La cultura via lliure són aquelles informacions que ens trobem penjades a Internet les quals la gent en fa ús per posar als seus treballs (imatges, textos...). Moltes d'elles són d'ús obert com ho fa "Creative Comons"/Programari lliure (free software). Aquesta és una organització que dóna accés, ens permet i accepta que la seva informació sigui copiada i es distribueixi; és a dir, té una flexibilitat en les lleis de propietat que permeten culturitzar-se i que tothom pugui reutilitzar el material per crear-ne un de nou. Això no vol dir que la informació sigui gratuita "free", sinó que no hem de pagar per utilitzar el seu permís; realment el seu funcionament és comercial. Un exemple clar de programari lliure és la vilipèdia.
D'altra banda també hi ha el "copyright" que és el dret de còpia; es necessita una llicència per poder-ho copiar, però al mateix temps és restringit de fer-hi modificacions. Així que si publiquem una imatge que no és nostres, és convenient posar la referència de l'autor. Per fer la gràcia i un joc de paraules van inventar el "copyleft" que és el contrari del copi right; és a dir, que la còpia no es restringeix, s’anima a ella, mitjançant una llicència, un text que acompanya el treball, on s’especifiquen els termes en que es permet distribuir-lo, usualment amb total llibertat o restriccions, per exemple, no autoritzant la seva seva modificació en casos de textos i música o bé, impedint la seva distribució al comerç.
Debat
A continuació comento les quatre situacions de debat que se'ns va demanar a classe tot ordenant-les amb una escala de grau de més intensitat a menys segons la meva opinió.
La situació A supera a les altres amb diferència; trobo que és una exageració del mestre ja que la bona marca no fa el bon esportista o, en aquest cas, bon alumne. Portar unes bambes de marca no vol dir que siguin les esportives més còmodes i adients per fer l'activitat. A més tenen un cost altíssim i innecessari de pagar quan amb unes bambes de tota la vida amb una mica de pon són perfectes per fer la majoria d'esports; en aquest cas bàsquet. Els alumnes s'estranyarien molt i tindrien moltes preguntes i els pares presentarien una carta al director posant de manifest els requeriments absurds del professor d'educació física. A més a més, no té res a veure amb la cultira i programari via lliure.
La situació D és la següent. El mestre està forçant a l'alumne que compri alguna cosa; un record. És importantíssim saber els records quasi mai són figuratius, sinó que es porten a dins de cada persona amb l'experiència que s'ha tingut/viscut durant la durada de l'activitat. Penso que si el mestre vol que els nens recordin aquesta excursió ell mateix pot comprar o agafar petites mostres de les diferents pedres calcàries que han vist -per exemple- per després portar-les a la seva aula i mostrar-les, compartir-les i recordar-les amb els nens sempre que faci falta. Tampoc és cap activitat de buscar informació ja que el professor els diu que comprin postals, entre d'altres. Així que no està relacionada amb la temàtica del debat.
Seguidament la situació C és una activitat bona per fer a classe per adquirir coneixements, però des del punt de vista dels coneixements de la cultura lliure tampoc compleix tots els requisits tot i que és més vàlida que els dos casos anteriors. El professor proposa una activitat en que l'alumne no només haurà de llegir el PowerPoint sinó que a més a més haurà de buscar i afegir informació d'Internet per completar-lo; així que pot utilitzar informació lliure per tant és una recerca i s'aproxima al grau de certesa. Amb aquest exercici el docent s'assegurarà i veurà si l'alumne haurà entès i après la temàtica, si haurà tingut interès en fer-lo, si és creatiu... Per acabar el treball el professor pot exposar els difrents resultats com ara resums, conclusions o aportacions i compartir-los i comentar-los a classe. Serà un treball de raonament i reflexió personal interessant.
Com a últim, el cas B és l'opció vàlida ja que els nens estan obligats a indagar per Internet, buscar i distingir els drets d'autor i saber que és el programari lliure. Però com a activitat d'aprenentatge científic penso que no té gaire sentit ja que requereix un altre tipus d'informació. Un cop tinguessin les imatges que tampoc hi haurien moltes diferències entre elles i es preguntarien "i ara què?, què comento si totes són iguals?". Proposaria que portéssin un mapa tècnic de la terra i a sobre, amb un paper de calcar els faria dibuixar com s'imaginen que era la terra fa 10 milions d'anys. Després els portaria al Museu de la Ciència perquè veiessin les diferències i comparessin les respostes. Després de buscar imatges lliures, ells en crearíen de noves seguint la filosofia del programari lliure.
Bé, deprés de mostrar les meves opinions, una setmana més tard hem comentat a classe el resultat. L'opció bona és la D ja que en aquesta ctivitat els nens podrien agafar tantes imatges (postals) com volguéssin i axí adquirir coneixements de forma gratuïta.
Després hem fet una activitat de buscar informació a Internet dels companys de classe i de nosaltres mateixos per comprovar si les nostres imatges i informacions estan protegisdes.
A la classe d’ahir, la Loles ens va ensenyar com editar imatges digitals amb el programa Gimp. Després va començar una “guerra” de fotografies entre els companys de classe per obtenir una bona imatge per fer el treball que ens demanava. Amb aquest programa es poden editar tot tipus d'imagtes com ara canviar la seva ressolució, els colors, el format, retallar una zona deretminada i moltes més aplicacions. A continuació us mostro el resultat de la meva pràctica.
Retallar imatge
Realment va ser una activitat divertida i creativa de fer.
