Intervenció de síntesis

Aquesta assignatura m'ha aportat molt com a persona i com a futura docent i/o musicoterapeuta. M'ha obert les portes per conèixer el món informàtic i poder valdra'm per mi mateixa en aquest terreny, tenir iniciatives i, al dia de demà, poder oferir als nens activitats en el món tecnològic.

Programes que hem tocat:
GIMP: Edició i retoc d'imatges digitals.

JClic: Programa per fer cerar activitats de relació, comparació... per l'aprenentage dels nens.

Movie Maker: Edició de vídeos amb imatge i so.

Audacity: Edició i enregistrament del so i/o la veu que hem fet mitjençant un micròfon.

Power Piont: Com fer presentacions i exposicions de treballs a classe de manera addient.

Amb tots ells se'ns ha ensenyat com penjar-los al bloc.

Espais d'Interent que se'ns ha ensenyat:

Bloc i blocosfera: Espai on s'exposen idees, coneixements, pensaments sobre un tema que agrada al seu creador i les mostra per compartir-les. A partir d'aquest bloc o idea principal es poden crear enllaços amb altres blocs de la mateixa temàtica, aquest fet s'anomena blocosfera.

Cultura via lliure: És un afer de llibertat, no de preu. concepte de "free" com a lliure, no com a gratuït d'imatges i tots tipus de documents que hi ha a Internet.

Notebook i delicious: fer consultes de dades i informació que hem guardat a internet com a "faboritos" i que podem consultar-ho a qualsevol lloc del món a través d'un ordinador amb connexió a internet.

Google Docs: compartir i fer treballs en xarxa mitjançant el gmail.

Slidahare: propgrama que ens permet penjar powers points al bloc.

Experiència personal

Activitats més gratificants :

Una d'elles ha estat el JClic. Justament la setmana que se'ns va posar aquest treball i que havíem de lliurar-lo la setmana següent estavem desbordats per la feina que s'acomulava de les diferents assignatures. Va ser impressionant com amb la meva companya de treball, l'Irene, vam treure hores impossibles per poder arribar al seu lliurament. Ens vem passar una tarda cencera descobrint el funcionament del programa amb les indicacions que ens havia fet la professora. Un cop teniem les activitats fetes vam patir una crisi d'angoixa ja al tancar el programa no aconseguiem obrir-lo de cap de les maneres. Però a l'últim intent, per qüestió de miracle, vam trobar la solució. En aquell moment tot es va acabar i els batecs del cor van tornar a la normalitat poc a poc. Penso que és una activitat a destacar per l'estrés i l'esforç que vam fer per aconseguir vencer el repte que es feia i creiem insuperable, va valer la pena. És l'activtat de la que n'estic més saltisfeta.

Com a segon treball que em va agradar fer va ser el vídeo de la setmana extraordinàra. Vaig gaudir molt durant la seva edició, també fet amb l'Irene. Els programes que vam utilitzar van ser el Movie Maker per l'edició de la pel·lícula, l'Audacity on vam enregistrar la veu amb un micròfon i el Gimp per fer els retocs d'algunes imatges. Va ser molt divertit, dinàmic i ple de continguts. Amb aquest treball vam experimentar a l'hora de crear i imaginar; imatges fixes i mogudes estan en la mateixa pel·lícula, l'audio com a reporteres i la música de fons de Harry Potter ens van fer passar un moment inolvidable i tenir un record màgic i emotiu.

Enllaços d'aquestes dues pràctiques:

JClic clica aquí.
Vídeo de la setmana extraordinària clica aquí i aquí. (són dues entrades diferents; la primera hi ha el vídeo i la segona un diari del dia a dia de la setmana.)

Com mantenir el bloc?
La meva relació amb la teconología havia estat escassa fins que vaig entrar a la universitat. Anteriorment forçes vegades havia sentit a parlar del mot bloc però no en sabia el significat ni per a què servia. Després d'haver-me introduït en aquest món penso que és un espai d'Internet gratuït molt útil que ens permet comunicr-nos amb altres usuaris i relacionar-nos i compartir el bloc si exposem el mateix temari. Penso que s'ha de tenir una continuitat permanent per mantenir el bloc en un estat actiu i comunicatiu.Com mantenir el bloc?
La meva relació amb la teconología havia estat escassa fins que vaig entrar a la universitat. Anteriorment forçes vegades havia sentit a parlar del mot bloc però no en sabia el significat ni per a què servia. Després d'haver-me introduït en aquest món penso que és un espai d'Internet gratuït molt útil que ens permet comunicr-nos amb altres usuaris i relacionar-nos i compartir el bloc si exposem el mateix temari. Penso que s'ha de tenir una continuitat permanent per mantenir el bloc en un estat actiu i comunicatiu.

Per finalitzar, només vull dir que estic molt contenta i valoro molt positivament l’aprenentatge de tots els continguts informàtics que se m’han ofert. Personalment, penso que cal agrair a la professora que ha sabut dur a terme de forma pacient la seva tasca perquè els alumnes entenguéssim les explicacions i en féssim un bon ús.

Debat i exposicions

Divendres va ser un dia de moltes activitats:

Vem començar amb els contes i la Cristina ens va explicar "La cuca de llum". Resulta que una vegada una cuca de llum estava cansada de sortir totes les nits a il·luminar i un dia va decidir canviar d'animal per fer una funció que no cansés tant, i va anar al bosc a fer la recerca d’aquest. Durant tota la tarda de búsqueda es va trobar amb un grill, un centpeus i una mosca, però cap d'ells li feia el pes per les seves característiques i pels sons que produïen; eren constants i cansats. Caminant, caminant, es va fer fosc i, de camí cap pa casa, va estar reflexionant sobre tot el que havia vist. Finalment va arribar a la conclusió que preferia continuar ésser una cuca de llum.

A continuació l'Irene ens va explicar el conte d'"El Nadal de les tres bessones". Penso que és un bon conte per explicar als nens en aquesta época de l'any ja que introdueix tot tipus de vocabulari nadalenc. El ninot de neu i el seu vestit, l'arbre de nadal, la sopa i els galets, les neules i el torrons. A més a més, el va explicar de tal manera que els colors també hi quedaven reflectits per aprendre'ls o repassar-los. És un bon conte pels petits de la casa.

Després l'Arantxa V., la Laura M., l'Irene i jo vam exposar l'entorn sonor. A l’Arantxa i l’Irene els hi va captivar més els sorolls electrodomèstics, les obres i les persones i veïns de l’edifici, sobretot el que ronca. La Laura M. ens va explicar els sons del bosc, les fulles quan cauen o les trepitgem... i jo vaig fer el següent: Primer vaig classificar els sons ens diferents moments del dia ja que són ven diferents i, sobretot, els cap de setmana.

Els dies de cada dia, pel matí no sento quasi res, ja que cadascú de la família s’aixeca a una hora diferent i es fa el mínim de soroll per respectar-nos els uns dels altres. Més tard, se sent el meu despertador, motos i cotxes, la caldera i les monges que canten de tant en tant al pati que tenen. La nostra casa dona a la part interior i dona a un convent, això també explica la calma que hi ha. Imagineu-vos doncs els caps de setmana!: Només plats, ocelles, cadires, nevera, raspall de dents i converses de la gent de casa se senten.
Per la tarda és quan se sent més moviment: passes i portes dels veïns, ambulàncies, intèrfon, i electrodomèstics.
Al vespre els sons disminueixen: fluorescent de la cuina, interruptors, telèfon, converses, televisió, passes, plats; aquest els caps de setmana són els mateixos.

De casa a la universitat no vaig explicar res, sinó que vaig enregistrar tots els sons amb una gravadora que tenia de l’any de la picor i, a classe, els hi vaig fer fer la llista del tot el que sentien perquè ho comparessin amb els sons que ells senten fent el mateix recorregut i perquè també fossin conscients d’ells.
El resultat va ser aquet:
Porta de casa
Claus
Escales
Porta d’entrada
Carrer (cotxes, motos i busos)
Conversa estudiants
Tiquet ferrocarrils
Arribada ferrocarrils (portes, pip-pip, conversa)
Ascensor (“tancant portes andana”, “obrint portes vestíbul”)
Escales mecèniques
Carrer (motors de diferents transports, obres, nens escola, conversa universitat).

Aprofitant que treballo a l’Auditori vaig aprofitar els sorolls que se senten des que entra fins que surt el públic per la porta de l’edifici tot reproduint-los a classe. Però l’interessant d’aquesta activitat era que descobrissin quin dels sons no era gens adequat i que fa la majoria de gent quan van a un concert: la tos seca i provocada i desembolicar caramels entre els diferents moviments d’una obra. La gent s’ha de conscienciar i hem de fomentar entre nosaltres que els silencis que es fan entre moviments s’han de respectar perquè formen part de la peça, la música encara vibra i es trenca un moment màgic. És molt desagradable pels música i la gent del públic que ho respecta sentir aquests sons tan desagradables. Si us plau, siguem més respectuosos i més conscients.

Després de les exposicions vam fer el debat i las crítica de la pel·lícula “Billy Eliot”. Vam tractar el tema de sexe i gènere, el paper dels mestres i dels pares respecte aquest tema. Va ser interessant. Vam arribar a la conclusió que la societat decideix pel sexe a qui pertany què i que ha de reconèixer els valors amb què s’eduquen avui en dia els nens.

Frases del dia: Què fan els nens que no se'ls sent?

El so és una referència.

Exposició: La musicoteràpia

L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.

Presentació MusicoteràPia

View more presentations from Elibetis.

Què és la musicoteràpia?
La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats.
Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.

Orígens
Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.

A què ens ajuda?
La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:
· Anticipar

· Organitzar

· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat

Aspectes que es treballen:

· Cognitius

· Emocionals

· Socials

· Físic

Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:

· La concentració

· L’atenció

· La memòria

· La capacitat d’anticipació

· La integració social

La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic. La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.

Musicoteràpia per a nens
És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.

Activitats que es realitzen:

Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.

Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.

Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.

Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.

Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.

Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.

Musicoteràpia amb nens discapacitats
La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.

Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant aquí.

Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.

Conclusions

Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:

Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema.
La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.

La musicoteràpia ens permet:

· Explorar els nostres sentiments .

· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.

· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.

· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.

Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.


“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.
José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg

Google docs

Aquest programa com bé diu el nom és de Google i ens proporciona fer treballs a partir de programes similars al word, power point, entre d'altres, mitjançant el gmail. Facilita l'organització a l'hora de fer treballs en grup i, des de qualsevol ordinador amb connecció a internet. Es pot accedir al treball obrint el nostre compte. És un treball penjat a internet, però això no vol dir que tohom pugui veure la informació sinó que nosaltres escollim els usuaris i, d'aquests, n'hi han dos tipus: els que poden rectificar i modelar el text (els que fan el treball) i els altres que són exeptats per poder llegir el document.

La gran pel·lícula

Billy Eliot va ser la pel·lícula que vam veure a classe i que divendres vinent debatrem a seminari. No va ser la primera vegada que la veia, però em va transmetre els mateixos sentiments que la primera vegada fa molts anys endarrere al cinema. Té una un ritme musical que fa que els propis peus també vulguin saltar i ballar durant i després de veure-la, però també està marcada per una part fràgil i sensible d'una incomprensió de la família del noi que poc a poc es va apaivagant quan el pare de Billy l'enxampa un dia fet ballet al gimnàs de la ciutat, cosa que va contra els seus pensaments. Tot i posar-se de mal humor veu que té una certa habilitat i que val la pena donar-li una oportunitat i animar-lo ja que pot ser l'únic de la família que triomfi tot i que va en contra dels seus pensaments.

Frase del dia: "Me han aceptado."