Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral i escrita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació oral i escrita. Mostrar tots els missatges

22 de desembre, 2009

La paraula oral o escrita?

A l'inci de curs vaig anar a la biblioteca a cercar informació sobre el que ens havia explicat en Garreta de la parla i Plató ja que em va sembla un tema d’interès.
Seguidament us faig un resum del que vaig trobar:

Plató defensa i prefereix la comunicació oral que no pas l’escriptura, aquesta la critica i la considera inferior a la primera però al mateix temps es contrad¡u perquè accepta l’escriptura, la defensa i ens indica com escriure de manera perfecte. Tot i així diu que la millor manera de dirigir-se als altres és oralment ja que la interpretació del missatge que es dona serà precisa i, al llegir un text, està convençut que la gent ho interpreta erròniament.
Plató té una obra “Fedro” que parla d’això.

Plató ens diu que hi ha dos tipus de persones: els mestres de l’escriptura que defineix com a retòrics i ell, que es considera que està per sobre d’aquests i que és el millor escriptor del moment. Per demostrar-ho fa una explicació teòrica de quines són les normes per escriure i quines per parlar tot posant en evidència que les primeres són insuficients i inadequades posades pels retòrics. Plató mostra que l’art d’escriure es basa en l’art del dialecte; per tant, en la filosofia. Així que només el que és filòsof és un vertader escriptor; la resta són poetes, legisladors o escriptors de discursos.
“El filòsof es guarda les coses de més valor per dir-les oralment”.

A mitjanes del s. IV aC. Els oradors i els sofistes eren de gran importància ja que eren els que difonien la cultura de l’escriptura i la fruïció del llibre.

L’important no és dir la veritat sinó que sigui verosímil que és el que interessa als jutjats; la totalitat de l’art. L’art del discurs es basa en la dialèctica; és a dir, la filosofia”.
Segons Plató la capacitat del discurs és saber guiar les almes i, per això, cal distingir-les.


Cerca d’infomació:
Realde,G. (2002).En búsqueda de la sabiduria secreta.Heder

10 de desembre, 2009

Exposició: La musicoteràpia

L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.
Què és la musicoteràpia?
La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats.
Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.

Orígens
Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.

A què ens ajuda?
La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:
· Anticipar

· Organitzar

· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat

Aspectes que es treballen:

· Cognitius

· Emocionals

· Socials

· Físic

Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:

· La concentració

· L’atenció

· La memòria

· La capacitat d’anticipació

· La integració social


La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic. La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.

Musicoteràpia per a nens
És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.



Activitats que es realitzen:

Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.

Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.

Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.

Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.

Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.

Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.

Musicoteràpia amb nens discapacitats
La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.

Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant aquí.

Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.



Conclusions

Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:

Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema.
La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.

La musicoteràpia ens permet:

· Explorar els nostres sentiments .

· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.

· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.

· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.

Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.


“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.
José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg

04 de desembre, 2009

Exposició: La musicoteràpia

L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.



Què és la musicoteràpia?
La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats. Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.

Orígens
Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.

A què ens ajuda?
La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:
· Anticipar
· Organitzar
· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat


Aspectes que es treballen:
· Cognitius
· Emocionals
· Socials
· Físic

Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:
· La concentració
· L’atenció
· La memòria
· La capacitat d’anticipació
· La integració social

La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic.
La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.
Musicoteràpia per a nens
És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.

Activitats que es realitzen:
Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.
Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.
Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.
Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.
Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.

Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.
Musicoteràpia amb nens discapacitats
La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.

Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant aquí.

Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.

Conclusions
Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:
Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema. La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.
La musicoteràpia ens permet:
· Explorar els nostres sentiments .
· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.
· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.
· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.

Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.

“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.
José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg

23 de novembre, 2009

Llegenda d'en Fra Graí

Vaig preguntar a casa quina llegenda coneixien de Barcelona i van començar a explicar la llegenda d'en Fra Garí i, aquesta, diu així:

L'ermità Fra Joan Garí va rebre l'encàrrec de deslliurar del diable el cos de la filla del comte Guifré. Però el diable el temptà i Fra Garí va violar i assassinar la filla del Comte. Un cop es va adonar del que havia fet va anar a Roma a cercar el perdó del Papa. Aquest va escoltar el relat de Fra Garí i li va perdonar els seus terribles pecats imposant-li per això una penitència: Havia de caminar a quatre grapes fins que un nen li digués "Garí, posa't dret, els teus pecats et són perdonats". Fra Garí va tornar a Montserrat complint la penitència imposada pel Papa. Hi va arribar corbat i amb el cos tan deformat que gairebé no semblava un home. El Comte Guifré va organitzar una cacera per Montserrat i allí van trobar a Fra Garí. Ningú el va reconèixer i es van meravellar tant del seu aspecte que se'l van endur a Barcelona dins una gàbia per exhibir-lo a la Cort. Dies després, la dona del comte Guifré va parir un fill que vuit dies més tard es va acostar a la gàbia de Fra Garí i li va dir "Garí, posa`t dret, els teus pecats et són perdonats". Guifré i Garí es van dirigir a Montserrat, al lloc on Garí havia enterrat la filla del Comte. Allí van exhumar les restes per endur-se-les a Barcelona i miraculosament van trobar el cos incorrupte de la noia. Havia estat salvada per la Verge en el darrer moment.
Imatge obtinguda de la pàgina web d'Històries de Barcelona.

Joan Amades

Joan Amades Gelat, Barcelona 1890-1959.

La família i la primera infància (1890-1905)
Joan Amades va néixer en una Catalunya on les diferències socials, econòmiques i culturals eren força marcades; un país en plena transformació econòmica i amb profunds canvis poblacionals, en especial pel que fa al creixement de Barcelona i al despoblament de moltes comarques en favor de la metròpoli. Un país i una ciutat comtal on les dures condicions de treball dels obrers convivien alhora amb l'esplendor de la burgesia catalana. Joan Amades va pertànyer a la fracció social més desposseïda, amb dificultats de tota mena.
Joan Amades va venir al món un 23 de juliol de l'any 1890, en el si d'una modesta família obrera barcelonina. La situació econòmica dels pares era precària i van envair en Joan a Bot, poblet de la Terra Alta, amb els avis paterns on s’hi va quedar uns quants anys. Quan va tornar a Barcelona, en Joan va ingressar a l'escola Victor Hugo. Va anar poc temps a l'escola, perquè als nou anys es va posar a treballar en el negoci familiar. Del temps d'estudiant, cal destacar-ne dues característiques: una extraordinària memòria i una visió molt deficient.

La cultura obrera com a font formativa (1905-1915)
La manera de comprendre la vida es va completar amb el treball de jovenet: drapaire llibreter de vell. Va poder contactar i conèixer molta gent dels ambients populars de Barcelona. Aquest tret és important ja que, quan es va dedicar de forma plena a la recopilació folklorística, va explotar els temes que havia viscut d'infant i d'adolescent.
Pel que fa a l'Excursionisme, cal assenyalar que aquest li causà un viu impacte. Un dels ideals de caire pedagògic més destacats de l'AEP era el contacte amb la natura i per això era una de les activitats més importants.
Cal recordar que la pràctica de la recopilació i l'estudi del Folklore a Catalunya ha anat molt unida a l'excursionisme. Esbrinar i conèixer el territori català feia parella amb conèixer-ne les gents i llur forma de vida.

Naixement de l'afecció folklòrica (1915-1918)
Van ser dos els camins a través dels quals va arribar al Folklore: la dinàmica de la Secció d'Excursions de l'AEP i d'altres circumstàncies.
Pels voltams de 1915, la seva intuïció el va fer adonar de les diferents versions d'una mateixa rondalla. Va observar detingudament l'important bagatge cançonístico-tradicional de la seva mare ja que se la podia considerar un arxiu vivent. El fet que estudiosos de la cançó popular catalana com Robert Gerhard o Mn, Higini Anglès recopilessin algunes cançons a la seva mare, va despertar-li la flama del folklore.
Al desembre de 1918, organitzat va començar a publicar una sèrie de Cançons populars catalanes. Quan va acabar la Gran Guerra, va dedicar-se plenament a la recopilació de la cultura tradicional catalana amb el fort estímul que li va proporcionar la mateixa societat catalana. Unes i altres situacions van fer que en aquests moments comencés a delimitar quina hauria de ser la seva tasca específica: recopilar facetes o formes culturals, en especial d'una fracció de la societat catalana -l'obrera i camperola- ampliant-lo amb d'altres temes d'interès etnogràfic i històric.

Identificació amb la investigació folklòrica (1918 - 1926)
Identificat amb la recerca folklòrica, aviat es va involucrar en totes les entitats, projectes o activitats que es feien en el camp de l'etnografia catalana. Aquesta participació va afavorir el seu objectiu inicial de recopilació i alhora l'adquisició de fonaments i horitzons més amplis. Així, per exemple, el marcat historicisme que es vivia en una entitat com l'ACAEP fruit del domini de la prehistòria, va fer que el folklore es veiés com una eina útil per escatir orígens, supervivències que expliquessin les arrels culturals, històriques, etc, de Catalunya.
Apassionat per la recerca folklòrica es llençà a una activitat febril com a publicista estudiós del Folklore català, empenta que el féu començar a recórrer Catalunya (primer sol o amb el mestre Tomàs i després amb l'OCPC) per recollir cançons i d'altres (llegendes, rondalles, etc.).
Tota aquesta activitat l'abocà progressivament al camp de la professionalització, tasca que culminà en la confecció del corpus etnogràfic més important de Catalunya i un dels més importants d'Europa.
Abans d'entrar en l'etapa plenament professional cal parar atenció en alguns aspectes de la seva obra, en concret en la mateixa dimensió del treball que feia. Amb massa freqüència s'observa que sols va recopilar i arxivar formes culturals que estaven desapareixent.
L'apropament a les formes de vida de la comunicació i la creació popular, fou el que va motivar que més d'un treball estigués fet, segons els nostres ulls, de manera "asistemàtica". En bona mesura, és perquè allò que intentar fou presentar, en la seva essència més pura, els materials etnogràfics mostrant-ne la mateixa manera expositiva o comunicativa de la gent, dels subjectes que participen en una determinada manifestació sociocultural.
Ell va arreplegar, gràcies a la seva xarxa d'informadors, la tasca de molts petits folkloristes locals, mancats en la majoria dels casos de metodologia adient en els seus treballs. I és necessari ressaltar que si J. Amades no hagués recollit aquests treballs, aquesta tasca s'hauria perdut.


Aquesta informació prové de la pàgina web http://www.joanamades.cat/catala/biografia.html clica'hi a sobre per poder-hi accedir.

04 de novembre, 2009

Retrat

L’Anna és la noia de Vilafranca, lloc que estima i del que n’aprecia cada carrer i cada cantonada. Es nota que és de poble! Li fascina parlar tant presencialment com per telèfon. L’Anna és d'estatura alta, és rossa i els seus cabells cobreixen un acara allargada que maquilla cada dia. Els seus ulls són clars i remarcats i sempre té un petit somriure. És riallera, sensible, i de caràcter fort. Les coses les te clares i quan ha de dir una cosa, la diu; és clara i precisa. La noia de Vilafranca és esquerrana i no sempre troba un lloc de treball adequat a les aules de la facultat. El seu treball és ordenat, detallat i net.
Si encara no la coneixeu, a què espereu?

22 d’octubre, 2009

L'avar i les estrelles

Aquest és el conte que vaig triar per llegir a classe de comunicació oral. Us l'escric per compartir el seu missatge.

Hi havia una vegada un home molt ric. però tot el que tenia de ric ho tenia d'avar, imagineu-vos si era avar. Tots els seus diners els guardava dins d'un cofre tancat per sis panys, i sempre portava les claus damunt.
Un dia un dels seus amics va venir-lo a veure. Necessitava diners i va demanar a l'avar que li'n deixés. Com que eren molt bons amics, l'avar no va poder dir-li que no. De totes maneres, li va posar una condició:
-Et deixaré el que necessites si acceptes de passar la nit dalt de la torre de guaita tot nu i sense res per escalfar-te.
Era pla hivern i les nits eren glaçades. A més a més, aquell dia bufava un vent molt empipador... però l'altre ho va acceptar, encara feliç de rebre els diners que li deixaven i que tant necessitava. Tota la nit se la va passar a la intempèrie i va estar a punt de morir glaçat. Tanmateix, va sobrviure a la prova i l'endemà va tornar a casa del seu amic per recollir els diners.
-Què has vist allà dalt? Aque t'has trobat algú? -va demanar l'avar.
-No, no he vist res, ni m'he trobat ningú, la nit era ben negra, només il·luminada per les estrelles.
-Hi havia estrelles? llavors la seva llum t'ha escalfat. Has fet trampa, ni s'hi val, no hi ha tracte.
L'endemà, l'home va invitar l'avar a dinar. Aquest va acceptar amb alegria perquè així s'estalviava una menjada. els dos homes van seure a taula, però damunt la taula no hi havia res, només els coberts i els plats.
-Anem a veure si el rostit ja és cuit -va dir l'amic. L'avar va segur el seu amic fins a la cuina. I a la cuina hi havia una olla penjada del sostre.
-Però com vols que es cogui aquest rostit? Cal posar l'olla al foc i no pas penjar-la del sostre!
-Perquè? -va preguntar l'amic-. Si les estrelles que eren infinitament lluny de mi podien escalfar-me, no vaig per què no poden coure el rostit.

Sólo vine a hablar por teléfono

Un cop aconseguit el llibre "Doce cuentos peregrinos" de Gabriel García Mráquez vaig llegir
l' història que ens va recomenar en F. Garreta, el professor de comunicació oral i escrita, "Sólo vine a hablar por teléfono".
Aquest és un conte que atrapa molt pel misteri que conté fins al final i sobretot el com ho fa. . La sensació personal va ser de glciació, vaig tenir la sensació que em moriria si em passava el mateix que la protagonista.
No us en faig més esment per no revelar-vos aquest conte tan màgic. Us recomano i animo que el llegiu.