys. Proposa que el batxillerat sigui un estudi de quatre anys i que s'estudiï a temps parcial per compaginar-lo amb nuna feina. Perquè aquesta idea sigui possible es necessita una flexibilitat. No ho proposa d'avui per demà, però sí com a model a seguir com ha fa Portugal. S'han fet enquestes i el resultat ha estat que els joves no hi estan d'acord opinió oposada a la dels adults.

Frase del dia: I d'aquesta manera el regne va adquirir el seu nom. Aquesta va ser la frase que va posar fi al conte que vam crear entre tots.

Què farem durant la setmana blanca?

La professora ens va anunciar les activitats que farem cada dia de la setmana blanca (16- al 20 de novembre) i els exercicis que haurem de desenvolupar després de cada visita. El programa que ens han prepartat és el següent:

Dilluns 16
Visita al Jardí de Cordes de Cerdanyola del Vallés.
Veure pàgina web: Jardí de Cordes

Dimarts 17
Visita a la Fundació Miró
Veure pàgina web: Fundació Miró

Dimecres 18

Activitat educativa fora de l'escola.

Haurem de participar i informar-nos dels projectes educatius d'un centre cultural.

Dijous 19

Visita a l'escola Joan XXIII

Veurem com aquesta escola treballa amb les TIC a les aules.

Veure pàgina web: Joan XXIII

Divendres 20

Visita a l'Auditori de Barcelona.

Anirem al Museu de la Música i veurem un assaig d'un dels espectacles que fan per l'eduació en família.

Veure pàgina web: Auditori

Després d'aquestes informacions, cada company de classe va presentar el seu blog per comentar i corregir-lo. Va ser interessant ja amb la feinada que tenim no mirem gaire els blogs dels demés. També va ser útil per agafar alguna idea.

Frase del dia: Farem una merendola!!!

De tot i més en una classe

Ahir al seminari van haver moltes presentacions: contes, sons i notícies referents a l'educació dels nenes.

La primera en exposar va ser la Vanesa que ha explicat el conte de "La Castanyera". Ens va tenir a tots ben atrapats en la historia ja que la castanyera en comptes d'agafar castanyes agafava cargols per error sens donar-se compte i ho va aprofitar per introduïr la cançó de la castanyera i el cargol treu banya. Així que l'explicació va ser rica en matèria.

A continuació vam tenir l'exposició de la Berta H. i l'Arantxa V. Tractava sobre la digitalització de les aules (notícia extreta de El País a data 4 de setembre.) Ens van explicat la innovació que van haver a les aules de cinquè de primària a l'inici d'aquest curs. El paper i llapis van ser substituïts per un ordinador per nen les pissarres per pantalles tàctils. Això afavoreix a introduir i integrar al nen al món de la multimèdia. Després vem fer un debat; per això ens van dividir en dos grups els que estaven en contra i a favor. Vem discutir les següents temàtiques: els nens estan davant l'ordinador masses hores? l'ordinador és una distracció? els professors s'han de formar per fer aquestes classes i els ordinadors fan una competència amb els bolígrafs. Penso que l'activitat va funcionar força bé i la classe va ser participativa.

La darrera exposició va ser presentada per la Cristina i l'Arantxa V. sobre les condicions de l'ensenyança infantils i els seus esfínters. Penso que va ser un tema que va motivar a tota la classe i que es reflectir en la participació fent el debat que ens van proposar i que havíem de representar el paper de professors, pares, directors escola, membre de la DGA, etc. i que havíem de defensar. A les aules d'infantil P3 si no hi han 42 alumnes per classe (dos mòduls) no pot haver un auxiliar per ajudar a la professora a canviar bolquers segons la DGA. Aquest servei tan precari de personal dificulta la tasca del professor ja que mentre canvia la roba d'un infant els altres nens queden descontrolats uns minuts. Personalment, em va agradar molt aquesta l'activitat i l'exposició que van fer.

Després l'Arantxa L. ens va explicar els diferents sons que escolta a dins i fora de casa i d'aquí cap a la facultat. Vam observar que en les darreres presentacions i la seva el 90% dels sons que sentim a casa són electrodomèstics i quan anem a dormir és realment quan ens adonem de la contaminació sonora.

Per acabar, la Loles, la nostra professora, ens va demanar les claus de casa per fer un joc de reconeixement escoltant els seus "drings" mentre les feia sonar. La majoria dels companys van saber identificar-les; uns estaven molt segurs, com la Sara, d'altres estàvem més confosos i d'altres no les reconeixien. Va ser un experiment divertit.

Frases del dia: Si s'acaba el món que hi hauria? que és veuria? que faríem?

Com presentar treballs

A l'inici de classe la Judit ens ha explicat el conte de "La rateta que escombrava l'escaleta" i l'Arantxa "La Tortuga Robi". El primer diu que hi havia una rateta que estava netejant l'escaleta i un dia es va trobar un dineret i, amb ell es va comprar un llacet. Però com que li agradava tan es posava al seu balcó per mostrar-lo. Aleshores un seguit d'animals l'anaven a cortejar però la rateta, al sentir les seves veus tan fortes i eixordadores els feia fora. Al final passa un gat i aconsegueix enamorar-la per casar-s'hi. Com sabeu el conte acaba en que el gat es menja la rateta, però la Judit ha canviat el final fent un gat vegetarià. Així que va ser ben original.

L'Arantxa ha explicat el conte amb il·lustracions grans, cosa que ha sigut original i diferent dels presentats fins ara. La tortugueta Robi s'intentava desempallegar dels angelets i la sorra que si li ficava a dins la closca.

Després la Vanesa ens va explicar que el seu "treball" del so on ha remarcat que hi ha sons massa excessius i que hauriem de ser conscients de la contaminació acústica que fem els ciutadans.

A continuació vem passar a corregir el format del treball lliurat fa poques setmanes "Educació i vida quotidiana" de l'Eulàlia Bosch. Així que les pautes van quedar d'aquesta manera:

Portada

Ha d'haver un títol i citar l'autor del llibre del qual fem el treball i a sota de pàgina, on diem tota la informació cal posar les següents dades com per exemple:

El nostre nom: Eli Puig

Assignatura: Seminari

Professora: Loles Gonzàlez

Estudis: Educació infantil

Grup: 1H

Facultat: FPCEE, Blanquerna

Sumari

Els títols també s'han de paginar.

Els subapartats han d'anar tabulats, no posar més de tres graus (1.1.1.)

On posem les pàgines el número 1 no ha de constar ja que s'acostuma a contar la portada i sumari com a pàgines; per tant, començarem amb la pàgina 3.

Text

El format de la lletra convé que sigui simple o d'1,5 d'entrelineat.

Les cites textuals que posem d'un llibre han d'anar entre cometes i, si citem un llibre ha d'anar entre parèntesis el nom de l'autor, l'any i l'edició. Després el lector pot consultar les altres dades a la bibliografia.

Exemple: (Eulàlia Bosch, 2004)

Bibliografia

S'ha de posar el llibre del qual hem fet el treball perquè el lector sàpiga quin llibres estem comentant. La forma en que cal fer-ho és la següent: Posar el cognom, la primera lletra del nom amb majúscula. Entre parèntesis l'any d'edició. Títol del llibre en cursiva. Ciutat: Editorial

Exemple: Bosch, E.(2004). Educació i vida quotidiana.Vic:Eumo

Si hi haguessin més autors que han fet el llibre també s'han de posar i mantenint l'ordre que en que es mostren a la portada del llibre.

Per citar pàgines web's cal posar entre parèntesis la data en que s'ha consultat ja que pot ser que la informació es vagi actualitzant.

Frase del dia: si no numero les pàgines del treball perquè he de fer un índex?

El cazador de estrellas

Vull compartir aquesta animació amb vosaltres. És un conte cantat que, set persones més i jo, vam presentar com a projecte de final de curs del grau superior d'imatge. Érem tres persones de realització i cinc d'imatge. La idea va sorgir d'un noi del grup que va fer el conte i la melodia anys abans i que tenia la idea de posar-ho en marxa tot aprofitant una ocasió com aquesta. Així que vam donar vida als personatges del conte. Els professors ens van donar un mes sencer per fer el treball i i el seu lliurament. Mesos abans vem estar treballant i aportant idees per començar a desenvolupar el projecte: Els personatges els faríem d'aquells ninots articulats que utilitzen els ertistes i els arrebossaríem amb plastilina, pensàvem i preparàvem la decoració dels decorats i el seu material, els guions (tècnic i literari), com faríem alguns efectes especials, crearíem una pàgina web, etc. Durant el mes d'elavoració del projecte vem ocupar dues aules de l'escola que se'ns van cedir per passar hores llargues fent fotografies i apreciar els ninots de 8 a 22h de dilluns a divendres.

Aquesta animació conté 3000 fotografies; això vol dir que hi han 15 imatges per segon. D'aquesta manera és com vem aconseguir donar moviment al Bernat, el noi de la historia. També vem tenir algunes dificultats en el seu moviment ja que no era gaire flexible i no tenia equilibri; cosa que ens va fer repetir més d'una vegada algun pla. L´'ultima setmana i mitja vam estar editant, posant la pluja d'estrelles, entre d'altres. Va ser un mes de feina brutal però alhora molt gratificant i rica d'aprenentatge.

El cazador de estrellas ha participat en diferents concursos i ha estat seleccionat i projectat en diferents llocs; un d'ells, Sitges.

Com explicar contes

El divendres, a l'hora del seminari, la Berta i la Sara ens ven explicar un conte. Va ser molt dinàmic ja que la classe participàvem dient frases com si fóssim nens de tres anys. A part de riure molt per algunes intervencions fetes, ens va servir molt ja que vam veure de quina manera han d'explicar els contes perquè no hi hagi un descontrol dels nens i estiguin durant tota l'explicació ben atents. Alguns dels consells que ens va donar la Loles, la nostra professora, van ser: el narrador s'ha de moure i fer gestos per captivar l'atenció dels nens, conèixer bé el conte per explicar-lo bé i improvisar si cal, assimilar i memoritzar la historia perquè l'explicació sigui espontània, no trencar el fil si els nens interrompen o bé, buscar un diàleg amb ells, etc. és molt important explicar l'activitat als nens, que sigui de curta durada i motivar-la amb simpatia i espontaneïtat.

A continuació, la Judit i la Berta ens van explicar la percepció dels sons o sorolls que van captar. Les dues van coincidir amb que hi han sorolls continus i que en general els hem integrat, hem de reflexionar de que cridem massa i hauríem de prendre consciència dels sons i sorolls que produïm per aconseguir un ambient més tranquil.

Frase del dia: -Poseu la ma a dins!- Posar les mans a la boca no perquè fa pupa.

Beques pels estudiants d'ESO i records infantils

Ahir, la Vanesa i la Judit ens van presentar la seva notícia del diari "el Periòdico"; "Educació becará a alumnos que acaben la ESO con más de un 8."
La Conselleria d'Educació concedirà, el proper curs, beques de 1200€ anuals financiades per la Generalitat als alumnes d'ESO que tinguin més d'un vuit de nota. Aquesta beca té com a objectiu que els estudiants d'ESO continuïn els seus estudis un cop finalitzada aquesta etapa d'ensenyament obligatori.

A classe es va crear un debat dient que aquests diners són una quantitat molt elevada pels joves estudiants d'aquesta edat, així que haurien de recaure a als seus pares. (Els joves han de treballar per fer una aportació econòmica a casa.)

La Judit i la Vanesa van ampliar la presentació exposant els factors del fracàs per contrastar la notícia anterior. Vem veure diferents casos com ara que els nois dels quals els pares no tenen estudis universitaris tenen més possibilitats de fer una carrera ja que el propis pares s'esforcen perquè els fills obtinguin allò que ells no han pogut tenir, els nens/es que fan preescolar van més preparats, els recusos culturals de la família ajuden molt, entre d'altres.

Em va agradar comentar i debatre aquests temes ja que vam entrar en detall i aprofundir per saber-ne més. Trobo que la participació dels companys és molt important per poder extreure més coses del tema i veure opinions i experiències diferents.

Abans de la presentació, cadascú del seminari va explicar un objecte de valor personal que li havia marcat en algun moment l'etapa escolar. La majoria van proposar la primera bata que van tenir, una samarreta firmada per tota la classe, la primera lectura... el meu objecte era sonor. Vaig portar una granota de fusta per simbolitzar i reproduir el so tan específic de la caixa xina. Aquest so dur i sec em va despertar algun tipus de sentiment i curiositat, em va fer entrar en el món de la música vora els quatre anys i que en el dia d'avui encara m'inspira.

Frase del dia:

Les imatges d'algun conte o altre objecte que recodem de quan érem petits les recordem d'una manera, però quan ara, anem a buscar aquesta imatge ens quedem sorpresos perquè veiem que teníem gravada una imatge distorsionada de la real; és a dir, no és tan gran com semblava, no és tan impressionant.

Imatge d'arxiu personal.

Va de mestres i pares

A l'inici del nou curs ressorgeix la qüestió sobre el desafiament de joves a policies o les amenaces als mestres?

La veritat és que els adolescents obeeixen menys. Obeir implica creure en l'altre i, per això, calen els fets i les maneres per part dels adults; cosa que avui en dia resulta més inusual. Avui en dia els joves s'enganyen molt menys i veuen la realitat com és; ja no veuen els pares tan perfectes. Els adolescents necessiten per part dels adults una ajuda més propera per poder controlar els seus sentiments, la ràbia, etc. Moltes vegades aquest malestar intern ho reben alguns adults sense tenir la culpa. Com se'ls pot ajudar? Sembla impossible tornar al càstig i els adults, al no reconèixer ni aprendre dels seus propis errors no semblen els més adequats com a punt de referència per donar un bon exemple i, sembla ser, que amb les noves tecnologies tampoc podem trobar solucions. Així que les respostes les hem de trobar a partir del saber, les relacions personals, la satisfacció, el cos...

Els adolescents ens preocupen perquè ens recorden allò inacabat de nosaltres. -Donem-los exemple amb la conversa del malestar que patim amb els demés; potser això els serveix d'exemple d'autoritat com a inici de la tolerància dels nostres propis errors.

Aquest és un resum del que vem tractar a l'exposició. La presentació va tenir dues parts. La primera no va ser gaire activa ja que a l'inici no van haver gaires intervencions sobre les idees i comentaris exposats. Tot i així, poc a poc, es va anar trencant el gel i la presentació anava agafant forma; sortien experiències personals o d'amics relacionades amb el tema que estàvem treballant. La segona part va ser més amena ja que vam fer una activitat en que l'objectiu era treure, esborrar, lluitar contra un mal tràngol que havíem tingut amb algun professor. Vam fer escriure en un paper aquesta situació de malestar. Tot seguit els ho vam fer posar en una caixa i un cop van estar ben barrejats -per conservar la intimitat de cadascú- els vam repartir per llegir-los en veu alta. El fet d'esmentar i expulsar els diferents sentiments va simbolitzar que allò que vam patir i ens va fer ràbia, desaparegués.

La conclusió que vam arribar és que per educar un nen es necessita la tribu sencera.