Avui a la universitat ha vingut la Roser, una dona que la seva professió és explicar contes passionalment i fent imaginar totes les paraules que diu als oïents. Ens n'ha explicat tres històries de Nadal i en faig referència a la que m'ha captat i m'ha agradat més i amb la que he rigut moltíssim; m'ho he passat pipa!
Malahuradament no recordo tot el conte i òbviament no el sé explicar amb tanta gràcia com ella, però més o menys deia així:
Ens situem al pessebre on Maria està a punt de tenir un fill. Finalment, aquest neix, però sabeu que els ànecs són molt xafarders i van anar a dir als altes animals què havien vist: Jesús és nat (imitació de la seva veu). Però les gallines que són molt cotilles li van preguntar: a quin lloc? I el pollastre va dir: aquí, però els pollets encara volien saber-ne més tot dient: i on té el niu? i un xai que passava per allà va dir: a Betlem. Les orenetes que voleiaven van dir: l'hem vist i és petit i, la vaca, va respondre: és Jesús. Però hi havia tan d'enrenou que el bou va dir: prou. I les cigales continuaven que-qui. L'ase que és tan lent fins i tot per aprendre les coses i va dir: i a.
Ens situem al pessebre on Maria està a punt de tenir un fill. Finalment, aquest neix, però sabeu que els ànecs són molt xafarders i van anar a dir als altes animals què havien vist: Jesús és nat (imitació de la seva veu). Però les gallines que són molt cotilles li van preguntar: a quin lloc? I el pollastre va dir: aquí, però els pollets encara volien saber-ne més tot dient: i on té el niu? i un xai que passava per allà va dir: a Betlem. Les orenetes que voleiaven van dir: l'hem vist i és petit i, la vaca, va respondre: és Jesús. Però hi havia tan d'enrenou que el bou va dir: prou. I les cigales continuaven que-qui. L'ase que és tan lent fins i tot per aprendre les coses i va dir: i a. Ja us podeu imaginar que l'entrada del naixement va quedar atapeïda de tots els aimals i els que encara restaven per venir!
Bé, un cop explicat el conte no cal dir que sentir-lo dir a la Roser tenia molta gràcia; tenia una capacitat brutal de barrejar els animals els uns amb els altres mentre anava explicant la història. Realment era fabulós i al·lucinant.
Ànec: Jesús és naaaaatGallina: a quin llooooooc
Pollastre: aquíiii
Pollets: i on té el niiiu?
Xai: a Betleeeeeeeem
Orenetes: l’hem vist i és petiiit
Vaca: és Jesúuuuuuuuus
Bou: pooooooooru
Cigales: què qui
Ase: i aaaaaaaaaaaaaa
Em despedeixo d'aquet any tot dient-vos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada