Movie Maker

Aquest programa se'ns ha ensenyat per posar imatges al conte que vam explicar a la classe de comunicació oral i escrita. És un programa de Windows que permet l'edicó de pel·lícules/vídeos intercalant imatges fixes i/o amb moviemt; també ens permet posar-hi so com ara música o bé gravacions de veu que s'han enregistrat anteriorment amb el programa Audacity. Entre imatge i imatge s'hi poden posar diferents transicions* o diferents efectes entreda i sortida de les mateixes.

Com editar amb el programa Windoes Movie Maker:

Primer de tot cal crear una carpeta per desar tota imatge i vídeo que utilitzarem per fer el muntatge. D'aquesta manera evitarem possibles errors a l'hora d'obrir l'arxiu en un ordinador que no sigui el nostre.

Un cop tenim obert el programa hem d'importar les imatges, l'audio, o d'altres, que formaran el vídeo final. Aquests arxius es guarden en el mateix programa a l'apartat "colecciones". Per insertar-les a la pista només cal arrossegar-les i posar-les en l'ordre que volguem. Entre elles, es poden posar efectes de *transició (efecte que volem que hi hagi entre una imatge i l'altra.) Aquests són donats pel propi programa. Atenció: s'ha de tenir en compte que aquests efectes són acumulatius i si no ens agrada un l'hem de treure.

Per guardar i seguir editant ho hem de fer de tal manera: "guardar proyecto" i, un cop tinguem el vídeo editat i acabat s'ha de guardar com a format de vídeo "film" i, a la vinyeta opcions, guardar-ho en una grandària adequaada; amb un o dos megas en tenim suficient perquè es vegi bé.

A continuacióió us explico la meva experiència editant:

Un cop feta la importació de les imatges, editades amb photoshop, vaig posar el video gravat a classe amb l'Audacity després d'haver-lo retocat. Vaig pensar que seria bo posar una música, però el seu format (wma) el reconeixia però no me'l deixava importar. Així que després de lluitar amb els programes, vaig pensar d'editar la música amb el mateix Movie Maker fent talls continuadament per augmentar o disminuir el seu volum. Després de repetir el treball tres cops per varis problemes, ha quedat així:

I... ha arribat el dia

Ahir em va tocar exposar el conte davant els companys.

Estava una mica nerviosa però em feia il·lusió poder compartir el conte de "La sopa de pedres". Vaig preparar una escena amb un fons de muntanyes i cases d'un poble, vaig imprimir imatges com la d'una olla i diversos aliments que sortien al conte i com no, el soldat, el protagonista de la historia.

Aquesta diu així: Hi havia una vegada, un soldat que feia molts anys que havia anat a la guerra. Un dia, tornant cap a casa es va perdre i va anar a parar a un poblet perquè li donéssin acollida; però la gent no li donava acollida ja que ells també havien passat la guerra i no tenien res per donar-li. Però estava tant esgotat que va anar a la plaça del poble per descansar i l'endemà al matí prendre de nou la ruta. Aviat va començar a fer-se fosc i com que feia fred va decidir encendre foc amb una olla que tenia i fer una sopa. Com que no tenia menjar, hi va tirar pedres. Mentre s'escalfava, va passar un nen que anava a la font del poble a buscar aigua; va veure el soldat i li va preguntar què feia. -Una sopa de pedres- va dir el soldat. -I és bona? preguntà el nen - Sí, però si e poguessis dur una mica de sal tindria més bon gust- respongués l'home. Mentre el nen anava cap a casa va dir a dos amics que havia vist a la plaça de la vila un home molt estrany que feia una sopa de pedres. De tornada van anar cap allà tots tres per veure aquell misteri. Van tirar la sal, però el soldat va demanar als altres nens que si portaven pastanagues i patates la sopa agafaria molt bon gust. Els nens van córrer cap a les seves cases a buscar el que els hi havia demanat i ben aviat la sopa de pedres va ser boca de tots dels nens del poble, els quals van anar portant, alls, tomàquets, pa dur, ceba...

Finalment, quan tot era a punt i el brou era cuit el soldat va cridar a tot el poble perquè provessin la sopa de pedres tot dient-los: Vosaltres que no m'heu ofert res quan jo us ho he demant, permeteu-me doncs que compartim junts aquesta sopa de pedres.

La gent en sentir-lo, no entenia res, però l'olor que feia era digne d'un gran banquet, així que de mica en mica la gent es va anar servint fins a quedar ben tips. Aleshores la gent es va interessar pel secret d'aquell magnífic brou i, el soldat, els va respondre: -Aquesta sopa només té dues coses: pedres i un gran sentit de la solidaritat. Valors que els més petits han sabut del poble no han oblidat i que vosaltres, les mes grans hauríeu de recordar sempre. És unint les vostres forces que fareu grans coses per poble. Si continueu distants uns dels altres aquest gran brou només serà una sopa de pedres, en canvi, si us ajudeu mútuament sabreu com aconseguir fer un gran brou d'una simple sopa de pedres i mai més tornareu a ser pobres si us manteniu units.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Després vaig proposar una activitat: fer un conte entre tots. Amb unes cartes amb imatges on sortien personatges, objectes i situacions que passen en els contes, es tractava de crear un conte en conjunt. La dificultat és que cadascú de nosaltres teníem una altra carta on teníem un final diferent; així que cadascú tenia un objectiu diferent per acabar el conte.

La classe va ser molt participativa i penso que ens ho van passar bé i ens vem divertir. N'estic contenta del resultat.

A continuació l'Arantxa L. ens va explicar el conte dels tres porquets. La història era un pèl diferent però amb el mateix contingut d'aprenentatge. Els tres porquets es van trobant a diferents homes que els hi proporcionen els diferents materials per construir les seves cases; la de palla, la de fusta i la de maons. El llop, en diferents dies fa diferents atacs amb la seva bufera, però no aconsegueix menjar-se cap porquet ja que corren cap a la casa del germà. Al final, tots tres a la casa de maons celebren que s'han salvat del llop ja que ha caigut a la seva cassola tot entrant per la xemeneia i se l'han cruspit. L'Arantxa també va portar imatges dels porquets i les cases, però va passar una d'aquelles casualitats que té la vida; La Laura, una altre companya de classe tenia justament els ninots dels tres porquets; i vem interpretar el conte interactuant els uns amb els altres passant-nos-els.

Després, la Berta i la Sara ens van fer l'exposició sobre el tema "l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys". És una notícia recent extreta de "El Periódico" que comenta que el ministre d'educació, Ángel Gabilondo, porposa que l'ensenyança obligatòria sigui fins als 18 anys. Proposa que el batxillerat sigui un estudi de quatre anys i que s'estudiï a temps parcial per compaginar-lo amb nuna feina. Perquè aquesta idea sigui possible es necessita una flexibilitat. No ho proposa d'avui per demà, però sí com a model a seguir com ha fa Portugal. S'han fet enquestes i el resultat ha estat que els joves no hi estan d'acord opinió oposada a la dels adults.

Frase del dia: I d'aquesta manera el regne va adquirir el seu nom. Aquesta va ser la frase que va posar fi al conte que vam crear entre tots.

Què farem durant la setmana blanca?

La professora ens va anunciar les activitats que farem cada dia de la setmana blanca (16- al 20 de novembre) i els exercicis que haurem de desenvolupar després de cada visita. El programa que ens han prepartat és el següent:

Dilluns 16
Visita al Jardí de Cordes de Cerdanyola del Vallés.
Veure pàgina web: Jardí de Cordes

Dimarts 17
Visita a la Fundació Miró
Veure pàgina web: Fundació Miró

Dimecres 18

Activitat educativa fora de l'escola.

Haurem de participar i informar-nos dels projectes educatius d'un centre cultural.

Dijous 19

Visita a l'escola Joan XXIII

Veurem com aquesta escola treballa amb les TIC a les aules.

Veure pàgina web: Joan XXIII

Divendres 20

Visita a l'Auditori de Barcelona.

Anirem al Museu de la Música i veurem un assaig d'un dels espectacles que fan per l'eduació en família.

Veure pàgina web: Auditori

Després d'aquestes informacions, cada company de classe va presentar el seu blog per comentar i corregir-lo. Va ser interessant ja amb la feinada que tenim no mirem gaire els blogs dels demés. També va ser útil per agafar alguna idea.

Frase del dia: Farem una merendola!!!

Power Point

Les presentacions amb Power Point de professors i alumnes a les classes són molt presents, realment té un protagonisme important, fins i tot els alumnes es dediquen a estudiar només, amb les diapositives passades a les aules. Aquest és un programa de via lliure que ja té incorporat el Windows i en podem publicar el document creant un conte a Slideshare.

Aquestes presentacions estructuren el discurs de manera formal i sintetitzen la informació de manera que el text és breu i fàcil de llegir, també hi han imatges i és ràpid per prendre apunts. Però també hi han desavantatges com ara que es fa un abús de les presentacions amb programes de multimèdia, l'informador es limita a llegir i no fa més aportacions, es posen masses efectes de transició, ha d'haver una llum adequada per a la projecció, etc.

La proposta d'us és que a l'hora de fer una presentació l'orador exposi amb programes de multimèdia i s'ajudi d'imatges per així aconseguir una presentació dinàmica. Però això requereix un cert coneixement i domini dels programes. El text ha de ser acurat i no gaire extens, en els fragments que volem explicar és necessari detenir-nos i aprofundir el que volem tractar. S'ha d'intentar sortir de la presentació lineal. També es poden fer enllaços d'una pàgina a l'altre, posar vídeos, fer esquemes i gràfics... Realment si es domina és molt més fàcil que l'ús del Word.

Per concloure, cal remarcar que l'ús de Power point ha de servir de guia per l'orador i ha de ser dinàmica ja que això ajudarà la comprensió als oients.

De tot i més en una classe

Ahir al seminari van haver moltes presentacions: contes, sons i notícies referents a l'educació dels nenes.

La primera en exposar va ser la Vanesa que ha explicat el conte de "La Castanyera". Ens va tenir a tots ben atrapats en la historia ja que la castanyera en comptes d'agafar castanyes agafava cargols per error sens donar-se compte i ho va aprofitar per introduïr la cançó de la castanyera i el cargol treu banya. Així que l'explicació va ser rica en matèria.

A continuació vam tenir l'exposició de la Berta H. i l'Arantxa V. Tractava sobre la digitalització de les aules (notícia extreta de El País a data 4 de setembre.) Ens van explicat la innovació que van haver a les aules de cinquè de primària a l'inici d'aquest curs. El paper i llapis van ser substituïts per un ordinador per nen les pissarres per pantalles tàctils. Això afavoreix a introduir i integrar al nen al món de la multimèdia. Després vem fer un debat; per això ens van dividir en dos grups els que estaven en contra i a favor. Vem discutir les següents temàtiques: els nens estan davant l'ordinador masses hores? l'ordinador és una distracció? els professors s'han de formar per fer aquestes classes i els ordinadors fan una competència amb els bolígrafs. Penso que l'activitat va funcionar força bé i la classe va ser participativa.

La darrera exposició va ser presentada per la Cristina i l'Arantxa V. sobre les condicions de l'ensenyança infantils i els seus esfínters. Penso que va ser un tema que va motivar a tota la classe i que es reflectir en la participació fent el debat que ens van proposar i que havíem de representar el paper de professors, pares, directors escola, membre de la DGA, etc. i que havíem de defensar. A les aules d'infantil P3 si no hi han 42 alumnes per classe (dos mòduls) no pot haver un auxiliar per ajudar a la professora a canviar bolquers segons la DGA. Aquest servei tan precari de personal dificulta la tasca del professor ja que mentre canvia la roba d'un infant els altres nens queden descontrolats uns minuts. Personalment, em va agradar molt aquesta l'activitat i l'exposició que van fer.

Després l'Arantxa L. ens va explicar els diferents sons que escolta a dins i fora de casa i d'aquí cap a la facultat. Vam observar que en les darreres presentacions i la seva el 90% dels sons que sentim a casa són electrodomèstics i quan anem a dormir és realment quan ens adonem de la contaminació sonora.

Per acabar, la Loles, la nostra professora, ens va demanar les claus de casa per fer un joc de reconeixement escoltant els seus "drings" mentre les feia sonar. La majoria dels companys van saber identificar-les; uns estaven molt segurs, com la Sara, d'altres estàvem més confosos i d'altres no les reconeixien. Va ser un experiment divertit.

Frases del dia: Si s'acaba el món que hi hauria? que és veuria? que faríem?