Fins l'any que ve!

Avui a la universitat ha vingut la Roser, una dona que la seva professió és explicar contes passionalment i fent imaginar totes les paraules que diu als oïents. Ens n'ha explicat tres històries de Nadal i en faig referència a la que m'ha captat i m'ha agradat més i amb la que he rigut moltíssim; m'ho he passat pipa!

Malahuradament no recordo tot el conte i òbviament no el sé explicar amb tanta gràcia com ella, però més o menys deia així:
Ens situem al pessebre on Maria està a punt de tenir un fill. Finalment, aquest neix, però sabeu que els ànecs són molt xafarders i van anar a dir als altes animals què havien vist: Jesús és nat (imitació de la seva veu). Però les gallines que són molt cotilles li van preguntar: a quin lloc? I el pollastre va dir: aquí, però els pollets encara volien saber-ne més tot dient: i on té el niu? i un xai que passava per allà va dir: a Betlem. Les orenetes que voleiaven van dir: l'hem vist i és petit i, la vaca, va respondre: és Jesús. Però hi havia tan d'enrenou que el bou va dir: prou. I les cigales continuaven que-qui. L'ase que és tan lent fins i tot per aprendre les coses i va dir: i a.

Ja us podeu imaginar que l'entrada del naixement va quedar atapeïda de tots els aimals i els que encara restaven per venir!

Bé, un cop explicat el conte no cal dir que sentir-lo dir a la Roser tenia molta gràcia; tenia una capacitat brutal de barrejar els animals els uns amb els altres mentre anava explicant la història. Realment era fabulós i al·lucinant.

Ànec: Jesús és naaaaat
Gallina: a quin llooooooc
Pollastre: aquíiii
Pollets: i on té el niiiu?
Xai: a Betleeeeeeeem
Orenetes: l’hem vist i és petiiit
Vaca: és Jesúuuuuuuuus
Bou: pooooooooru
Cigales: què qui
Ase: i aaaaaaaaaaaaaa




Em despedeixo d'aquet any tot dient-vos:

Videoconferències a les aules

La paraula oral o escrita?

A l'inci de curs vaig anar a la biblioteca a cercar informació sobre el que ens havia explicat en Garreta de la parla i Plató ja que em va sembla un tema d’interès.
Seguidament us faig un resum del que vaig trobar:

Plató defensa i prefereix la comunicació oral que no pas l’escriptura, aquesta la critica i la considera inferior a la primera però al mateix temps es contrad¡u perquè accepta l’escriptura, la defensa i ens indica com escriure de manera perfecte. Tot i així diu que la millor manera de dirigir-se als altres és oralment ja que la interpretació del missatge que es dona serà precisa i, al llegir un text, està convençut que la gent ho interpreta erròniament.
Plató té una obra “Fedro” que parla d’això.

Plató ens diu que hi ha dos tipus de persones: els mestres de l’escriptura que defineix com a retòrics i ell, que es considera que està per sobre d’aquests i que és el millor escriptor del moment. Per demostrar-ho fa una explicació teòrica de quines són les normes per escriure i quines per parlar tot posant en evidència que les primeres són insuficients i inadequades posades pels retòrics. Plató mostra que l’art d’escriure es basa en l’art del dialecte; per tant, en la filosofia. Així que només el que és filòsof és un vertader escriptor; la resta són poetes, legisladors o escriptors de discursos.
“El filòsof es guarda les coses de més valor per dir-les oralment”.

A mitjanes del s. IV aC. Els oradors i els sofistes eren de gran importància ja que eren els que difonien la cultura de l’escriptura i la fruïció del llibre.

L’important no és dir la veritat sinó que sigui verosímil que és el que interessa als jutjats; la totalitat de l’art. L’art del discurs es basa en la dialèctica; és a dir, la filosofia”.
Segons Plató la capacitat del discurs és saber guiar les almes i, per això, cal distingir-les.


Cerca d’infomació:
Realde,G. (2002).En búsqueda de la sabiduria secreta.Heder

Youtube

Com penjar vídeos del youtube al bloc:

Cal anar al vídeo del youtube que ens interessa i copiar l'adressa d'enllç llarga "embed". Per fer-ho, és millor copiar-la en un word i fer atenció de que la direcció sigui cencera; per saber-ho ens hem de fixar que tan a l'inici com al final hi hauran les comes <<---->>.

Slideshare

Aquest és un programa que ens permet penjar al bloc powers points. Només es tracta de crear un compte en aquest espai, penjar-hi el power que voldrem mostrar al bloc i, des del propi bloc copiar l'adreça d'enllaç.

La imaginació de l'últim dia

Dimarts en Guillem, l'Eloi i la Laura C. van ser els protagonistes de la classe ja que van fer totes les exposicions individuals i col·lectives.
Contes
La Laura C. ens va explicar la famosa "Llegenda de Sant Jordi" acompanyada d’imatges que ens mostrava a través de l’ordinador. A continuació en Guillem ens va explicar el conte d’ “En Groguet” amb molta gràcia: Resulta que un pollet va sortir de l’ou i no trobava els seus germans així que va anar a la seva recerca, però tots els ous que s’anaven trencant no en sortia cap animal com ell. La serp, l’ornitorinc, la tortuga, el cocodril, l’ànec i els signes que anaven apareixient i tots plegats buscaven els seus germans. Però de fer tanta volta el pollet es va adormir de cansament. Al despertar-se va veure tots els seus germans al seu voltant.
Després va explicar un segon conte fet per ell al cicle d’infantil “L’enfadat”. Aquest és un peix que juga amb la pilota pel fons marí, però arriba un moment se li peta. Està enfadat i va remugant amb els altres animals mentre va cap a casa. Després d’haver dinat un plat de macarrons, la mare li diu una frase en certa: no t’has d’enfadar perquè sinó no tindràs amics.
L’Eloi ens va explicar el conte “El primer dia d’escola d’en Teo”. És nota que té pràctica ja que interactuava amb nosaltres aprofitant situacions del conte per ensenyar i explicar hàbits i com és un dia a l’escola. Emportar-se l’esmorzar a l’escola, creuar el carrer, posar-se la bata, rentar-se les mans per dinar, descans, jugar, berenar i reton cap a casa. Penso que és un bon llibre per introduir els nens al seu primer dia de classe i fer-se una idea de com serà.

Després tots trens companys ens han explicat la notícia extreta d’El País. “Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños”. Un estudi de Granada ha demostrat que jugar als videojocs és positiu ja que millora l’atenció dels nens, la seva memòria visual, estimula l’aprenentatge, l’estratègia, la creativitat... però realment les hores que els nens es passen jugant davant les pantalles és excessiu ja que treu hores d’estudi i fa que tinguin una pobre interacció social. Realment no afecta al rendiment acadèmic si hi ha un control moderat de les hores del joc i a més amés desperta les variables cognitives. Així que en el debat que ens van proposar vam arribar a la conclusió que és bo que les nens hi juguin però ells mateixos han de dominar el joc (temps) i no pas el joc a ells. També dir que els videojocs que hi ha avui en dia són molt violents i sanguinaris i creiem que són inadequats per les seves edats i que les pares haurien de controlar la seva compra.

Frase del darrer dia: Conte comptat conte acabat.

Juga i educa

Us recomano que mireu aquesta pàgina que proporciona la la Generalitat de Catalunya per treballar l'educació esportiva amb els nens.

Fes clic aquí per accedir-hi.

Valors

Us mostro un vídeo que en Juanjo, el professor d'educació física, nes va passar ahir a classe. Realment és molt emotiu i és idoni per explicar el terme guanyar.

Intervenció de síntesis

Aquesta assignatura m'ha aportat molt com a persona i com a futura docent i/o musicoterapeuta. M'ha obert les portes per conèixer el món informàtic i poder valdra'm per mi mateixa en aquest terreny, tenir iniciatives i, al dia de demà, poder oferir als nens activitats en el món tecnològic.

Programes que hem tocat:
GIMP: Edició i retoc d'imatges digitals.

JClic: Programa per fer cerar activitats de relació, comparació... per l'aprenentage dels nens.

Movie Maker: Edició de vídeos amb imatge i so.

Audacity: Edició i enregistrament del so i/o la veu que hem fet mitjençant un micròfon.

Power Piont: Com fer presentacions i exposicions de treballs a classe de manera addient.

Amb tots ells se'ns ha ensenyat com penjar-los al bloc.

Espais d'Interent que se'ns ha ensenyat:

Bloc i blocosfera: Espai on s'exposen idees, coneixements, pensaments sobre un tema que agrada al seu creador i les mostra per compartir-les. A partir d'aquest bloc o idea principal es poden crear enllaços amb altres blocs de la mateixa temàtica, aquest fet s'anomena blocosfera.

Cultura via lliure: És un afer de llibertat, no de preu. concepte de "free" com a lliure, no com a gratuït d'imatges i tots tipus de documents que hi ha a Internet.

Notebook i delicious: fer consultes de dades i informació que hem guardat a internet com a "faboritos" i que podem consultar-ho a qualsevol lloc del món a través d'un ordinador amb connexió a internet.

Google Docs: compartir i fer treballs en xarxa mitjançant el gmail.

Slidahare: propgrama que ens permet penjar powers points al bloc.

Experiència personal

Activitats més gratificants :

Una d'elles ha estat el JClic. Justament la setmana que se'ns va posar aquest treball i que havíem de lliurar-lo la setmana següent estavem desbordats per la feina que s'acomulava de les diferents assignatures. Va ser impressionant com amb la meva companya de treball, l'Irene, vam treure hores impossibles per poder arribar al seu lliurament. Ens vem passar una tarda cencera descobrint el funcionament del programa amb les indicacions que ens havia fet la professora. Un cop teniem les activitats fetes vam patir una crisi d'angoixa ja al tancar el programa no aconseguiem obrir-lo de cap de les maneres. Però a l'últim intent, per qüestió de miracle, vam trobar la solució. En aquell moment tot es va acabar i els batecs del cor van tornar a la normalitat poc a poc. Penso que és una activitat a destacar per l'estrés i l'esforç que vam fer per aconseguir vencer el repte que es feia i creiem insuperable, va valer la pena. És l'activtat de la que n'estic més saltisfeta.

Com a segon treball que em va agradar fer va ser el vídeo de la setmana extraordinàra. Vaig gaudir molt durant la seva edició, també fet amb l'Irene. Els programes que vam utilitzar van ser el Movie Maker per l'edició de la pel·lícula, l'Audacity on vam enregistrar la veu amb un micròfon i el Gimp per fer els retocs d'algunes imatges. Va ser molt divertit, dinàmic i ple de continguts. Amb aquest treball vam experimentar a l'hora de crear i imaginar; imatges fixes i mogudes estan en la mateixa pel·lícula, l'audio com a reporteres i la música de fons de Harry Potter ens van fer passar un moment inolvidable i tenir un record màgic i emotiu.

Enllaços d'aquestes dues pràctiques:

JClic clica aquí.
Vídeo de la setmana extraordinària clica aquí i aquí. (són dues entrades diferents; la primera hi ha el vídeo i la segona un diari del dia a dia de la setmana.)

Com mantenir el bloc?
La meva relació amb la teconología havia estat escassa fins que vaig entrar a la universitat. Anteriorment forçes vegades havia sentit a parlar del mot bloc però no en sabia el significat ni per a què servia. Després d'haver-me introduït en aquest món penso que és un espai d'Internet gratuït molt útil que ens permet comunicr-nos amb altres usuaris i relacionar-nos i compartir el bloc si exposem el mateix temari. Penso que s'ha de tenir una continuitat permanent per mantenir el bloc en un estat actiu i comunicatiu.Com mantenir el bloc?
La meva relació amb la teconología havia estat escassa fins que vaig entrar a la universitat. Anteriorment forçes vegades havia sentit a parlar del mot bloc però no en sabia el significat ni per a què servia. Després d'haver-me introduït en aquest món penso que és un espai d'Internet gratuït molt útil que ens permet comunicr-nos amb altres usuaris i relacionar-nos i compartir el bloc si exposem el mateix temari. Penso que s'ha de tenir una continuitat permanent per mantenir el bloc en un estat actiu i comunicatiu.

Per finalitzar, només vull dir que estic molt contenta i valoro molt positivament l’aprenentatge de tots els continguts informàtics que se m’han ofert. Personalment, penso que cal agrair a la professora que ha sabut dur a terme de forma pacient la seva tasca perquè els alumnes entenguéssim les explicacions i en féssim un bon ús.

Debat i exposicions

Divendres va ser un dia de moltes activitats:

Vem començar amb els contes i la Cristina ens va explicar "La cuca de llum". Resulta que una vegada una cuca de llum estava cansada de sortir totes les nits a il·luminar i un dia va decidir canviar d'animal per fer una funció que no cansés tant, i va anar al bosc a fer la recerca d’aquest. Durant tota la tarda de búsqueda es va trobar amb un grill, un centpeus i una mosca, però cap d'ells li feia el pes per les seves característiques i pels sons que produïen; eren constants i cansats. Caminant, caminant, es va fer fosc i, de camí cap pa casa, va estar reflexionant sobre tot el que havia vist. Finalment va arribar a la conclusió que preferia continuar ésser una cuca de llum.

A continuació l'Irene ens va explicar el conte d'"El Nadal de les tres bessones". Penso que és un bon conte per explicar als nens en aquesta época de l'any ja que introdueix tot tipus de vocabulari nadalenc. El ninot de neu i el seu vestit, l'arbre de nadal, la sopa i els galets, les neules i el torrons. A més a més, el va explicar de tal manera que els colors també hi quedaven reflectits per aprendre'ls o repassar-los. És un bon conte pels petits de la casa.

Després l'Arantxa V., la Laura M., l'Irene i jo vam exposar l'entorn sonor. A l’Arantxa i l’Irene els hi va captivar més els sorolls electrodomèstics, les obres i les persones i veïns de l’edifici, sobretot el que ronca. La Laura M. ens va explicar els sons del bosc, les fulles quan cauen o les trepitgem... i jo vaig fer el següent: Primer vaig classificar els sons ens diferents moments del dia ja que són ven diferents i, sobretot, els cap de setmana.

Els dies de cada dia, pel matí no sento quasi res, ja que cadascú de la família s’aixeca a una hora diferent i es fa el mínim de soroll per respectar-nos els uns dels altres. Més tard, se sent el meu despertador, motos i cotxes, la caldera i les monges que canten de tant en tant al pati que tenen. La nostra casa dona a la part interior i dona a un convent, això també explica la calma que hi ha. Imagineu-vos doncs els caps de setmana!: Només plats, ocelles, cadires, nevera, raspall de dents i converses de la gent de casa se senten.
Per la tarda és quan se sent més moviment: passes i portes dels veïns, ambulàncies, intèrfon, i electrodomèstics.
Al vespre els sons disminueixen: fluorescent de la cuina, interruptors, telèfon, converses, televisió, passes, plats; aquest els caps de setmana són els mateixos.

De casa a la universitat no vaig explicar res, sinó que vaig enregistrar tots els sons amb una gravadora que tenia de l’any de la picor i, a classe, els hi vaig fer fer la llista del tot el que sentien perquè ho comparessin amb els sons que ells senten fent el mateix recorregut i perquè també fossin conscients d’ells.
El resultat va ser aquet:
Porta de casa
Claus
Escales
Porta d’entrada
Carrer (cotxes, motos i busos)
Conversa estudiants
Tiquet ferrocarrils
Arribada ferrocarrils (portes, pip-pip, conversa)
Ascensor (“tancant portes andana”, “obrint portes vestíbul”)
Escales mecèniques
Carrer (motors de diferents transports, obres, nens escola, conversa universitat).

Aprofitant que treballo a l’Auditori vaig aprofitar els sorolls que se senten des que entra fins que surt el públic per la porta de l’edifici tot reproduint-los a classe. Però l’interessant d’aquesta activitat era que descobrissin quin dels sons no era gens adequat i que fa la majoria de gent quan van a un concert: la tos seca i provocada i desembolicar caramels entre els diferents moviments d’una obra. La gent s’ha de conscienciar i hem de fomentar entre nosaltres que els silencis que es fan entre moviments s’han de respectar perquè formen part de la peça, la música encara vibra i es trenca un moment màgic. És molt desagradable pels música i la gent del públic que ho respecta sentir aquests sons tan desagradables. Si us plau, siguem més respectuosos i més conscients.

Després de les exposicions vam fer el debat i las crítica de la pel·lícula “Billy Eliot”. Vam tractar el tema de sexe i gènere, el paper dels mestres i dels pares respecte aquest tema. Va ser interessant. Vam arribar a la conclusió que la societat decideix pel sexe a qui pertany què i que ha de reconèixer els valors amb què s’eduquen avui en dia els nens.

Frases del dia: Què fan els nens que no se'ls sent?

El so és una referència.

Exposició: La musicoteràpia

L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.

Presentació MusicoteràPia

View more presentations from Elibetis.

Què és la musicoteràpia?
La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats.
Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.

Orígens
Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.

A què ens ajuda?
La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:
· Anticipar

· Organitzar

· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat

Aspectes que es treballen:

· Cognitius

· Emocionals

· Socials

· Físic

Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:

· La concentració

· L’atenció

· La memòria

· La capacitat d’anticipació

· La integració social

La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic. La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.

Musicoteràpia per a nens
És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.

Activitats que es realitzen:

Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.

Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.

Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.

Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.

Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.

Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.

Musicoteràpia amb nens discapacitats
La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.

Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant aquí.

Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.

Conclusions

Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:

Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema.
La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.

La musicoteràpia ens permet:

· Explorar els nostres sentiments .

· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.

· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.

· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.

Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.


“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.
José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg

Google docs

Aquest programa com bé diu el nom és de Google i ens proporciona fer treballs a partir de programes similars al word, power point, entre d'altres, mitjançant el gmail. Facilita l'organització a l'hora de fer treballs en grup i, des de qualsevol ordinador amb connecció a internet. Es pot accedir al treball obrint el nostre compte. És un treball penjat a internet, però això no vol dir que tohom pugui veure la informació sinó que nosaltres escollim els usuaris i, d'aquests, n'hi han dos tipus: els que poden rectificar i modelar el text (els que fan el treball) i els altres que són exeptats per poder llegir el document.

La gran pel·lícula

Billy Eliot va ser la pel·lícula que vam veure a classe i que divendres vinent debatrem a seminari. No va ser la primera vegada que la veia, però em va transmetre els mateixos sentiments que la primera vegada fa molts anys endarrere al cinema. Té una un ritme musical que fa que els propis peus també vulguin saltar i ballar durant i després de veure-la, però també està marcada per una part fràgil i sensible d'una incomprensió de la família del noi que poc a poc es va apaivagant quan el pare de Billy l'enxampa un dia fet ballet al gimnàs de la ciutat, cosa que va contra els seus pensaments. Tot i posar-se de mal humor veu que té una certa habilitat i que val la pena donar-li una oportunitat i animar-lo ja que pot ser l'únic de la família que triomfi tot i que va en contra dels seus pensaments.

Frase del dia: "Me han aceptado."

Exposició: La musicoteràpia

L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.

Presentació MusicoteràPia

View more presentations from Elibetis.

Què és la musicoteràpia?

La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats. Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.

Orígens

Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.

A què ens ajuda?

La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:

· Anticipar
· Organitzar
· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat


Aspectes que es treballen:
· Cognitius
· Emocionals
· Socials
· Físic

Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:
· La concentració
· L’atenció
· La memòria
· La capacitat d’anticipació
· La integració social

La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic.

La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.

Musicoteràpia per a nens

És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.

Activitats que es realitzen:
Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.
Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.

Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.

Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.

Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.

Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.

Musicoteràpia amb nens discapacitats

La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.

Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant aquí.

Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.

Conclusions
Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:
Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema. La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.
La musicoteràpia ens permet:
· Explorar els nostres sentiments .

· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.
· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.

· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.

Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.

“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.

José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg

JClic

Dijous de la setmana passada se'ns va explicar a classe com crear activitats/jocs educatius pels nens mitjançant l'ordinador com a eina de treball utilitzant el programa JClic. Aquest programa ens permet usar-lo de dues maneres diferents. O bé s'és usuari i es treballa des de la mateixa web o instal·lant-lo o bé, podem crear un àmbit de coneixement (JClic) i crear una eina més. Té una part interessant anomenada JClic repotrs que ens informa de l'evolució que fa el nen (quan intents ha fet en resoldre l'activitat, el temps i els encerts.) Això ens permet veure la seva evolució. És imporant que abans de crear aquestes activitats cal pensar l'edat dels nenes a qui va adreçat. Podem fer diferents tipus de puzzles, jocs de memòria, associacions, sopes de lletres, etc.

Amb l'Irene, una companya de classe, vam decidir fer aquesta activitat dirigida als nens de P3 i P4 perquè aprenguin els colors. Aprofitant aquest aprenentatge hem introduït altres àrees de treball d'aprenentatge com les fruites, animals i verdures. Amb aquests jocs, treballem les àrees de plàstica i el llenguatge. Per veure el resultat feu clic a enllaç.

Diari del dia a dia

Jardí de Cordes, Cerdanyloa del Vallès
Avui, dilluns 16, hem començat la setmana blanca amb l’activitat d’educació física.
Abans de començar aquesta activitat els monitors ens han fet una explicació de com havíem d’actuar. Primer ens hem posat l’arnest que portava una politja que la dúiem lligada a la part esquerra i dos mosquetons que sortien de la part central del nostre cos que servien per lligar-los a les guies de seguretat per si quèiem durant el circuit.
Ens han dit que els nens petits duen un mono que els permet anar lligats tota l’estona i oblidar-se de que han de posar ara un mosquetó i desprès l’altre. Això també els permet una certa seguretat ja que no cal vigilar-los tant. Els seus circuits són prop del terra i quasi sempre toquen de peus a terra.
Els companys estàvem molt animats per fer aquesta activitat i en tot moment s’ha vist una solidaritat molt maca i espontània. Encara que anéssim amb gent de l’altre grup ens motivàvem uns als altres i ens donàvem ànims per passar els trams més complicats.
M’hagués agradat fer el tram vermell i negre per posar a prova les meves capacitats però ens han tancat l’entrada per falta de temps; no obstant, en algun moment m’ha pujat l’adrenalina en algun moment i he gaudit moltíssim de l’activitat.
Penso que aquests espais són idonis per treballar amb les nens ja que aporten l’aprenentatge d’alguns valors com la solidaritat i el companyerisme, per reconèixer el propi cos si saber a quins límits arriba i si superem les pors, etc. També ajuda a estimular diferents capacitats com l’equilibri, la força, la resistència, el grau postural i la lateralitat.
Hagués estat bé que aquesta sortida hi anéssim tots amb autocar. Un mitjà de transport que reuneix tota la classe en un espai diferent per compartir, ajudar, cantar, i passar totes les sensacions i emocions que comporta fer un viatge. Treballaríem alguns aspectes com el comportament que cal tenir a l’anar amb autobús i per la carretera, la responsabilitat, el companyerisme, etc.

Fundació Joan Miró, Barcelona
Avui dimarts 17, hem visitat l’espai de la Fundació Miró de Barcelona situat a la muntanya de Montjuic. Aquest museu està al mig de la natura i fa que s’hi respiri un ambient i una sensació de pau i tranquil·litat.
Hem entrat a fer les visites en grups de tres ja que som nombrosos a classe; un de cada grup ha fet de guia per prémer el botó de les obres que el grup considerava que havíem d’escoltar per l’autoguia. En el meu grup m’ha tocat a mi. Com a resultat he estat contenta ja que el grup s’ha mantingut cohesionat fins al final de la visita.
No ens han deixat fer fotos, però al terrat, sí que hem pogut capturar alguna de les figures que Miró va treballar.

A la sortida he preguntat a una treballadora com es feien les visites amb els nens petits; m’ha comentat que normalment són visites d’escola o que també és poden fer amb les famílies. Normalment adeqüen la visita a l’edat del nens i, que en el cas dels més petits, treballen les formes, les textures, els colors primaris, ja que Miró es basava en aquests colors per crear les seves obres. Tot i així, els he enviat un correu electrònic demanant-los algun dels recorreguts que fan amb els nens; així que a l’annex he adjuntat el que m’han enviat.
Penso que els museus estan molt bé per treballar amb nens els àmbits plàstics, culturals, entre d’altres, però cal que aquest s’hi adeqüin i estiguin preparats perquè els mestres o pares els puguem portar i tinguin un interès en el que els farem descobrir i aprendre de manera dinàmica i divertida.

Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona
Avui, dimecres 18, teníem el dia lliure per triar una activitat d’un centre cívic que fes activitats educatives pels nens. Amb la Irene vam decidir d’anar a una biblioteca per veure l’ambient que es mou en l’etapa infantil ja que quan nosaltres érem petites no vam tenir aquesta oportunitat ja que quasi no hi havia biblioteques i encara menys activitats pensades pels nens. Actualment, les biblioteques de la Generalitat de Barcelona proposen un programa “Lletra petita” de diverses activitats pels nens i els pares per iniciar-se a la lectura, participar en un taller de contes, etc. Nosaltres hem assistit a un d’aquests anomenat enreda’t amb l’acció. És un taller dinàmic per conèixer altres realitats, compartir descobertes i fer lectures que parlen de qüestions com el medi ambient, la música o l’art. Aquesta activitat es treballa amb un llibre durant tres sessions contínues, els dimecres, i tracten un tema en concret per treballar el vocabulari, la història, enriquir-se culturalment de forma divertida. Avui tocava Egipte. (Ha donat la casualitat que és un tema que estan treballant actualment a classe.) Ha estat dinàmic, engrescat i molt participatiu; els nens s’ho han passat d’allò més bé i, l’Irene i jo, hem rigut molt amb alguna de les seves respostes.
A l’acabar, hem estat parlant amb la noia que feia l’activitat; la Mercè Riera, historiadora de l’art i treballadora de la Pedrera, l’empresa Àgora en la secció dels serveis culturals. Ens ha explicat que normalment la gent que treballa en aquesta empresa els van cridant per fer activitats d’aquestes lúdiques als nens. La biblioteca on els toca anar a fer les diferents activitats mai és la mateixa i a vist de tots colors. Ens ha comentat que la més ben preparada, acollidora i que té bons materials per fer aquestes activitats és Jaume Fuster. Normalment, en aquests tallers hi van aproximadament deu nens que s’apunten a una llista. Alguns d’ells van acompanyats pels pares, d’altres els acompanyen i marxen a casa o s’esperen a l’exterior de l’edifici i d’altres nens hi van sols. Això reflecteix que hi ha pares que no es preocupen per un interès cultural dels seus fills menors de deu anys.

Escola Joan XXIII, Barcelona
Dijous, 19 de novembre, hem anat a l’escola que té més innovacions tecnològiques. L’edifici es divideix en dues parts: la tecnològica i les aules. A aquestes, els nens aprenen mitjançant les noves tecnologies (mètode incorporat), els hàbits i els comportaments socials. Tenen una perruqueria, una casa amb rentadora, una fruiteria, etc. Penso que aquesta manera de treball és molt positiva ja que a través del joc els nens aprenen diferents aspectes de la societat i els fa ser creatius. A part de quedar-nos bocabadats amb tanta tecnologia i objectius que s’estan aconseguint també ens ha sorprès que el fet que setanta persones els estiguéssim mirant i fent fotografies i ni s’immutessin.

Auditori, Barcelona
Divendres, 20 de novembre, hem fet dues visites. La primera ha estat al Museu de la Música on ens han ensenyat i explicat els instruments, a més amés, la guia ens ha anat introduint com fan una vista amb els escolars. Expliquen els diferents grups d’instruments: corda, vent i percussió, i segons els seu volum el so varia; és a dir, com més gran sigui el so serà més greu, per contra, quan més petit és farà un so més agut. També els mostren com s’organitza i es posiciona una orquestra inclòs el director ja que és el que mana i guia als músics. Al final de la visita hi ha determinats instruments exposats com el violoncel i l’arpa perquè els nens comencin a tenir un contacte i es familiaritzin amb ells. D’aquesta manera el nen pot provar l’instrument cosa que ajuda a decantar-se cap a un en concret.
A la segona visita hem presenciat l’assaig general del concert “Corda i descorda” que proposa l’Auditori, entre d’altres, per anar amb l’escola o la família. Els tres personatges han creat un món imaginari integrant tot un repertori de cançons conegudes que els nens saben coneixen o coneixeran ben aviat de manera dinàmica. Han fet canons, pregunta i resposta, sorolls d’animals... amb els seus instruments: violí, violoncel i contrabaix i la guitarra.

Mostra de vídeos creatius

Ahir a classe tothom va presentar el vídeo que havia fet de la setmana extraordinària, quina creació i imaginació! Els resultats eren ven diferents ja que cadascú ho havia viscut de diverses maneres, tots em van agradar molt. La Loles, la nostra professora de seminari i TIC, va quedar sorpresa del que havíem fet, no s'imaginava uns vídeos que incorporessin tot allò que ens havia ensenyat: intercalar una imatge fixa amb moviment, posar veu i so. Ens va felicitar i els alumnes vem quedar contents dels resultats.

Amb aquest exercici, vam veure que com a futurs docents podem fer un vídeo pels nens fent una recopilació de fotos i vídeos de tot l'any, i així, s'emportarien un record emotiu a més a més de l'àlbum de treball escolar on es mostren les seves evolucions.

Gràcies!

A continuació vam debrate el tema de: "El meu fill juga amb una nina, espero que no em surti gey." Aquest tema va esdevenir perquè divendres veurem la pel·lícula de Billy Eliot a calsse. Tots estavem d'acord de que els pares no s'han de preocupar de si el seu fill juga amb coses que que "no són pròpies del seu sexe"; això és una cosa que es defineix més endavant. Per tant, els nens/es han de ser lliures a l'hora de jugar per imaginar, crear i descrobrir.