Divendres va ser un dia de moltes activitats:
Vem començar amb els contes i la Cristina ens va explicar "La cuca de llum". Resulta que una vegada una cuca de llum estava cansada de sortir totes les nits a il·luminar i un dia va decidir canviar d'animal per fer una funció que no cansés tant, i va anar al bosc a fer la recerca d’aquest. Durant tota la tarda de búsqueda es va trobar amb un grill, un centpeus i una mosca, però cap d'ells li feia el pes per les seves característiques i pels sons que produïen; eren constants i cansats. Caminant, caminant, es va fer fosc i, de camí cap pa casa, va estar reflexionant sobre tot el que havia vist. Finalment va arribar a la conclusió que preferia continuar ésser una cuca de llum.
A continuació l'Irene ens va explicar el conte d'"El Nadal de les tres bessones". Penso que és un bon conte per explicar als nens en aquesta época de l'any ja que introdueix tot tipus de vocabulari nadalenc. El ninot de neu i el seu vestit, l'arbre de nadal, la sopa i els galets, les neules i el torrons. A més a més, el va explicar de tal manera que els colors també hi quedaven reflectits per aprendre'ls o repassar-los. És un bon conte pels petits de la casa.
Després l'Arantxa V., la Laura M., l'Irene i jo vam exposar l'entorn sonor. A l’Arantxa i l’Irene els hi va captivar més els sorolls electrodomèstics, les obres i les persones i veïns de l’edifici, sobretot el que ronca. La Laura M. ens va explicar els sons del bosc, les fulles quan cauen o les trepitgem... i jo vaig fer el següent: Primer vaig classificar els sons ens diferents moments del dia ja que són ven diferents i, sobretot, els cap de setmana.
Vem començar amb els contes i la Cristina ens va explicar "La cuca de llum". Resulta que una vegada una cuca de llum estava cansada de sortir totes les nits a il·luminar i un dia va decidir canviar d'animal per fer una funció que no cansés tant, i va anar al bosc a fer la recerca d’aquest. Durant tota la tarda de búsqueda es va trobar amb un grill, un centpeus i una mosca, però cap d'ells li feia el pes per les seves característiques i pels sons que produïen; eren constants i cansats. Caminant, caminant, es va fer fosc i, de camí cap pa casa, va estar reflexionant sobre tot el que havia vist. Finalment va arribar a la conclusió que preferia continuar ésser una cuca de llum.
A continuació l'Irene ens va explicar el conte d'"El Nadal de les tres bessones". Penso que és un bon conte per explicar als nens en aquesta época de l'any ja que introdueix tot tipus de vocabulari nadalenc. El ninot de neu i el seu vestit, l'arbre de nadal, la sopa i els galets, les neules i el torrons. A més a més, el va explicar de tal manera que els colors també hi quedaven reflectits per aprendre'ls o repassar-los. És un bon conte pels petits de la casa.
Després l'Arantxa V., la Laura M., l'Irene i jo vam exposar l'entorn sonor. A l’Arantxa i l’Irene els hi va captivar més els sorolls electrodomèstics, les obres i les persones i veïns de l’edifici, sobretot el que ronca. La Laura M. ens va explicar els sons del bosc, les fulles quan cauen o les trepitgem... i jo vaig fer el següent: Primer vaig classificar els sons ens diferents moments del dia ja que són ven diferents i, sobretot, els cap de setmana.Els dies de cada dia, pel matí no sento quasi res, ja que cadascú de la família s’aixeca a una hora diferent i es fa el mínim de soroll per respectar-nos els uns dels altres. Més tard, se sent el meu despertador, motos i cotxes, la caldera i les monges que canten de tant en tant al pati que tenen. La nostra casa dona a la part interior i dona a un convent, això també explica la calma que hi ha. Imagineu-vos doncs els caps de setmana!: Només plats, ocelles, cadires, nevera, raspall de dents i converses de la gent de casa se senten.
Per la tarda és quan se sent més moviment: passes i portes dels veïns, ambulàncies, intèrfon, i electrodomèstics.
Al vespre els sons disminueixen: fluorescent de la cuina, interruptors, telèfon, converses, televisió, passes, plats; aquest els caps de setmana són els mateixos.
De casa a la universitat no vaig explicar res, sinó que vaig enregistrar tots els sons amb una gravadora que tenia de l’any de la picor i, a classe, els hi vaig fer fer la llista del tot el que sentien perquè ho comparessin amb els sons que ells senten fent el mateix recorregut i perquè també fossin conscients d’ells.
El resultat va ser aquet:
Porta de casa
Claus
Escales
Porta d’entrada
Carrer (cotxes, motos i busos)
Conversa estudiants
Tiquet ferrocarrils
Arribada ferrocarrils (portes, pip-pip, conversa)
Ascensor (“tancant portes andana”, “obrint portes vestíbul”)
Escales mecèniques
Carrer (motors de diferents transports, obres, nens escola, conversa universitat).
Aprofitant que treballo a l’Auditori vaig aprofitar els sorolls que se senten des que entra fins que surt el públic per la porta de l’edifici tot reproduint-los a classe. Però l’interessant d’aquesta activitat era que descobrissin quin dels sons no era gens adequat i que fa la majoria de gent quan van a un concert: la tos seca i provocada i desembolicar caramels entre els diferents moviments d’una obra. La gent s’ha de conscienciar i hem de fomentar entre nosaltres que els silencis que es fan entre moviments s’han de respectar perquè formen part de la peça, la música encara vibra i es trenca un moment màgic. És molt desagradable pels música i la gent del públic que ho respecta sentir aquests sons tan desagradables. Si us plau, siguem més respectuosos i més conscients.
Després de les exposicions vam fer el debat i las crítica de la pel·lícula “Billy Eliot”. Vam tractar el tema de sexe i gènere, el paper dels mestres i dels pares respecte aquest tema. Va ser interessant. Vam arribar a la conclusió que la societat decideix pel sexe a qui pertany què i que ha de reconèixer els valors amb què s’eduquen avui en dia els nens.
Per la tarda és quan se sent més moviment: passes i portes dels veïns, ambulàncies, intèrfon, i electrodomèstics.
Al vespre els sons disminueixen: fluorescent de la cuina, interruptors, telèfon, converses, televisió, passes, plats; aquest els caps de setmana són els mateixos.
De casa a la universitat no vaig explicar res, sinó que vaig enregistrar tots els sons amb una gravadora que tenia de l’any de la picor i, a classe, els hi vaig fer fer la llista del tot el que sentien perquè ho comparessin amb els sons que ells senten fent el mateix recorregut i perquè també fossin conscients d’ells.
El resultat va ser aquet:
Porta de casa
Claus
Escales
Porta d’entrada
Carrer (cotxes, motos i busos)
Conversa estudiants
Tiquet ferrocarrils
Arribada ferrocarrils (portes, pip-pip, conversa)
Ascensor (“tancant portes andana”, “obrint portes vestíbul”)
Escales mecèniques
Carrer (motors de diferents transports, obres, nens escola, conversa universitat).
Aprofitant que treballo a l’Auditori vaig aprofitar els sorolls que se senten des que entra fins que surt el públic per la porta de l’edifici tot reproduint-los a classe. Però l’interessant d’aquesta activitat era que descobrissin quin dels sons no era gens adequat i que fa la majoria de gent quan van a un concert: la tos seca i provocada i desembolicar caramels entre els diferents moviments d’una obra. La gent s’ha de conscienciar i hem de fomentar entre nosaltres que els silencis que es fan entre moviments s’han de respectar perquè formen part de la peça, la música encara vibra i es trenca un moment màgic. És molt desagradable pels música i la gent del públic que ho respecta sentir aquests sons tan desagradables. Si us plau, siguem més respectuosos i més conscients.
Després de les exposicions vam fer el debat i las crítica de la pel·lícula “Billy Eliot”. Vam tractar el tema de sexe i gènere, el paper dels mestres i dels pares respecte aquest tema. Va ser interessant. Vam arribar a la conclusió que la societat decideix pel sexe a qui pertany què i que ha de reconèixer els valors amb què s’eduquen avui en dia els nens.
Frases del dia: Què fan els nens que no se'ls sent?
El so és una referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada