Joan Amades Gelat, Barcelona 1890-1959.
La família i la primera infància (1890-1905)
Joan Amades va néixer en una Catalunya on les diferències socials, econòmiques i culturals eren força marcades; un país en plena transformació econòmica i amb profunds canvis poblacionals, en especial pel que fa al creixement de Barcelona i al despoblament de moltes comarques en favor de la metròpoli. Un país i una ciutat comtal on les dures condicions de treball dels obrers convivien alhora amb l'esplendor de la burgesia catalana. Joan Amades va pertànyer a la fracció social més desposseïda, amb dificultats de tota mena.
Joan Amades va venir al món un 23 de juliol de l'any 1890, en el si d'una modesta família obrera barcelonina. La situació econòmica dels pares era precària i van envair en Joan a Bot, poblet de la Terra Alta, amb els avis paterns on s’hi va quedar uns quants anys. Quan va tornar a Barcelona, en Joan va ingressar a l'escola Victor Hugo. Va anar poc temps a l'escola, perquè als nou anys es va posar a treballar en el negoci familiar. Del temps d'estudiant, cal destacar-ne dues característiques: una extraordinària memòria i una visió molt deficient.
La cultura obrera com a font formativa (1905-1915)
La manera de comprendre la vida es va completar amb el treball de jovenet: drapaire llibreter de vell. Va poder contactar i conèixer molta gent dels ambients populars de Barcelona. Aquest tret és important ja que, quan es va dedicar de forma plena a la recopilació folklorística, va explotar els temes que havia viscut d'infant i d'adolescent.
Pel que fa a l'Excursionisme, cal assenyalar que aquest li causà un viu impacte. Un dels ideals de caire pedagògic més destacats de l'AEP era el contacte amb la natura i per això era una de les activitats més importants.
Cal recordar que la pràctica de la recopilació i l'estudi del Folklore a Catalunya ha anat molt unida a l'excursionisme. Esbrinar i conèixer el territori català feia parella amb conèixer-ne les gents i llur forma de vida.
Naixement de l'afecció folklòrica (1915-1918)
Van ser dos els camins a través dels quals va arribar al Folklore: la dinàmica de la Secció d'Excursions de l'AEP i d'altres circumstàncies.
Pels voltams de 1915, la seva intuïció el va fer adonar de les diferents versions d'una mateixa rondalla. Va observar detingudament l'important bagatge cançonístico-tradicional de la seva mare ja que se la podia considerar un arxiu vivent. El fet que estudiosos de la cançó popular catalana com Robert Gerhard o Mn, Higini Anglès recopilessin algunes cançons a la seva mare, va despertar-li la flama del folklore.
Al desembre de 1918, organitzat va començar a publicar una sèrie de Cançons populars catalanes. Quan va acabar la Gran Guerra, va dedicar-se plenament a la recopilació de la cultura tradicional catalana amb el fort estímul que li va proporcionar la mateixa societat catalana. Unes i altres situacions van fer que en aquests moments comencés a delimitar quina hauria de ser la seva tasca específica: recopilar facetes o formes culturals, en especial d'una fracció de la societat catalana -l'obrera i camperola- ampliant-lo amb d'altres temes d'interès etnogràfic i històric.
Identificació amb la investigació folklòrica (1918 - 1926)
Identificat amb la recerca folklòrica, aviat es va involucrar en totes les entitats, projectes o activitats que es feien en el camp de l'etnografia catalana. Aquesta participació va afavorir el seu objectiu inicial de recopilació i alhora l'adquisició de fonaments i horitzons més amplis. Així, per exemple, el marcat historicisme que es vivia en una entitat com l'ACAEP fruit del domini de la prehistòria, va fer que el folklore es veiés com una eina útil per escatir orígens, supervivències que expliquessin les arrels culturals, històriques, etc, de Catalunya.
Apassionat per la recerca folklòrica es llençà a una activitat febril com a publicista estudiós del Folklore català, empenta que el féu començar a recórrer Catalunya (primer sol o amb el mestre Tomàs i després amb l'OCPC) per recollir cançons i d'altres (llegendes, rondalles, etc.).
Tota aquesta activitat l'abocà progressivament al camp de la professionalització, tasca que culminà en la confecció del corpus etnogràfic més important de Catalunya i un dels més importants d'Europa.
Abans d'entrar en l'etapa plenament professional cal parar atenció en alguns aspectes de la seva obra, en concret en la mateixa dimensió del treball que feia. Amb massa freqüència s'observa que sols va recopilar i arxivar formes culturals que estaven desapareixent.
L'apropament a les formes de vida de la comunicació i la creació popular, fou el que va motivar que més d'un treball estigués fet, segons els nostres ulls, de manera "asistemàtica". En bona mesura, és perquè allò que intentar fou presentar, en la seva essència més pura, els materials etnogràfics mostrant-ne la mateixa manera expositiva o comunicativa de la gent, dels subjectes que participen en una determinada manifestació sociocultural.
Ell va arreplegar, gràcies a la seva xarxa d'informadors, la tasca de molts petits folkloristes locals, mancats en la majoria dels casos de metodologia adient en els seus treballs. I és necessari ressaltar que si J. Amades no hagués recollit aquests treballs, aquesta tasca s'hauria perdut.
