GIMP, tractament de la imatge

A la classe d’ahir, la Loles ens va ensenyar com editar imatges digitals amb el programa Gimp. Després va començar una “guerra” de fotografies entre els companys de classe per obtenir una bona imatge per fer el treball que ens demanava. Amb aquest programa es poden editar tot tipus d'imagtes com ara canviar la seva ressolució, els colors, el format, retallar una zona deretminada i moltes més aplicacions. A continuació us mostro el resultat de la meva pràctica.

Modificar la grandària de la fotografia
Com importar la fotografia: arxiu, obrir, seleccionar i clicar la imatge que volem treballar.
Com modificar la grandària: imatge, escalar imatge, de 3504 d’ample a 350 i d’altura 2336 a 233 -el Canvi d’alçada es modifica sol si pitgem a l’enllaç- clicar escalar.
Com guardar una imatge: arxiu, guardar como. Cal guardar la imatge amb el format JPG.

Retallar imatge
Importar la foto amb el mateix procediment que abans i modificar la seva grandària.
A la caixa d’eines he utilitzat el rectangle per operar, seleccionar i enquadrar la imatge; després es retallar la selecció anant al menú-eines.

Posar efectes
Amb la imatge retallada he posat els diferents efectes: nivells per enfosquir i contrastar una mica més la imatge dins la pestanya de colors. A continuació he dividit la imatge en dues parts; la d’en Guillem i la de l’Irene. Primer he treballat amb ala imatge d’en Guillem; l’he dessaturat el claror, a continuació he invertit l’efecte i l’he retocat del brillo i contrast. Després l’he colorejat. Amb la part de l’Irene, he fet el mateix procediment, però no he invertit el contrast i el brillo.
A l’hora de posar el color a cada part he volgut plasmar els colors de cada un d’ells a la vida real.

Retall del perfil
He Agafat la fotografia original, he canviat la seva grandària i l’he retallat per fer una nova selecció. He anat a la caixa d’eines i amb el llaç he anat contornejant la figura de l’Irene. A continuació he fet diverses operacions: Invertit la selecció, dessaturar la imatge, filtres-distorsions-ondular, filtres-desenfoc, filetres-desenfoc de moviment, flitre-llums i ombres-efecte de lent per posar els punts d’il·luminació, colorejar i amb l’eina de desenfoc de la caixa d’eines he desenfocat la silueta perquè sembli que està a dins del fons que he creat. Amb aquest retoc de fons he volgut crear com si l’irene estigués ballant en algun pub o discoteca.

Realment va ser una activitat divertida i creativa de fer.

La Blocosfera educativa i els mems

La Blocosfera sorgeix a partir dels blocs. Faig memòria de què un bloc; és uns espai d'Interent on s'exposen idees, coneixements, pensaments sobre un tema que agrada al seu creador i lque mostra per compartir-los. A partir d'aquest bloc o idea principal es poden crear enllaços amb altres blocs de la mateixa temàtica; d'aquí ve el nom de blocosfera, compartir informació d'una mateixa cosa en diferents enllaços, reflexionar i convidar a amics, afegir els nostres pensaments... veiem que això té un moviment en que es perllonga la interacció, per tant, sempre hi ha una nova informació. Aquest procés que es va creant agafa el nom de "memes"ens permet trobar més fàcilment el que busquem però no sempre aquesta informació és bona.

Amb la Gemma, l'Irene i la Laura vem crear un bloc per posar en pràctica el concepte de la blocosfera i vam triar el tema de la salut infantil per poder tractar diferents temes com ara l'obessitat infantil. Si feu clic aquí podreu verue el resultat de l'experiència. Durant el temps del treball hi han algut alguns dubtes del funcionament del programa, però poc a poc hem anat solvabtant-los.

El cazador de estrellas

Vull compartir aquesta animació amb vosaltres. És un conte cantat que, set persones més i jo, vam presentar com a projecte de final de curs del grau superior d'imatge. Érem tres persones de realització i cinc d'imatge. La idea va sorgir d'un noi del grup que va fer el conte i la melodia anys abans i que tenia la idea de posar-ho en marxa tot aprofitant una ocasió com aquesta. Així que vam donar vida als personatges del conte. Els professors ens van donar un mes sencer per fer el treball i i el seu lliurament. Mesos abans vem estar treballant i aportant idees per començar a desenvolupar el projecte: Els personatges els faríem d'aquells ninots articulats que utilitzen els ertistes i els arrebossaríem amb plastilina, pensàvem i preparàvem la decoració dels decorats i el seu material, els guions (tècnic i literari), com faríem alguns efectes especials, crearíem una pàgina web, etc. Durant el mes d'elavoració del projecte vem ocupar dues aules de l'escola que se'ns van cedir per passar hores llargues fent fotografies i apreciar els ninots de 8 a 22h de dilluns a divendres.

Aquesta animació conté 3000 fotografies; això vol dir que hi han 15 imatges per segon. D'aquesta manera és com vem aconseguir donar moviment al Bernat, el noi de la historia. També vem tenir algunes dificultats en el seu moviment ja que no era gaire flexible i no tenia equilibri; cosa que ens va fer repetir més d'una vegada algun pla. L´'ultima setmana i mitja vam estar editant, posant la pluja d'estrelles, entre d'altres. Va ser un mes de feina brutal però alhora molt gratificant i rica d'aprenentatge.

El cazador de estrellas ha participat en diferents concursos i ha estat seleccionat i projectat en diferents llocs; un d'ells, Sitges.

Com explicar contes

El divendres, a l'hora del seminari, la Berta i la Sara ens ven explicar un conte. Va ser molt dinàmic ja que la classe participàvem dient frases com si fóssim nens de tres anys. A part de riure molt per algunes intervencions fetes, ens va servir molt ja que vam veure de quina manera han d'explicar els contes perquè no hi hagi un descontrol dels nens i estiguin durant tota l'explicació ben atents. Alguns dels consells que ens va donar la Loles, la nostra professora, van ser: el narrador s'ha de moure i fer gestos per captivar l'atenció dels nens, conèixer bé el conte per explicar-lo bé i improvisar si cal, assimilar i memoritzar la historia perquè l'explicació sigui espontània, no trencar el fil si els nens interrompen o bé, buscar un diàleg amb ells, etc. és molt important explicar l'activitat als nens, que sigui de curta durada i motivar-la amb simpatia i espontaneïtat.

A continuació, la Judit i la Berta ens van explicar la percepció dels sons o sorolls que van captar. Les dues van coincidir amb que hi han sorolls continus i que en general els hem integrat, hem de reflexionar de que cridem massa i hauríem de prendre consciència dels sons i sorolls que produïm per aconseguir un ambient més tranquil.

Frase del dia: -Poseu la ma a dins!- Posar les mans a la boca no perquè fa pupa.

L'avar i les estrelles

Aquest és el conte que vaig triar per llegir a classe de comunicació oral. Us l'escric per compartir el seu missatge.

Hi havia una vegada un home molt ric. però tot el que tenia de ric ho tenia d'avar, imagineu-vos si era avar. Tots els seus diners els guardava dins d'un cofre tancat per sis panys, i sempre portava les claus damunt.

Un dia un dels seus amics va venir-lo a veure. Necessitava diners i va demanar a l'avar que li'n deixés. Com que eren molt bons amics, l'avar no va poder dir-li que no. De totes maneres, li va posar una condició:

-Et deixaré el que necessites si acceptes de passar la nit dalt de la torre de guaita tot nu i sense res per escalfar-te.

Era pla hivern i les nits eren glaçades. A més a més, aquell dia bufava un vent molt empipador... però l'altre ho va acceptar, encara feliç de rebre els diners que li deixaven i que tant necessitava. Tota la nit se la va passar a la intempèrie i va estar a punt de morir glaçat. Tanmateix, va sobrviure a la prova i l'endemà va tornar a casa del seu amic per recollir els diners.

-Què has vist allà dalt? Aque t'has trobat algú? -va demanar l'avar.

-No, no he vist res, ni m'he trobat ningú, la nit era ben negra, només il·luminada per les estrelles.

-Hi havia estrelles? llavors la seva llum t'ha escalfat. Has fet trampa, ni s'hi val, no hi ha tracte.

L'endemà, l'home va invitar l'avar a dinar. Aquest va acceptar amb alegria perquè així s'estalviava una menjada. els dos homes van seure a taula, però damunt la taula no hi havia res, només els coberts i els plats.

-Anem a veure si el rostit ja és cuit -va dir l'amic. L'avar va segur el seu amic fins a la cuina. I a la cuina hi havia una olla penjada del sostre.

-Però com vols que es cogui aquest rostit? Cal posar l'olla al foc i no pas penjar-la del sostre!

-Perquè? -va preguntar l'amic-. Si les estrelles que eren infinitament lluny de mi podien escalfar-me, no vaig per què no poden coure el rostit.

Sólo vine a hablar por teléfono

Un cop aconseguit el llibre "Doce cuentos peregrinos" de Gabriel García Mráquez vaig llegir

l' història que ens va recomenar en F. Garreta, el professor de comunicació oral i escrita, "Sólo vine a hablar por teléfono".
Aquest és un conte que atrapa molt pel misteri que conté fins al final i sobretot el com ho fa. . La sensació personal va ser de glciació, vaig tenir la sensació que em moriria si em passava el mateix que la protagonista.

No us en faig més esment per no revelar-vos aquest conte tan màgic. Us recomano i animo que el llegiu.

La música i tu

Hola companys,

Si us agrada escoltar música us recomano anar a L'Auditori de Barcelona. Sóc acomodadora des de fa un any i realment és una feina gratificant ja que podem sentir els concerts mentre vigilem la sala per si hi hagués qualsevol incident. No només es fan concerts simfònics, sinó que a més amés, hi ha música moderna, contemporània i música del món; també hi han concerts per introduir i educar als nens a la música.
Si us agrada la música clàssica us aconsello que aneu a veure qualsevol concert de simfònica dirigit pel "gran metre" l'Eiji Oue. És un director japonès reconegut mundialment. Quan està al peu del canó es nota amb gran diferència que els músics estan sota la seva direcció perquè ho viuen i expressen molt més els seus sentiments; és màgic, no té altres paraules si no i aneu personalment a escoltar-ho. Es nota que hi ha un gran treball col·lectiu i individual.

Us poso l'enllaç per si voleu consultar els concerts tot clicant a L'Auditori.

Imatge d'arxiu personal

L'arribada dels llibres electrònics

Els llibres digitals han arribat a les nostres mans. Amazon ha creat aquest nou format i espera tenir unes vendes elevades. Aquest, té un gran competidor, Gooogle ja que ha dijitalitzat nombrosos llibres anteriorment. Però jo tinc alguns dubtes com ara el llibre digital perjudicarà el llibre en paper? Canviaran els tiratges de les edicions impreses? Què els passarà als llibreters? Passarà el mateix amb els llibres que amb el pirateig de la música?
Si voleu saber-ne més cliqueu a TV3 per veure el vídeo. (No l'he pogut penjar a causa dels drets d'emissió.)

Imatge extreta d'internet.

Autora: Maribel (pàgina web tertulianes)

Beques pels estudiants d'ESO i records infantils

Ahir, la Vanesa i la Judit ens van presentar la seva notícia del diari "el Periòdico"; "Educació becará a alumnos que acaben la ESO con más de un 8."
La Conselleria d'Educació concedirà, el proper curs, beques de 1200€ anuals financiades per la Generalitat als alumnes d'ESO que tinguin més d'un vuit de nota. Aquesta beca té com a objectiu que els estudiants d'ESO continuïn els seus estudis un cop finalitzada aquesta etapa d'ensenyament obligatori.

A classe es va crear un debat dient que aquests diners són una quantitat molt elevada pels joves estudiants d'aquesta edat, així que haurien de recaure a als seus pares. (Els joves han de treballar per fer una aportació econòmica a casa.)

La Judit i la Vanesa van ampliar la presentació exposant els factors del fracàs per contrastar la notícia anterior. Vem veure diferents casos com ara que els nois dels quals els pares no tenen estudis universitaris tenen més possibilitats de fer una carrera ja que el propis pares s'esforcen perquè els fills obtinguin allò que ells no han pogut tenir, els nens/es que fan preescolar van més preparats, els recusos culturals de la família ajuden molt, entre d'altres.

Em va agradar comentar i debatre aquests temes ja que vam entrar en detall i aprofundir per saber-ne més. Trobo que la participació dels companys és molt important per poder extreure més coses del tema i veure opinions i experiències diferents.

Abans de la presentació, cadascú del seminari va explicar un objecte de valor personal que li havia marcat en algun moment l'etapa escolar. La majoria van proposar la primera bata que van tenir, una samarreta firmada per tota la classe, la primera lectura... el meu objecte era sonor. Vaig portar una granota de fusta per simbolitzar i reproduir el so tan específic de la caixa xina. Aquest so dur i sec em va despertar algun tipus de sentiment i curiositat, em va fer entrar en el món de la música vora els quatre anys i que en el dia d'avui encara m'inspira.

Frase del dia:

Les imatges d'algun conte o altre objecte que recodem de quan érem petits les recordem d'una manera, però quan ara, anem a buscar aquesta imatge ens quedem sorpresos perquè veiem que teníem gravada una imatge distorsionada de la real; és a dir, no és tan gran com semblava, no és tan impressionant.

Imatge d'arxiu personal.

Cultura via lliure i programari lliure

La cultura via lliure són aquelles informacions que ens trobem penjades a Internet les quals la gent en fa ús per posar als seus treballs (imatges, textos...). Moltes d'elles són d'ús obert com ho fa "Creative Comons"/Programari lliure (free software). Aquesta és una organització que dóna accés, ens permet i accepta que la seva informació sigui copiada i es distribueixi; és a dir, té una flexibilitat en les lleis de propietat que permeten culturitzar-se i que tothom pugui reutilitzar el material per crear-ne un de nou. Això no vol dir que la informació sigui gratuita "free", sinó que no hem de pagar per utilitzar el seu permís; realment el seu funcionament és comercial. Un exemple clar de programari lliure és la vilipèdia.

D'altra banda també hi ha el "copyright" que és el dret de còpia; es necessita una llicència per poder-ho copiar, però al mateix temps és restringit de fer-hi modificacions. Així que si publiquem una imatge que no és nostres, és convenient posar la referència de l'autor. Per fer la gràcia i un joc de paraules van inventar el "copyleft" que és el contrari del copi right; és a dir, que la còpia no es restringeix, s’anima a ella, mitjançant una llicència, un text que acompanya el treball, on s’especifiquen els termes en que es permet distribuir-lo, usualment amb total llibertat o restriccions, per exemple, no autoritzant la seva seva modificació en casos de textos i música o bé, impedint la seva distribució al comerç.

Debat

A continuació comento les quatre situacions de debat que se'ns va demanar a classe tot ordenant-les amb una escala de grau de més intensitat a menys segons la meva opinió.
La situació A supera a les altres amb diferència; trobo que és una exageració del mestre ja que la bona marca no fa el bon esportista o, en aquest cas, bon alumne. Portar unes bambes de marca no vol dir que siguin les esportives més còmodes i adients per fer l'activitat. A més tenen un cost altíssim i innecessari de pagar quan amb unes bambes de tota la vida amb una mica de pon són perfectes per fer la majoria d'esports; en aquest cas bàsquet. Els alumnes s'estranyarien molt i tindrien moltes preguntes i els pares presentarien una carta al director posant de manifest els requeriments absurds del professor d'educació física. A més a més, no té res a veure amb la cultira i programari via lliure.

La situació D és la següent. El mestre està forçant a l'alumne que compri alguna cosa; un record. És importantíssim saber els records quasi mai són figuratius, sinó que es porten a dins de cada persona amb l'experiència que s'ha tingut/viscut durant la durada de l'activitat. Penso que si el mestre vol que els nens recordin aquesta excursió ell mateix pot comprar o agafar petites mostres de les diferents pedres calcàries que han vist -per exemple- per després portar-les a la seva aula i mostrar-les, compartir-les i recordar-les amb els nens sempre que faci falta. Tampoc és cap activitat de buscar informació ja que el professor els diu que comprin postals, entre d'altres. Així que no està relacionada amb la temàtica del debat.

Seguidament la situació C és una activitat bona per fer a classe per adquirir coneixements, però des del punt de vista dels coneixements de la cultura lliure tampoc compleix tots els requisits tot i que és més vàlida que els dos casos anteriors. El professor proposa una activitat en que l'alumne no només haurà de llegir el PowerPoint sinó que a més a més haurà de buscar i afegir informació d'Internet per completar-lo; així que pot utilitzar informació lliure per tant és una recerca i s'aproxima al grau de certesa. Amb aquest exercici el docent s'assegurarà i veurà si l'alumne haurà entès i après la temàtica, si haurà tingut interès en fer-lo, si és creatiu... Per acabar el treball el professor pot exposar els difrents resultats com ara resums, conclusions o aportacions i compartir-los i comentar-los a classe. Serà un treball de raonament i reflexió personal interessant.

Com a últim, el cas B és l'opció vàlida ja que els nens estan obligats a indagar per Internet, buscar i distingir els drets d'autor i saber que és el programari lliure. Però com a activitat d'aprenentatge científic penso que no té gaire sentit ja que requereix un altre tipus d'informació. Un cop tinguessin les imatges que tampoc hi haurien moltes diferències entre elles i es preguntarien "i ara què?, què comento si totes són iguals?". Proposaria que portéssin un mapa tècnic de la terra i a sobre, amb un paper de calcar els faria dibuixar com s'imaginen que era la terra fa 10 milions d'anys. Després els portaria al Museu de la Ciència perquè veiessin les diferències i comparessin les respostes. Després de buscar imatges lliures, ells en crearíen de noves seguint la filosofia del programari lliure.

Bé, deprés de mostrar les meves opinions, una setmana més tard hem comentat a classe el resultat. L'opció bona és la D ja que en aquesta ctivitat els nens podrien agafar tantes imatges (postals) com volguéssin i axí adquirir coneixements de forma gratuïta.

Després hem fet una activitat de buscar informació a Internet dels companys de classe i de nosaltres mateixos per comprovar si les nostres imatges i informacions estan protegisdes.

Crear amb l'"Audacity"

El dijous d'aquesta setmana vam conèixer un programa anomenat "Audicity"; aquest s'utilitza per editar el so: enregistrar, tallar, pujar o baixar la intencitat del volum, mesclar diferents pistes són les funcions principals. Un cop la Loles, la nostra professora, ens va ensenyar el seu funcionament ens va demanar fer una activitat que contingués tres cites relacionades amb l'educació; les havíem d'enregistrar. A més a més, entre elles, havíem de posar una música de fons i anar variant la seva amplitud per deixar sentir la nostra veu. Amb la Gemma, l'Irene i la Laura se'ns va ocórrer simular que érem presentadores d'un programa de ràdio que vam anomenar "Rádio 3" i d'aquesta manera va ser com vem enllaçar les frases. Un cop obtingudes les cites d'una pàgina d'Internet va començar la pluja d'idees fins a tenir clar el desenvolupament i el format de l'activitat. Primer vem escriure el guió que poc a poc anava agafant cos. A continuació vam fer l'enregistrament de les nostres veus amb el micro que se'ns va deixar i, després, vam editar les pistes una per una amb la música. Un cop acabat el vam exportar amb el format "wav" i després amb "mp3" per baixar la seva ressolució. L'activitat va ser una experiència divertida ja que durant la seva edició, de tant en tant, ens emocionàvem i ens donàvem ànims entre nosaltres.

Avui, dia 15, una setmana més tard, hem aprés com intruduir l'audio al bloc nostre bloc. Però per fer això, abans en hem hagut de cercar al programa "google sites". Aquest és un espai on ens hem enregistrat amb l'adreça de gmail i ens ha permés enviar el treball del so per poder copiar el fitxer i, a posteriori, afegir-lo al bloc.

A continuació podeu sentir el resultat del nostre treball clicant Aquí.

Imatge d'arxiu personal.

Va de mestres i pares

A l'inici del nou curs ressorgeix la qüestió sobre el desafiament de joves a policies o les amenaces als mestres?

La veritat és que els adolescents obeeixen menys. Obeir implica creure en l'altre i, per això, calen els fets i les maneres per part dels adults; cosa que avui en dia resulta més inusual. Avui en dia els joves s'enganyen molt menys i veuen la realitat com és; ja no veuen els pares tan perfectes. Els adolescents necessiten per part dels adults una ajuda més propera per poder controlar els seus sentiments, la ràbia, etc. Moltes vegades aquest malestar intern ho reben alguns adults sense tenir la culpa. Com se'ls pot ajudar? Sembla impossible tornar al càstig i els adults, al no reconèixer ni aprendre dels seus propis errors no semblen els més adequats com a punt de referència per donar un bon exemple i, sembla ser, que amb les noves tecnologies tampoc podem trobar solucions. Així que les respostes les hem de trobar a partir del saber, les relacions personals, la satisfacció, el cos...

Els adolescents ens preocupen perquè ens recorden allò inacabat de nosaltres. -Donem-los exemple amb la conversa del malestar que patim amb els demés; potser això els serveix d'exemple d'autoritat com a inici de la tolerància dels nostres propis errors.

Aquest és un resum del que vem tractar a l'exposició. La presentació va tenir dues parts. La primera no va ser gaire activa ja que a l'inici no van haver gaires intervencions sobre les idees i comentaris exposats. Tot i així, poc a poc, es va anar trencant el gel i la presentació anava agafant forma; sortien experiències personals o d'amics relacionades amb el tema que estàvem treballant. La segona part va ser més amena ja que vam fer una activitat en que l'objectiu era treure, esborrar, lluitar contra un mal tràngol que havíem tingut amb algun professor. Vam fer escriure en un paper aquesta situació de malestar. Tot seguit els ho vam fer posar en una caixa i un cop van estar ben barrejats -per conservar la intimitat de cadascú- els vam repartir per llegir-los en veu alta. El fet d'esmentar i expulsar els diferents sentiments va simbolitzar que allò que vam patir i ens va fer ràbia, desaparegués.

La conclusió que vam arribar és que per educar un nen es necessita la tribu sencera.

Notebook i Delicious

L'1 d'octubre a classe de TiC se'ns va ensenyar dos programes: el Notebook -bloc de notes de Google- i el Delicious. Les funcions/objectius principals d'aquests programes són les mateixes; ens permeten fer les consultes de totes aquelles adreces d'interès personal que hem trobat a Internet i que hem guardat anteriorment. L'avantatge és que les podem consultar quan vulguem i des de qualsevol lloc del món on hi hagi un ordinador, és a dir, que si estem de viatge o en alguna situació on no tenim el nostre ordinador a l'abast, podem consultar les dades o informacions a través d'aquests espais "favoritos" que hem creat.

La diferència d'aquests dos programes és que al Delicious és una xarxa social, per tant, hi podem fer una xarxa d'amics i compartir la informació. Com veiem les seves utilitats són similars però, a més a més, el Delicious és un programa anglès i això requereix tenir un nivell determinat de la llengua. Això suposa un impediment per aquelles persones, com jo, que no en podem fer un ús immediat d'aquest espai.

Personalment no els coneixia ni havia sentit a parlar d'aquests programes, però penso que és molt bona idea i sistema per emergències imprevistes "d'última hora" a fora de casa. Així que em poso en marxa per utilitzar el Notebook.