Jardí de Cordes, Cerdanyloa del Vallès
Avui, dilluns 16, hem començat la setmana blanca amb l’activitat d’educació física.
Abans de començar aquesta activitat els monitors ens han fet una explicació de com havíem d’actuar. Primer ens hem posat l’arnest que portava una politja que la dúiem lligada a la part esquerra i dos mosquetons que sortien de la part central del nostre cos que servien per lligar-los a les guies de seguretat per si quèiem durant el circuit.
Ens han dit que els nens petits duen un mono que els permet anar lligats tota l’estona i oblidar-se de que han de posar ara un mosquetó i desprès l’altre. Això també els permet una certa seguretat ja que no cal vigilar-los tant. Els seus circuits són prop del terra i quasi sempre toquen de peus a terra.
Els companys estàvem molt animats per fer aquesta activitat i en tot moment s’ha vist una solidaritat molt maca i espontània. Encara que anéssim amb gent de l’altre grup ens motivàvem uns als altres i ens donàvem ànims per passar els trams més complicats.
M’hagués agradat fer el tram vermell i negre per posar a prova les meves capacitats però ens han tancat l’entrada per falta de temps; no obstant, en algun moment m’ha pujat l’adrenalina en algun moment i he gaudit moltíssim de l’activitat.
Penso que aquests espais són idonis per treballar amb les nens ja que aporten l’aprenentatge d’alguns valors com la solidaritat i el companyerisme, per reconèixer el propi cos si saber a quins límits arriba i si superem les pors, etc. També ajuda a estimular diferents capacitats com l’equilibri, la força, la resistència, el grau postural i la lateralitat.
Hagués estat bé que aquesta sortida hi anéssim tots amb autocar. Un mitjà de transport que reuneix tota la classe en un espai diferent per compartir, ajudar, cantar, i passar totes les sensacions i emocions que comporta fer un viatge. Treballaríem alguns aspectes com el comportament que cal tenir a l’anar amb autobús i per la carretera, la responsabilitat, el companyerisme, etc.
Avui, dilluns 16, hem començat la setmana blanca amb l’activitat d’educació física.
Abans de començar aquesta activitat els monitors ens han fet una explicació de com havíem d’actuar. Primer ens hem posat l’arnest que portava una politja que la dúiem lligada a la part esquerra i dos mosquetons que sortien de la part central del nostre cos que servien per lligar-los a les guies de seguretat per si quèiem durant el circuit.Ens han dit que els nens petits duen un mono que els permet anar lligats tota l’estona i oblidar-se de que han de posar ara un mosquetó i desprès l’altre. Això també els permet una certa seguretat ja que no cal vigilar-los tant. Els seus circuits són prop del terra i quasi sempre toquen de peus a terra.
Els companys estàvem molt animats per fer aquesta activitat i en tot moment s’ha vist una solidaritat molt maca i espontània. Encara que anéssim amb gent de l’altre grup ens motivàvem uns als altres i ens donàvem ànims per passar els trams més complicats.
M’hagués agradat fer el tram vermell i negre per posar a prova les meves capacitats però ens han tancat l’entrada per falta de temps; no obstant, en algun moment m’ha pujat l’adrenalina en algun moment i he gaudit moltíssim de l’activitat.
Penso que aquests espais són idonis per treballar amb les nens ja que aporten l’aprenentatge d’alguns valors com la solidaritat i el companyerisme, per reconèixer el propi cos si saber a quins límits arriba i si superem les pors, etc. També ajuda a estimular diferents capacitats com l’equilibri, la força, la resistència, el grau postural i la lateralitat.
Hagués estat bé que aquesta sortida hi anéssim tots amb autocar. Un mitjà de transport que reuneix tota la classe en un espai diferent per compartir, ajudar, cantar, i passar totes les sensacions i emocions que comporta fer un viatge. Treballaríem alguns aspectes com el comportament que cal tenir a l’anar amb autobús i per la carretera, la responsabilitat, el companyerisme, etc.
Fundació Joan Miró, Barcelona
Avui dimarts 17, hem visitat l’espai de la Fundació Miró de Barcelona situat a la muntanya de Montjuic. Aquest museu està al mig de la natura i fa que s’hi respiri un ambient i una sensació de pau i tranquil·litat.
Hem entrat a fer les visites en grups de tres ja que som nombrosos a classe; un de cada grup ha fet de guia per prémer el botó de les obres que el grup considerava que havíem d’escoltar per l’autoguia. En el meu grup m’ha tocat a mi. Com a resultat he estat contenta ja que el grup s’ha mantingut cohesionat fins al final de la visita.
No ens han deixat fer fotos, però al terrat, sí que hem pogut capturar alguna de les figures que Miró va treballar.
Avui dimarts 17, hem visitat l’espai de la Fundació Miró de Barcelona situat a la muntanya de Montjuic. Aquest museu està al mig de la natura i fa que s’hi respiri un ambient i una sensació de pau i tranquil·litat.
Hem entrat a fer les visites en grups de tres ja que som nombrosos a classe; un de cada grup ha fet de guia per prémer el botó de les obres que el grup considerava que havíem d’escoltar per l’autoguia. En el meu grup m’ha tocat a mi. Com a resultat he estat contenta ja que el grup s’ha mantingut cohesionat fins al final de la visita.
No ens han deixat fer fotos, però al terrat, sí que hem pogut capturar alguna de les figures que Miró va treballar.
A la sortida he preguntat a una treballadora com es feien les visites amb els nens petits; m’ha comentat que normalment són visites d’escola o que també és poden fer amb les famílies. Normalment adeqüen la visita a l’edat del nens i, que en el cas dels més petits, treballen les formes, les textures, els colors primaris, ja que Miró es basava en aquests colors per crear les seves obres. Tot i així, els he enviat un correu electrònic demanant-los algun dels recorreguts que fan amb els nens; així que a l’annex he adjuntat el que m’han enviat.
Penso que els museus estan molt bé per treballar amb nens els àmbits plàstics, culturals, entre d’altres, però cal que aquest s’hi adeqüin i estiguin preparats perquè els mestres o pares els puguem portar i tinguin un interès en el que els farem descobrir i aprendre de manera dinàmica i divertida.
Penso que els museus estan molt bé per treballar amb nens els àmbits plàstics, culturals, entre d’altres, però cal que aquest s’hi adeqüin i estiguin preparats perquè els mestres o pares els puguem portar i tinguin un interès en el que els farem descobrir i aprendre de manera dinàmica i divertida.
Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona
Avui, dimecres 18, teníem el dia lliure per triar una activitat d’un centre cívic que fes activitats educatives pels nens.
Amb la Irene vam decidir d’anar a una biblioteca per veure l’ambient que es mou en l’etapa infantil ja que quan nosaltres érem petites no vam tenir aquesta oportunitat ja que quasi no hi havia biblioteques i encara menys activitats pensades pels nens. Actualment, les biblioteques de la Generalitat de Barcelona proposen un programa “Lletra petita” de diverses activitats pels nens i els pares per iniciar-se a la lectura, participar en un taller de contes, etc. Nosaltres hem assistit a un d’aquests anomenat enreda’t amb l’acció. És un taller dinàmic per conèixer altres realitats, compartir descobertes i fer lectures que parlen de qüestions com el medi ambient, la música o l’art. Aquesta activitat es treballa amb un llibre durant tres sessions contínues, els dimecres, i tracten un tema en concret per treballar el vocabulari, la història, enriquir-se culturalment de forma divertida. Avui tocava Egipte. (Ha donat la casualitat que és un tema que estan treballant actualment a classe.) Ha estat dinàmic, engrescat i molt participatiu; els nens s’ho han passat d’allò més bé i, l’Irene i jo, hem rigut molt amb alguna de les seves respostes.
A l’acabar, hem estat parlant amb la noia que feia l’activitat; la Mercè Riera, historiadora
de l’art i treballadora de la Pedrera, l’empresa Àgora en la secció dels serveis culturals. Ens ha explicat que normalment la gent que treballa en aquesta empresa els van cridant per fer activitats d’aquestes lúdiques als nens. La biblioteca on els toca anar a fer les diferents activitats mai és la mateixa i a vist de tots colors. Ens ha comentat que la més ben preparada, acollidora i que té bons materials per fer aquestes activitats és Jaume Fuster. Normalment, en aquests tallers hi van aproximadament deu nens que s’apunten a una llista. Alguns d’ells van acompanyats pels pares, d’altres els acompanyen i marxen a casa o s’esperen a l’exterior de l’edifici i d’altres nens hi van sols. Això reflecteix que hi ha pares que no es preocupen per un interès cultural dels seus fills menors de deu anys.
Avui, dimecres 18, teníem el dia lliure per triar una activitat d’un centre cívic que fes activitats educatives pels nens.
Amb la Irene vam decidir d’anar a una biblioteca per veure l’ambient que es mou en l’etapa infantil ja que quan nosaltres érem petites no vam tenir aquesta oportunitat ja que quasi no hi havia biblioteques i encara menys activitats pensades pels nens. Actualment, les biblioteques de la Generalitat de Barcelona proposen un programa “Lletra petita” de diverses activitats pels nens i els pares per iniciar-se a la lectura, participar en un taller de contes, etc. Nosaltres hem assistit a un d’aquests anomenat enreda’t amb l’acció. És un taller dinàmic per conèixer altres realitats, compartir descobertes i fer lectures que parlen de qüestions com el medi ambient, la música o l’art. Aquesta activitat es treballa amb un llibre durant tres sessions contínues, els dimecres, i tracten un tema en concret per treballar el vocabulari, la història, enriquir-se culturalment de forma divertida. Avui tocava Egipte. (Ha donat la casualitat que és un tema que estan treballant actualment a classe.) Ha estat dinàmic, engrescat i molt participatiu; els nens s’ho han passat d’allò més bé i, l’Irene i jo, hem rigut molt amb alguna de les seves respostes.A l’acabar, hem estat parlant amb la noia que feia l’activitat; la Mercè Riera, historiadora
de l’art i treballadora de la Pedrera, l’empresa Àgora en la secció dels serveis culturals. Ens ha explicat que normalment la gent que treballa en aquesta empresa els van cridant per fer activitats d’aquestes lúdiques als nens. La biblioteca on els toca anar a fer les diferents activitats mai és la mateixa i a vist de tots colors. Ens ha comentat que la més ben preparada, acollidora i que té bons materials per fer aquestes activitats és Jaume Fuster. Normalment, en aquests tallers hi van aproximadament deu nens que s’apunten a una llista. Alguns d’ells van acompanyats pels pares, d’altres els acompanyen i marxen a casa o s’esperen a l’exterior de l’edifici i d’altres nens hi van sols. Això reflecteix que hi ha pares que no es preocupen per un interès cultural dels seus fills menors de deu anys. Escola Joan XXIII, Barcelona
Dijous, 19 de novembre, hem anat a l’escola que té més innovacions tecnològiques.
L’edifici es divideix en dues parts: la tecnològica i les aules. A aquestes, els nens aprenen mitjançant les noves tecnologies (mètode incorporat), els hàbits i els comportaments socials. Tenen una perruqueria, una casa amb rentadora, una fruiteria, etc. Penso que aquesta manera de treball és molt positiva ja que a través del joc els nens aprenen diferents aspectes de la societat i els fa ser creatius. A part de quedar-nos bocabadats amb tanta tecnologia i objectius que s’estan aconseguint també ens ha sorprès que el fet que setanta persones els estiguéssim mirant i fent fotografies i ni s’immutessin.
Dijous, 19 de novembre, hem anat a l’escola que té més innovacions tecnològiques.
L’edifici es divideix en dues parts: la tecnològica i les aules. A aquestes, els nens aprenen mitjançant les noves tecnologies (mètode incorporat), els hàbits i els comportaments socials. Tenen una perruqueria, una casa amb rentadora, una fruiteria, etc. Penso que aquesta manera de treball és molt positiva ja que a través del joc els nens aprenen diferents aspectes de la societat i els fa ser creatius. A part de quedar-nos bocabadats amb tanta tecnologia i objectius que s’estan aconseguint també ens ha sorprès que el fet que setanta persones els estiguéssim mirant i fent fotografies i ni s’immutessin.Auditori, Barcelona
Divendres, 20 de novembre, hem fet dues visites. La primera ha estat al Museu de la Música on ens han ensenyat i explicat els instruments, a més amés, la guia ens ha anat introduint com fan una vista amb els escolars. Expliquen els diferents grups d’instruments: corda, vent i percussió, i segons els seu volum el so varia; és a dir, com més gran sigui el so serà més greu, per contra, quan més petit és farà un so més agut. També els mostren com s’organitza i es posiciona una orquest
ra inclòs el director ja que és el que mana i guia als músics. Al final de la visita hi ha determinats instruments exposats com el violoncel i l’arpa perquè els nens comencin a tenir un contacte i es familiaritzin amb ells. D’aquesta manera el nen pot provar l’instrument cosa que ajuda a decantar-se cap a un en concret.
A la segona visita hem presenciat l’assaig general del concert “Corda i descorda” que proposa l’Auditori, entre d’altres, per anar amb l’escola o la família. Els tres personatges han creat un món imaginari integrant tot un repertori de cançons conegudes que els nens saben coneixen o coneixeran ben aviat de manera dinàmica. Han fet canons, pregunta i resposta, sorolls d’animals... amb els seus instruments: violí, violoncel i contrabaix i la guitarra.
Divendres, 20 de novembre, hem fet dues visites. La primera ha estat al Museu de la Música on ens han ensenyat i explicat els instruments, a més amés, la guia ens ha anat introduint com fan una vista amb els escolars. Expliquen els diferents grups d’instruments: corda, vent i percussió, i segons els seu volum el so varia; és a dir, com més gran sigui el so serà més greu, per contra, quan més petit és farà un so més agut. També els mostren com s’organitza i es posiciona una orquest
ra inclòs el director ja que és el que mana i guia als músics. Al final de la visita hi ha determinats instruments exposats com el violoncel i l’arpa perquè els nens comencin a tenir un contacte i es familiaritzin amb ells. D’aquesta manera el nen pot provar l’instrument cosa que ajuda a decantar-se cap a un en concret.A la segona visita hem presenciat l’assaig general del concert “Corda i descorda” que proposa l’Auditori, entre d’altres, per anar amb l’escola o la família. Els tres personatges han creat un món imaginari integrant tot un repertori de cançons conegudes que els nens saben coneixen o coneixeran ben aviat de manera dinàmica. Han fet canons, pregunta i resposta, sorolls d’animals... amb els seus instruments: violí, violoncel i contrabaix i la guitarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada