Va de mestres i pares

A l'inici del nou curs ressorgeix la qüestió sobre el desafiament de joves a policies o les amenaces als mestres?

La veritat és que els adolescents obeeixen menys. Obeir implica creure en l'altre i, per això, calen els fets i les maneres per part dels adults; cosa que avui en dia resulta més inusual. Avui en dia els joves s'enganyen molt menys i veuen la realitat com és; ja no veuen els pares tan perfectes. Els adolescents necessiten per part dels adults una ajuda més propera per poder controlar els seus sentiments, la ràbia, etc. Moltes vegades aquest malestar intern ho reben alguns adults sense tenir la culpa. Com se'ls pot ajudar? Sembla impossible tornar al càstig i els adults, al no reconèixer ni aprendre dels seus propis errors no semblen els més adequats com a punt de referència per donar un bon exemple i, sembla ser, que amb les noves tecnologies tampoc podem trobar solucions. Així que les respostes les hem de trobar a partir del saber, les relacions personals, la satisfacció, el cos...

Els adolescents ens preocupen perquè ens recorden allò inacabat de nosaltres. -Donem-los exemple amb la conversa del malestar que patim amb els demés; potser això els serveix d'exemple d'autoritat com a inici de la tolerància dels nostres propis errors.

Aquest és un resum del que vem tractar a l'exposició. La presentació va tenir dues parts. La primera no va ser gaire activa ja que a l'inici no van haver gaires intervencions sobre les idees i comentaris exposats. Tot i així, poc a poc, es va anar trencant el gel i la presentació anava agafant forma; sortien experiències personals o d'amics relacionades amb el tema que estàvem treballant. La segona part va ser més amena ja que vam fer una activitat en que l'objectiu era treure, esborrar, lluitar contra un mal tràngol que havíem tingut amb algun professor. Vam fer escriure en un paper aquesta situació de malestar. Tot seguit els ho vam fer posar en una caixa i un cop van estar ben barrejats -per conservar la intimitat de cadascú- els vam repartir per llegir-los en veu alta. El fet d'esmentar i expulsar els diferents sentiments va simbolitzar que allò que vam patir i ens va fer ràbia, desaparegués.

La conclusió que vam arribar és que per educar un nen es necessita la tribu sencera.