Billy Eliot va ser la pel·lícula que vam veure a classe i que divendres vinent debatrem a seminari. No va ser la primera vegada que la veia, però em va transmetre els mateixos sentiments que la primera vegada fa molts anys endarrere al cinema. Té una un ritme musical que fa que els propis peus també vulguin saltar i ballar durant i després de veure-la, però també està marcada per una part fràgil i sensible d'una incomprensió de la família del noi que poc a poc es va apaivagant quan el pare de Billy l'enxampa un dia fet ballet al gimnàs de la ciutat, cosa que va contra els seus pensaments. Tot i posar-se de mal humor veu que té una certa habilitat i que val la pena donar-li una oportunitat i animar-lo ja que pot ser l'únic de la família que triomfi tot i que va en contra dels seus pensaments.Frase del dia: "Me han aceptado."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada