Estava una mica nerviosa però em feia il·lusió poder compartir el conte de "La sopa de pedres". Vaig preparar una escena amb un fons de muntanyes i cases d'un poble, vaig imprimir imatges com la d'una olla i diversos aliments que sortien al conte i com no, el soldat, el protagonista de la historia.
Aquesta diu així: Hi havia una vegada, un soldat que feia molts anys que havia anat a la guerra. Un dia, tornant cap a casa es va perdre i va anar a parar a un poblet perquè li donéssin acollida; però la gent no li donava acollida ja que ells també havien passat la guerra i no tenien res per donar-li. Però estava tant esgotat que va anar a la plaça del poble per descansar i l'endemà al matí prendre de nou la ruta. 
Aviat va començar a fer-se fosc i com que feia fred va decidir encendre foc amb una olla que tenia i fer una sopa. Com que no tenia menjar, hi va tirar pedres. Mentre s'escalfava, va passar un nen que anava a la font del poble a buscar aigua; va veure el soldat i li va preguntar què feia. -Una sopa de pedres- va dir el soldat. -I és bona? preguntà el nen - Sí, però si e poguessis dur una mica de sal tindria més bon gust- respongués l'home. Mentre el nen anava cap a casa va dir a dos amics que havia vist a la plaça de la vila un home molt estrany que feia una sopa de pedres. De tornada van anar cap allà tots tres per veure aquell misteri. Van tirar la sal, però el soldat va demanar als altres nens que si portaven pastanagues i patates la sopa agafaria molt bon gust. Els nens van córrer cap a les seves cases a buscar el que els hi havia demanat i ben aviat la sopa de pedres va ser boca de tots dels nens del poble, els quals van anar portant, alls, tomàquets, pa dur, ceba...
Aviat va començar a fer-se fosc i com que feia fred va decidir encendre foc amb una olla que tenia i fer una sopa. Com que no tenia menjar, hi va tirar pedres. Mentre s'escalfava, va passar un nen que anava a la font del poble a buscar aigua; va veure el soldat i li va preguntar què feia. -Una sopa de pedres- va dir el soldat. -I és bona? preguntà el nen - Sí, però si e poguessis dur una mica de sal tindria més bon gust- respongués l'home. Mentre el nen anava cap a casa va dir a dos amics que havia vist a la plaça de la vila un home molt estrany que feia una sopa de pedres. De tornada van anar cap allà tots tres per veure aquell misteri. Van tirar la sal, però el soldat va demanar als altres nens que si portaven pastanagues i patates la sopa agafaria molt bon gust. Els nens van córrer cap a les seves cases a buscar el que els hi havia demanat i ben aviat la sopa de pedres va ser boca de tots dels nens del poble, els quals van anar portant, alls, tomàquets, pa dur, ceba...Finalment, quan tot era a punt i el brou era cuit el soldat va cridar a tot el poble perquè provessin la sopa de pedres tot dient-los: Vosaltres que no m'heu ofert res quan jo us ho he demant, permeteu-me doncs que compartim junts aquesta sopa de pedres.
La gent en sentir-lo, no entenia res, però l'olor que feia era digne d'un gran banquet, així que de mica en mica la gent es va anar servint fins a quedar ben tips. Aleshores la gent es va interessar pel secret d'aquell magnífic brou i, el soldat, els va respondre: -Aquesta sopa només té dues coses: pedres i un gran sentit de la solidaritat. Valors que els més petits han sabut del poble no han oblidat i que vosaltres, les mes grans hauríeu de recordar sempre. És unint les vostres forces que fareu grans coses per poble. Si continueu distants uns dels altres aquest gran brou només serà una sopa de pedres, en canvi, si us ajudeu mútuament sabreu com aconseguir fer un gran brou d'una simple sopa de pedres i mai més tornareu a ser pobres si us manteniu units.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.
Després vaig proposar una activitat: fer un conte entre tots. Amb unes cartes amb imatges on sortien personatges, objectes i situacions que passen en els contes, es tractava de crear un conte en conjunt. La dificultat és que cadascú de nosaltres teníem una altra carta on teníem un final diferent; així que cadascú tenia un objectiu diferent per acabar el conte.
La classe va ser molt participativa i penso que ens ho van passar bé i ens vem divertir. N'estic contenta del resultat.
A continuació l'Arantxa L. ens va explicar el conte dels tres porquets. 
La història era un pèl diferent però amb el mateix contingut d'aprenentatge. Els tres porquets es van trobant a diferents homes que els hi proporcionen els diferents materials per construir les seves cases; la de palla, la de fusta i la de maons. El llop, en diferents dies fa diferents atacs amb la seva bufera, però no aconsegueix menjar-se cap porquet ja que corren cap a la casa del germà. Al final, tots tres a la casa de maons celebren que s'han salvat del llop ja que ha caigut a la seva cassola tot entrant per la xemeneia i se l'han cruspit. L'Arantxa també va portar imatges dels porquets i les cases, però va passar una d'aquelles casualitats que té la vida; La Laura, una altre companya de classe tenia justament els ninots dels tres porquets; i vem interpretar el conte interactuant els uns amb els altres passant-nos-els.
Després, la Berta i la Sara ens van fer l'exposició sobre el tema "l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys". És una notícia recent extreta de "El Periódico" que comenta que el ministre d'educació, Ángel Gabilondo, porposa que l'ensenyança obligatòria sigui fins als 18 anys. Proposa que el batxillerat sigui un estudi de quatre anys i que s'estudiï a temps parcial per compaginar-lo amb nuna feina. Perquè aquesta idea sigui possible es necessita una flexibilitat. No ho proposa d'avui per demà, però sí com a model a seguir com ha fa Portugal. S'han fet enquestes i el resultat ha estat que els joves no hi estan d'acord opinió oposada a la dels adults.
La història era un pèl diferent però amb el mateix contingut d'aprenentatge. Els tres porquets es van trobant a diferents homes que els hi proporcionen els diferents materials per construir les seves cases; la de palla, la de fusta i la de maons. El llop, en diferents dies fa diferents atacs amb la seva bufera, però no aconsegueix menjar-se cap porquet ja que corren cap a la casa del germà. Al final, tots tres a la casa de maons celebren que s'han salvat del llop ja que ha caigut a la seva cassola tot entrant per la xemeneia i se l'han cruspit. L'Arantxa també va portar imatges dels porquets i les cases, però va passar una d'aquelles casualitats que té la vida; La Laura, una altre companya de classe tenia justament els ninots dels tres porquets; i vem interpretar el conte interactuant els uns amb els altres passant-nos-els.Després, la Berta i la Sara ens van fer l'exposició sobre el tema "l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys". És una notícia recent extreta de "El Periódico" que comenta que el ministre d'educació, Ángel Gabilondo, porposa que l'ensenyança obligatòria sigui fins als 18 anys. Proposa que el batxillerat sigui un estudi de quatre anys i que s'estudiï a temps parcial per compaginar-lo amb nuna feina. Perquè aquesta idea sigui possible es necessita una flexibilitat. No ho proposa d'avui per demà, però sí com a model a seguir com ha fa Portugal. S'han fet enquestes i el resultat ha estat que els joves no hi estan d'acord opinió oposada a la dels adults.
Frase del dia: I d'aquesta manera el regne va adquirir el seu nom. Aquesta va ser la frase que va posar fi al conte que vam crear entre tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada