A l'inci de curs vaig anar a la biblioteca a cercar informació sobre el que ens havia explicat en Garreta de la parla i Plató ja que em va sembla un tema d’interès.
Seguidament us faig un resum del que vaig trobar:
Plató defensa i prefereix la comunicació oral que no pas l’escriptura, aquesta la critica i la considera inferior a la primera però al mateix temps es contrad¡u perquè accepta l’escriptura, la defensa i ens indica com escriure de manera perfecte. Tot i així diu que la millor manera de dirigir-se als altres és oralment ja que la interpretació del missatge que es dona serà precisa i, al llegir un text, està convençut que la gent ho interpreta erròniament.
Plató té una obra “Fedro” que parla d’això.
Plató ens diu que hi ha dos tipus de persones: els mestres de l’escriptura que defineix com a retòrics i ell, que es considera que està per sobre d’aquests i que és el millor escriptor del moment. Per demostrar-ho fa una explicació teòrica de quines són les normes per escriure i quines per parlar tot posant en evidència que les primeres són insuficients i inadequades posades pels retòrics. Plató mostra que l’art d’escriure es basa en l’art del dialecte; per tant, en la filosofia. Així que només el que és filòsof és un vertader escriptor; la resta són poetes, legisladors o escriptors de discursos.
“El filòsof es guarda les coses de més valor per dir-les oralment”.
A mitjanes del s. IV aC. Els oradors i els sofistes eren de gran importància ja que eren els que difonien la cultura de l’escriptura i la fruïció del llibre.
L’important no és dir la veritat sinó que sigui verosímil que és el que interessa als jutjats; la totalitat de l’art. L’art del discurs es basa en la dialèctica; és a dir, la filosofia”.
Segons Plató la capacitat del discurs és saber guiar les almes i, per això, cal distingir-les.
Cerca d’infomació:
Realde,G. (2002).En búsqueda de la sabiduria secreta.Heder
Seguidament us faig un resum del que vaig trobar:
Plató defensa i prefereix la comunicació oral que no pas l’escriptura, aquesta la critica i la considera inferior a la primera però al mateix temps es contrad¡u perquè accepta l’escriptura, la defensa i ens indica com escriure de manera perfecte. Tot i així diu que la millor manera de dirigir-se als altres és oralment ja que la interpretació del missatge que es dona serà precisa i, al llegir un text, està convençut que la gent ho interpreta erròniament.Plató té una obra “Fedro” que parla d’això.
Plató ens diu que hi ha dos tipus de persones: els mestres de l’escriptura que defineix com a retòrics i ell, que es considera que està per sobre d’aquests i que és el millor escriptor del moment. Per demostrar-ho fa una explicació teòrica de quines són les normes per escriure i quines per parlar tot posant en evidència que les primeres són insuficients i inadequades posades pels retòrics. Plató mostra que l’art d’escriure es basa en l’art del dialecte; per tant, en la filosofia. Així que només el que és filòsof és un vertader escriptor; la resta són poetes, legisladors o escriptors de discursos.
“El filòsof es guarda les coses de més valor per dir-les oralment”.
A mitjanes del s. IV aC. Els oradors i els sofistes eren de gran importància ja que eren els que difonien la cultura de l’escriptura i la fruïció del llibre.
L’important no és dir la veritat sinó que sigui verosímil que és el que interessa als jutjats; la totalitat de l’art. L’art del discurs es basa en la dialèctica; és a dir, la filosofia”.
Segons Plató la capacitat del discurs és saber guiar les almes i, per això, cal distingir-les.
Cerca d’infomació:
Realde,G. (2002).En búsqueda de la sabiduria secreta.Heder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada