L'avar i les estrelles

Aquest és el conte que vaig triar per llegir a classe de comunicació oral. Us l'escric per compartir el seu missatge.

Hi havia una vegada un home molt ric. però tot el que tenia de ric ho tenia d'avar, imagineu-vos si era avar. Tots els seus diners els guardava dins d'un cofre tancat per sis panys, i sempre portava les claus damunt.

Un dia un dels seus amics va venir-lo a veure. Necessitava diners i va demanar a l'avar que li'n deixés. Com que eren molt bons amics, l'avar no va poder dir-li que no. De totes maneres, li va posar una condició:

-Et deixaré el que necessites si acceptes de passar la nit dalt de la torre de guaita tot nu i sense res per escalfar-te.

Era pla hivern i les nits eren glaçades. A més a més, aquell dia bufava un vent molt empipador... però l'altre ho va acceptar, encara feliç de rebre els diners que li deixaven i que tant necessitava. Tota la nit se la va passar a la intempèrie i va estar a punt de morir glaçat. Tanmateix, va sobrviure a la prova i l'endemà va tornar a casa del seu amic per recollir els diners.

-Què has vist allà dalt? Aque t'has trobat algú? -va demanar l'avar.

-No, no he vist res, ni m'he trobat ningú, la nit era ben negra, només il·luminada per les estrelles.

-Hi havia estrelles? llavors la seva llum t'ha escalfat. Has fet trampa, ni s'hi val, no hi ha tracte.

L'endemà, l'home va invitar l'avar a dinar. Aquest va acceptar amb alegria perquè així s'estalviava una menjada. els dos homes van seure a taula, però damunt la taula no hi havia res, només els coberts i els plats.

-Anem a veure si el rostit ja és cuit -va dir l'amic. L'avar va segur el seu amic fins a la cuina. I a la cuina hi havia una olla penjada del sostre.

-Però com vols que es cogui aquest rostit? Cal posar l'olla al foc i no pas penjar-la del sostre!

-Perquè? -va preguntar l'amic-. Si les estrelles que eren infinitament lluny de mi podien escalfar-me, no vaig per què no poden coure el rostit.