Exposició: La musicoteràpia

L’Irene i jo vam fer la una presentació sobre la músicateràpia. Com que la temàtica és molt àmplia, vam decidir enfocar-ho a als nens. Tot seguit en teniu un resum de l’exposició.

Presentació MusicoteràPia

View more presentations from Elibetis.

Què és la musicoteràpia?

La musicoteràpia és un mètode que utilitza la psicologia i la música amb d’objectius terapèutics: millorar la salut mental, física i social de les persones. No obstant, no vol dir que només vagi dirigia a aquelles persones que tenen determinats problemes, sinó que també, ajuda a relaxar-nos, entre d’altres. Hem de tenir present que la musicoteràpia no cura la malaltia, sinó que, ajuda a millorar les dificultats. Realment la música té molta més influència de la que pensem ja que afecta al sistema neurològic i immunitari. A través del ritme, que afecta a nivell fisiològic, l’harmonia, que afecta l’àrea mental, la melodia, que afecta la part afectiva i amb l’amplitud del so podem millorar moltes capacitats.

Orígens

Els seus orígens són remots. Pitàgores deia a la gent que quan se sentís trist, angoixat, tingués ràbia... cantessin perquè d’aquesta manera s’esvairien. També els Chamans, metges i bruixots tribals ja utilitzaven el cant i les estructures rítmiques repetitives pers induir estats de consciència a nivell col·lectiu amb afinitats religioses com també per treure els mals esperits. L’ús ritual de la música és aplicat en totes les grans cultures de l’antiguitat i no va ser fins al 1950 als Estats Units que es va reconèixer la musicoteràpia com professió.

A què ens ajuda?

La música estimula el cervell a través de la via auditiva i sensitiva, quan cantem o toquem instruments... amb aquestes informacions el cervell es veu forçat a:

· Anticipar
· Organitzar
· Sincronitzar el nostre cant o moviment per adaptar-se al ritme de l’activitat


Aspectes que es treballen:
· Cognitius
· Emocionals
· Socials
· Físic

Per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials cal treballar:
· La concentració
· L’atenció
· La memòria
· La capacitat d’anticipació
· La integració social

La música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l’ordre i el sentit estètic.

La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l’intercanvi d’idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos i hem d’aprofitar-la perquè està a l’abast de tothom per poder gaudir-la.

Musicoteràpia per a nens

És una eina terapèutica i pedagògica que pot ser utilitzada en molts àmbits i de múltiples formes. Cal tenir present que no són classes de música, sinó que va més enllà de la seva educació i cal presentar al nen un ventall ben ampli de les diferents músiques.Podem ajudar al nen a reduir els seus nivells d’activació per aconseguir un equilibri saludable ja que la música transmet alegria, amor, diversió, expressió... d’aquesta manera ajudem a la salut integral. Quan abans exposem la música al nen més beneficis li aportarà, l’ús de cançons per ensenyar habilitats acadèmiques, socials i motores s’ha convertit en una pràctica comuna per alguns professors i educadors, però s’ha de tenir en compte que cada pacient/nen aconseguirà la seva millora a través de músiques diferents ja que la seva personalitat, cultura i l’estat d’ànims són diferents. Per això cal indagar el tipus de música que beneficiarà més a la persona. Com són les sessions Les activitats musicals són engrescadores pel nen, i això els dona un paper important com a reforç per aconseguir un treball previ en aquelles tasques que d’entrada no li motivarien massa. Les sessions poden ser individuals, en grup o en famílies i duren uns 45 minuts. Depenent de la necessitat del nen es farien dues o tres sessions per setmana. Prèviament al diagnòstic es fa una entrevista als pares i es miren documents mèdics ja que ens aportaran informació sobre el nen. I a ell se l’estimula de diferents maneres per veure les seves reaccions. D’aquesta manera, després d’algunes sessions, ja sabem com dirigirem la teràpia.

Activitats que es realitzen:
Cantar: es sol començar la sessió cantant una cançó de benvinguda (a la cançó pot sortir el nom del nen) d’aquesta manera, es comença ha integrar en la sessió d’una manera divertida on pot treballar una correcta estructura de les paraules i les frases.
Audició musical: fomenta principalment l’atenció i el reconeixement dels sons.

Jocs musicals: són totes aquelles activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical que estan regides per unes normes que s’han de complir i que tenen un objectiu a aconseguir.

Improvisació vocal i instrumental: l’infant és lliure de tocar o cantar el que vulgui “sempre dins d’uns límits” això fomenta l’espontaneïtat i la creativitat.

Composició de cançons: l’infant pot compondre una cançó canviant la lletra d’una cançó coneguda o inventant una nova melodia. S’estimula la creativitat i la imaginació.

Finalment la sessió s’acaba fent una estona de relaxació. Cal dir que en tot treball terapèutic els pares tenen un paper important, les seves pautes educatives han d’anar coordinades amb el musicoterapeuta seran decisives pel progrés positiu de l’infant.

Musicoteràpia amb nens discapacitats

La música té moltes condicions per poder ajudar a superar i millorar aquelles dificultats a les persones que tenen una disminució. A través del medi els ajuda a expressar-se, a treballar els sentiments, les emocions... Però es pot treballar amb un nen que té una discapacitat auditiva al 100%? La resposta és afirmativa. El so, té unes vibracions, i aquetes penetren a la pell i repercuteixen sobre els ossos. Amb la musicoteràpia aprenen a expressar-se, a desinhibir-se i a reforçar la seva autoestima. També les ajuda a fer que la parla sigui més fluida tot seguint el ritme de la música i, a través del cant, consegueim reforçar el llenguatge, controlar la salivació i la respiració. Sentir el ritme a la pell els fa moure, ballar, i així d’aquesta manera aprenen a coordinar els moviments corporals, desenvolupar un millor equilibri i un millor control de postura.

Durant l’exposició a classe vem mostrar fragments d’un vídeo d’una sessió a un nen invident on utilitzen el mètode Nordoff Robbins. Podem veure que a través de la música i el cant i la interpretació amb diferents instruments descobreix noves emocions i sensacions que li produeixen satisfacció, entre d’altres. Amb aquesta manera d’expressió tan viva que té i que mostra reforça la seva autoestima i desenvolupa noves capacitats que són positives pel seu aprenentatge. A causa de problemes tècnics desconeguts podeu veure el vídeo al bloc de la meva companya tot clicant aquí.

Per acabar la presentació vem fer una petita sessió de relaxació als companys de classe i professors seguint unes pautes d’estiraments i respiracions acompanyades d’una peça instrumental de relaxació per així fer més harmoniosa la sessió. Amb els nens haguéssim utilitzat una cançó on aprenguessin diferents hàbits com ara rentar-se les mans, les dents, com menjar bé, com vestir-se, etc.

Conclusions
Vam tenir una entrevista amb la Dra. Melissa Mercadal, pscicòloga i musicoterapeuta, i entre aquesta i la informació trobada vem arribar a les següents conclusions:
Existeix una enorme ventall de documentació científica sobre el tema. La música com part d’una teràpia és molt beneficiosa en tots els aspectes i també la practiquen persones que no tenen una incapacitat i/o disminució. Aquestes ho fan per millorar el benestar personal, per desenvolupar la creativitat, per millorar l’aprenentatge, les relacions interpersonals i per calmar l’estrès.
La musicoteràpia ens permet:
· Explorar els nostres sentiments .

· Fer canvis positius en el nostre estat d’ànim i emocional.
· Desenvolupar un sentit de control de la pròpia vida.

· Millorar la socialització És important fomentar la musicoteràpia a les escoles per ser conscients que existeix aquest mètode terapèutic que pot ajudar als nens amb alguna dificultat.

Per últim dir que la música està a l’abast de tothom i que tots podem gaudir-ne.

“Si es donés major importància a la musicoteràpia infantil dins de les aules seria possible que els nens creixessin més sans”.

José Luís Osorio Acosta, Doctor i psicòleg

JClic

Dijous de la setmana passada se'ns va explicar a classe com crear activitats/jocs educatius pels nens mitjançant l'ordinador com a eina de treball utilitzant el programa JClic. Aquest programa ens permet usar-lo de dues maneres diferents. O bé s'és usuari i es treballa des de la mateixa web o instal·lant-lo o bé, podem crear un àmbit de coneixement (JClic) i crear una eina més. Té una part interessant anomenada JClic repotrs que ens informa de l'evolució que fa el nen (quan intents ha fet en resoldre l'activitat, el temps i els encerts.) Això ens permet veure la seva evolució. És imporant que abans de crear aquestes activitats cal pensar l'edat dels nenes a qui va adreçat. Podem fer diferents tipus de puzzles, jocs de memòria, associacions, sopes de lletres, etc.

Amb l'Irene, una companya de classe, vam decidir fer aquesta activitat dirigida als nens de P3 i P4 perquè aprenguin els colors. Aprofitant aquest aprenentatge hem introduït altres àrees de treball d'aprenentatge com les fruites, animals i verdures. Amb aquests jocs, treballem les àrees de plàstica i el llenguatge. Per veure el resultat feu clic a enllaç.

Diari del dia a dia

Jardí de Cordes, Cerdanyloa del Vallès
Avui, dilluns 16, hem començat la setmana blanca amb l’activitat d’educació física.
Abans de començar aquesta activitat els monitors ens han fet una explicació de com havíem d’actuar. Primer ens hem posat l’arnest que portava una politja que la dúiem lligada a la part esquerra i dos mosquetons que sortien de la part central del nostre cos que servien per lligar-los a les guies de seguretat per si quèiem durant el circuit.
Ens han dit que els nens petits duen un mono que els permet anar lligats tota l’estona i oblidar-se de que han de posar ara un mosquetó i desprès l’altre. Això també els permet una certa seguretat ja que no cal vigilar-los tant. Els seus circuits són prop del terra i quasi sempre toquen de peus a terra.
Els companys estàvem molt animats per fer aquesta activitat i en tot moment s’ha vist una solidaritat molt maca i espontània. Encara que anéssim amb gent de l’altre grup ens motivàvem uns als altres i ens donàvem ànims per passar els trams més complicats.
M’hagués agradat fer el tram vermell i negre per posar a prova les meves capacitats però ens han tancat l’entrada per falta de temps; no obstant, en algun moment m’ha pujat l’adrenalina en algun moment i he gaudit moltíssim de l’activitat.
Penso que aquests espais són idonis per treballar amb les nens ja que aporten l’aprenentatge d’alguns valors com la solidaritat i el companyerisme, per reconèixer el propi cos si saber a quins límits arriba i si superem les pors, etc. També ajuda a estimular diferents capacitats com l’equilibri, la força, la resistència, el grau postural i la lateralitat.
Hagués estat bé que aquesta sortida hi anéssim tots amb autocar. Un mitjà de transport que reuneix tota la classe en un espai diferent per compartir, ajudar, cantar, i passar totes les sensacions i emocions que comporta fer un viatge. Treballaríem alguns aspectes com el comportament que cal tenir a l’anar amb autobús i per la carretera, la responsabilitat, el companyerisme, etc.

Fundació Joan Miró, Barcelona
Avui dimarts 17, hem visitat l’espai de la Fundació Miró de Barcelona situat a la muntanya de Montjuic. Aquest museu està al mig de la natura i fa que s’hi respiri un ambient i una sensació de pau i tranquil·litat.
Hem entrat a fer les visites en grups de tres ja que som nombrosos a classe; un de cada grup ha fet de guia per prémer el botó de les obres que el grup considerava que havíem d’escoltar per l’autoguia. En el meu grup m’ha tocat a mi. Com a resultat he estat contenta ja que el grup s’ha mantingut cohesionat fins al final de la visita.
No ens han deixat fer fotos, però al terrat, sí que hem pogut capturar alguna de les figures que Miró va treballar.

A la sortida he preguntat a una treballadora com es feien les visites amb els nens petits; m’ha comentat que normalment són visites d’escola o que també és poden fer amb les famílies. Normalment adeqüen la visita a l’edat del nens i, que en el cas dels més petits, treballen les formes, les textures, els colors primaris, ja que Miró es basava en aquests colors per crear les seves obres. Tot i així, els he enviat un correu electrònic demanant-los algun dels recorreguts que fan amb els nens; així que a l’annex he adjuntat el que m’han enviat.
Penso que els museus estan molt bé per treballar amb nens els àmbits plàstics, culturals, entre d’altres, però cal que aquest s’hi adeqüin i estiguin preparats perquè els mestres o pares els puguem portar i tinguin un interès en el que els farem descobrir i aprendre de manera dinàmica i divertida.

Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona
Avui, dimecres 18, teníem el dia lliure per triar una activitat d’un centre cívic que fes activitats educatives pels nens. Amb la Irene vam decidir d’anar a una biblioteca per veure l’ambient que es mou en l’etapa infantil ja que quan nosaltres érem petites no vam tenir aquesta oportunitat ja que quasi no hi havia biblioteques i encara menys activitats pensades pels nens. Actualment, les biblioteques de la Generalitat de Barcelona proposen un programa “Lletra petita” de diverses activitats pels nens i els pares per iniciar-se a la lectura, participar en un taller de contes, etc. Nosaltres hem assistit a un d’aquests anomenat enreda’t amb l’acció. És un taller dinàmic per conèixer altres realitats, compartir descobertes i fer lectures que parlen de qüestions com el medi ambient, la música o l’art. Aquesta activitat es treballa amb un llibre durant tres sessions contínues, els dimecres, i tracten un tema en concret per treballar el vocabulari, la història, enriquir-se culturalment de forma divertida. Avui tocava Egipte. (Ha donat la casualitat que és un tema que estan treballant actualment a classe.) Ha estat dinàmic, engrescat i molt participatiu; els nens s’ho han passat d’allò més bé i, l’Irene i jo, hem rigut molt amb alguna de les seves respostes.
A l’acabar, hem estat parlant amb la noia que feia l’activitat; la Mercè Riera, historiadora de l’art i treballadora de la Pedrera, l’empresa Àgora en la secció dels serveis culturals. Ens ha explicat que normalment la gent que treballa en aquesta empresa els van cridant per fer activitats d’aquestes lúdiques als nens. La biblioteca on els toca anar a fer les diferents activitats mai és la mateixa i a vist de tots colors. Ens ha comentat que la més ben preparada, acollidora i que té bons materials per fer aquestes activitats és Jaume Fuster. Normalment, en aquests tallers hi van aproximadament deu nens que s’apunten a una llista. Alguns d’ells van acompanyats pels pares, d’altres els acompanyen i marxen a casa o s’esperen a l’exterior de l’edifici i d’altres nens hi van sols. Això reflecteix que hi ha pares que no es preocupen per un interès cultural dels seus fills menors de deu anys.

Escola Joan XXIII, Barcelona
Dijous, 19 de novembre, hem anat a l’escola que té més innovacions tecnològiques. L’edifici es divideix en dues parts: la tecnològica i les aules. A aquestes, els nens aprenen mitjançant les noves tecnologies (mètode incorporat), els hàbits i els comportaments socials. Tenen una perruqueria, una casa amb rentadora, una fruiteria, etc. Penso que aquesta manera de treball és molt positiva ja que a través del joc els nens aprenen diferents aspectes de la societat i els fa ser creatius. A part de quedar-nos bocabadats amb tanta tecnologia i objectius que s’estan aconseguint també ens ha sorprès que el fet que setanta persones els estiguéssim mirant i fent fotografies i ni s’immutessin.

Auditori, Barcelona
Divendres, 20 de novembre, hem fet dues visites. La primera ha estat al Museu de la Música on ens han ensenyat i explicat els instruments, a més amés, la guia ens ha anat introduint com fan una vista amb els escolars. Expliquen els diferents grups d’instruments: corda, vent i percussió, i segons els seu volum el so varia; és a dir, com més gran sigui el so serà més greu, per contra, quan més petit és farà un so més agut. També els mostren com s’organitza i es posiciona una orquestra inclòs el director ja que és el que mana i guia als músics. Al final de la visita hi ha determinats instruments exposats com el violoncel i l’arpa perquè els nens comencin a tenir un contacte i es familiaritzin amb ells. D’aquesta manera el nen pot provar l’instrument cosa que ajuda a decantar-se cap a un en concret.
A la segona visita hem presenciat l’assaig general del concert “Corda i descorda” que proposa l’Auditori, entre d’altres, per anar amb l’escola o la família. Els tres personatges han creat un món imaginari integrant tot un repertori de cançons conegudes que els nens saben coneixen o coneixeran ben aviat de manera dinàmica. Han fet canons, pregunta i resposta, sorolls d’animals... amb els seus instruments: violí, violoncel i contrabaix i la guitarra.

Mostra de vídeos creatius

Ahir a classe tothom va presentar el vídeo que havia fet de la setmana extraordinària, quina creació i imaginació! Els resultats eren ven diferents ja que cadascú ho havia viscut de diverses maneres, tots em van agradar molt. La Loles, la nostra professora de seminari i TIC, va quedar sorpresa del que havíem fet, no s'imaginava uns vídeos que incorporessin tot allò que ens havia ensenyat: intercalar una imatge fixa amb moviment, posar veu i so. Ens va felicitar i els alumnes vem quedar contents dels resultats.

Amb aquest exercici, vam veure que com a futurs docents podem fer un vídeo pels nens fent una recopilació de fotos i vídeos de tot l'any, i així, s'emportarien un record emotiu a més a més de l'àlbum de treball escolar on es mostren les seves evolucions.

Gràcies!

A continuació vam debrate el tema de: "El meu fill juga amb una nina, espero que no em surti gey." Aquest tema va esdevenir perquè divendres veurem la pel·lícula de Billy Eliot a calsse. Tots estavem d'acord de que els pares no s'han de preocupar de si el seu fill juga amb coses que que "no són pròpies del seu sexe"; això és una cosa que es defineix més endavant. Per tant, els nens/es han de ser lliures a l'hora de jugar per imaginar, crear i descrobrir.

La setmana cultural pel docent

D'aquesta setmana en trec una experiència molt positiva. Va servir per conèixer i relacionar-nos amb més gent de la classe i solidaritzar-nos i ajudar-nos en moments difícils. Vam fer pinya i ens hem cohesionat més.