L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.
Què és la musicoteràpia?La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats. Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.
Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.
A què ens ajuda?La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:
· Anticipar
· Organitzar
· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat
Aspectes que es treballen:· Cognitius
· Emocionals
· Socials
· Físic
Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:
· La concentració
· L’atenció
· La memòria
· La capacitat d’anticipació
· La integració social
La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic.
La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.
Musicoteràpia per a nens
És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.
Activitats que es realitzen:
Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.
Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.
Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.
Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.
Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.
Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.
Musicoteràpia amb nens discapacitats
La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.
Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant
aquí.
Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.
Conclusions
Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:
Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema. La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.
La musicoteràpia ens permet:
· Explorar els nostres sentiments .
· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.
· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.
· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.
Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.
“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.
José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg
Plató defensa i prefereix la comunicació oral que no pas l’escriptura, aquesta la critica i la considera inferior a la primera però al mateix temps es contrad¡u perquè accepta l’escriptura, la defensa i ens indica com escriure de manera perfecte. Tot i així diu que la millor manera de dirigir-se als altres és oralment ja que la interpretació del missatge que es dona serà precisa i, al llegir un text, està convençut que la gent ho interpreta erròniament.
Plató defensa i prefereix la comunicació oral que no pas l’escriptura, aquesta la critica i la considera inferior a la primera però al mateix temps es contrad¡u perquè accepta l’escriptura, la defensa i ens indica com escriure de manera perfecte. Tot i així diu que la millor manera de dirigir-se als altres és oralment ja que la interpretació del missatge que es dona serà precisa i, al llegir un text, està convençut que la gent ho interpreta erròniament.
