30 d’octubre, 2009

GIMP, tractament de la imatge

A la classe d’ahir, la Loles ens va ensenyar com editar imatges digitals amb el programa Gimp. Després va començar una “guerra” de fotografies entre els companys de classe per obtenir una bona imatge per fer el treball que ens demanava. Amb aquest programa es poden editar tot tipus d'imagtes com ara canviar la seva ressolució, els colors, el format, retallar una zona deretminada i moltes més aplicacions. A continuació us mostro el resultat de la meva pràctica.

Modificar la grandària de la fotografia
Com importar la fotografia: arxiu, obrir, seleccionar i clicar la imatge que volem treballar.
Com modificar la grandària: imatge, escalar imatge, de 3504 d’ample a 350 i d’altura 2336 a 233 -el Canvi d’alçada es modifica sol si pitgem a l’enllaç- clicar escalar.
Com guardar una imatge: arxiu, guardar como. Cal guardar la imatge amb el format JPG.

Retallar imatge
Importar la foto amb el mateix procediment que abans i modificar la seva grandària.
A la caixa d’eines he utilitzat el rectangle per operar, seleccionar i enquadrar la imatge; després es retallar la selecció anant al menú-eines.




















Posar efectes
Amb la imatge retallada he posat els diferents efectes: nivells per enfosquir i contrastar una mica més la imatge dins la pestanya de colors. A continuació he dividit la imatge en dues parts; la d’en Guillem i la de l’Irene. Primer he treballat amb ala imatge d’en Guillem; l’he dessaturat el claror, a continuació he invertit l’efecte i l’he retocat del brillo i contrast. Després l’he colorejat. Amb la part de l’Irene, he fet el mateix procediment, però no he invertit el contrast i el brillo.
A l’hora de posar el color a cada part he volgut plasmar els colors de cada un d’ells a la vida real.


Retall del perfil
He Agafat la fotografia original, he canviat la seva grandària i l’he retallat per fer una nova selecció. He anat a la caixa d’eines i amb el llaç he anat contornejant la figura de l’Irene. A continuació he fet diverses operacions: Invertit la selecció, dessaturar la imatge, filtres-distorsions-ondular, filtres-desenfoc, filetres-desenfoc de moviment, flitre-llums i ombres-efecte de lent per posar els punts d’il·luminació, colorejar i amb l’eina de desenfoc de la caixa d’eines he desenfocat la silueta perquè sembli que està a dins del fons que he creat. Amb aquest retoc de fons he volgut crear com si l’irene estigués ballant en algun pub o discoteca.

Realment va ser una activitat divertida i creativa de fer.

27 d’octubre, 2009

La Blocosfera educativa i els mems

La Blocosfera sorgeix a partir dels blocs. Faig memòria de què un bloc; és uns espai d'Interent on s'exposen idees, coneixements, pensaments sobre un tema que agrada al seu creador i lque mostra per compartir-los. A partir d'aquest bloc o idea principal es poden crear enllaços amb altres blocs de la mateixa temàtica; d'aquí ve el nom de blocosfera, compartir informació d'una mateixa cosa en diferents enllaços, reflexionar i convidar a amics, afegir els nostres pensaments... veiem que això té un moviment en que es perllonga la interacció, per tant, sempre hi ha una nova informació. Aquest procés que es va creant agafa el nom de "memes"ens permet trobar més fàcilment el que busquem però no sempre aquesta informació és bona.

Amb la Gemma, l'Irene i la Laura vem crear un bloc per posar en pràctica el concepte de la blocosfera i vam triar el tema de la salut infantil per poder tractar diferents temes com ara l'obessitat infantil. Si feu clic aquí podreu verue el resultat de l'experiència. Durant el temps del treball hi han algut alguns dubtes del funcionament del programa, però poc a poc hem anat solvabtant-los.

El cazador de estrellas

Vull compartir aquesta animació amb vosaltres. És un conte cantat que, set persones més i jo, vam presentar com a projecte de final de curs del grau superior d'imatge. Érem tres persones de realització i cinc d'imatge. La idea va sorgir d'un noi del grup que va fer el conte i la melodia anys abans i que tenia la idea de posar-ho en marxa tot aprofitant una ocasió com aquesta. Així que vam donar vida als personatges del conte. Els professors ens van donar un mes sencer per fer el treball i i el seu lliurament. Mesos abans vem estar treballant i aportant idees per començar a desenvolupar el projecte: Els personatges els faríem d'aquells ninots articulats que utilitzen els ertistes i els arrebossaríem amb plastilina, pensàvem i preparàvem la decoració dels decorats i el seu material, els guions (tècnic i literari), com faríem alguns efectes especials, crearíem una pàgina web, etc. Durant el mes d'elavoració del projecte vem ocupar dues aules de l'escola que se'ns van cedir per passar hores llargues fent fotografies i apreciar els ninots de 8 a 22h de dilluns a divendres.
Aquesta animació conté 3000 fotografies; això vol dir que hi han 15 imatges per segon. D'aquesta manera és com vem aconseguir donar moviment al Bernat, el noi de la historia. També vem tenir algunes dificultats en el seu moviment ja que no era gaire flexible i no tenia equilibri; cosa que ens va fer repetir més d'una vegada algun pla. L´'ultima setmana i mitja vam estar editant, posant la pluja d'estrelles, entre d'altres. Va ser un mes de feina brutal però alhora molt gratificant i rica d'aprenentatge.
El cazador de estrellas ha participat en diferents concursos i ha estat seleccionat i projectat en diferents llocs; un d'ells, Sitges.


Com explicar contes

El divendres, a l'hora del seminari, la Berta i la Sara ens ven explicar un conte. Va ser molt dinàmic ja que la classe participàvem dient frases com si fóssim nens de tres anys. A part de riure molt per algunes intervencions fetes, ens va servir molt ja que vam veure de quina manera han d'explicar els contes perquè no hi hagi un descontrol dels nens i estiguin durant tota l'explicació ben atents. Alguns dels consells que ens va donar la Loles, la nostra professora, van ser: el narrador s'ha de moure i fer gestos per captivar l'atenció dels nens, conèixer bé el conte per explicar-lo bé i improvisar si cal, assimilar i memoritzar la historia perquè l'explicació sigui espontània, no trencar el fil si els nens interrompen o bé, buscar un diàleg amb ells, etc. és molt important explicar l'activitat als nens, que sigui de curta durada i motivar-la amb simpatia i espontaneïtat.

A continuació, la Judit i la Berta ens van explicar la percepció dels sons o sorolls que van captar. Les dues van coincidir amb que hi han sorolls continus i que en general els hem integrat, hem de reflexionar de que cridem massa i hauríem de prendre consciència dels sons i sorolls que produïm per aconseguir un ambient més tranquil.


Frase del dia: -Poseu la ma a dins!- Posar les mans a la boca no perquè fa pupa.

22 d’octubre, 2009

L'avar i les estrelles

Aquest és el conte que vaig triar per llegir a classe de comunicació oral. Us l'escric per compartir el seu missatge.

Hi havia una vegada un home molt ric. però tot el que tenia de ric ho tenia d'avar, imagineu-vos si era avar. Tots els seus diners els guardava dins d'un cofre tancat per sis panys, i sempre portava les claus damunt.
Un dia un dels seus amics va venir-lo a veure. Necessitava diners i va demanar a l'avar que li'n deixés. Com que eren molt bons amics, l'avar no va poder dir-li que no. De totes maneres, li va posar una condició:
-Et deixaré el que necessites si acceptes de passar la nit dalt de la torre de guaita tot nu i sense res per escalfar-te.
Era pla hivern i les nits eren glaçades. A més a més, aquell dia bufava un vent molt empipador... però l'altre ho va acceptar, encara feliç de rebre els diners que li deixaven i que tant necessitava. Tota la nit se la va passar a la intempèrie i va estar a punt de morir glaçat. Tanmateix, va sobrviure a la prova i l'endemà va tornar a casa del seu amic per recollir els diners.
-Què has vist allà dalt? Aque t'has trobat algú? -va demanar l'avar.
-No, no he vist res, ni m'he trobat ningú, la nit era ben negra, només il·luminada per les estrelles.
-Hi havia estrelles? llavors la seva llum t'ha escalfat. Has fet trampa, ni s'hi val, no hi ha tracte.
L'endemà, l'home va invitar l'avar a dinar. Aquest va acceptar amb alegria perquè així s'estalviava una menjada. els dos homes van seure a taula, però damunt la taula no hi havia res, només els coberts i els plats.
-Anem a veure si el rostit ja és cuit -va dir l'amic. L'avar va segur el seu amic fins a la cuina. I a la cuina hi havia una olla penjada del sostre.
-Però com vols que es cogui aquest rostit? Cal posar l'olla al foc i no pas penjar-la del sostre!
-Perquè? -va preguntar l'amic-. Si les estrelles que eren infinitament lluny de mi podien escalfar-me, no vaig per què no poden coure el rostit.