La setmana cultural pel docent

D'aquesta setmana en trec una experiència molt positiva. Va servir per conèixer i relacionar-nos amb més gent de la classe i solidaritzar-nos i ajudar-nos en moments difícils. Vam fer pinya i ens hem cohesionat més.

Campaniller de petxines

Amb la Silvia i l'Anna, vam decidir fer un campaniller de petxines, com que està relacionat amb el mar, vem pensar de decorar-lo amb objectes i imatges de tons blaus.

Per fer-lo va caldre paciència ja que les petxines havien de coincidir a la metxiar alçada i fer molts nusos perquè quedés ben collat. L'estructura era poc rígida i vem tenir alguns problemes.

El dia de la presentació de l'instrument se'ns van enredar totes les petxines unes amb les altres, així que vam haver de tallar els fils i tornar a montar-ho. Tot i així va ser una experiència divertida.

Procés:

1) Anar a compar els materials als xinos, a l'Abacus i a la merceria. (les petxines ja les teníem).

2) Lligar les petxines als fils fent nusos de més gran a més petita i posar un picarol a baix de tot

amb la petxina més menuda.

3) Lligar les tires de petxines a l'aro del colador on prèviament li hem tret la xarxa.

4) Passar les betes de colors pel forat de l'escombra i lligar-les a l'aro. S'ha d'anar amb compte ja

que ha de quedar ben equilibrat.

5) Decorar el cabdal amb paper de colors, petxines, peixos i altres coses del mar. Un cop el tenim

guarnit ja el podem posar.

6) Ja podem fer música.

Com es toca l'instrument:
Tenim la possibilitat de tocar-la de diferents formes. Movent el pal fent un gir amb el canell cap a un costat i cap a l'altre, o bé, com si toquéssim l'arpa; és a dir, amb els dits fer rosar les petxines unes amb les altres.

Materials utilitzats:
Pal d'escombra: suporta tota l'estructura
Colador: aro on van lligades totes les tires de petxines i la xarxa per decorar el cabdal.
Triangle de porexpan: cabdal que subjecte les betes i l'aro.
Fil de pescar: per fer les tires de petxines
Betes de colors: per lligar l'aro a l'escombra
Peixos i paper de xarol per decorar que embolcallen el cabdal.
Petxines
Picarols

A continucaicó podeu veure el resultat a la pàgina del bloc següent on veureu la seva elaboració i el so que fa tot clicant aquí.

Mayumana

Mayumana és un grup de dansa i percusió nascut a Isrrael al 1997 fundat per Eylon Nuphar, Boaz Berman i el productor Roy Oferen. En total formen un grup d'onze membres de diferents nacionalitats. Temps i sincronia són el fil conductor del nou espectacle de la companyia en que els artistes exploren aquesta relació en una posada en escena pluridisciplnària que combina la música i el ritme amb el teatre, la dansa i l'humor.

Us recomano que aneu a veure aquest espectacle que us farà viure moltes emocions.

Llegenda d'en Fra Graí

Vaig preguntar a casa quina llegenda coneixien de Barcelona i van començar a explicar la llegenda d'en Fra Garí i, aquesta, diu així:

L'ermità Fra Joan Garí va rebre l'encàrrec de deslliurar del diable el cos de la filla del comte Guifré. Però el diable el temptà i Fra Garí va violar i assassinar la filla del Comte. Un cop es va adonar del que havia fet va anar a Roma a cercar el perdó del Papa. Aquest va escoltar el relat de Fra Garí i li va perdonar els seus terribles pecats imposant-li per això una penitència: Havia de caminar a quatre grapes fins que un nen li digués "Garí, posa't dret, els teus pecats et són perdonats". Fra Garí va tornar a Montserrat complint la penitència imposada pel Papa. Hi va arribar corbat i amb el cos tan deformat que gairebé no semblava un home. El Comte Guifré va organitzar una cacera per Montserrat i allí van trobar a Fra Garí. Ningú el va reconèixer i es van meravellar tant del seu aspecte que se'l van endur a Barcelona dins una gàbia per exhibir-lo a la Cort. Dies després, la dona del comte Guifré va parir un fill que vuit dies més tard es va acostar a la gàbia de Fra Garí i li va dir "Garí, posa`t dret, els teus pecats et són perdonats". Guifré i Garí es van dirigir a Montserrat, al lloc on Garí havia enterrat la filla del Comte. Allí van exhumar les restes per endur-se-les a Barcelona i miraculosament van trobar el cos incorrupte de la noia. Havia estat salvada per la Verge en el darrer moment.

Imatge obtinguda de la pàgina web d'Històries de Barcelona.

Joan Amades

Joan Amades Gelat, Barcelona 1890-1959.

La família i la primera infància (1890-1905)
Joan Amades va néixer en una Catalunya on les diferències socials, econòmiques i culturals eren força marcades; un país en plena transformació econòmica i amb profunds canvis poblacionals, en especial pel que fa al creixement de Barcelona i al despoblament de moltes comarques en favor de la metròpoli. Un país i una ciutat comtal on les dures condicions de treball dels obrers convivien alhora amb l'esplendor de la burgesia catalana. Joan Amades va pertànyer a la fracció social més desposseïda, amb dificultats de tota mena.
Joan Amades va venir al món un 23 de juliol de l'any 1890, en el si d'una modesta família obrera barcelonina. La situació econòmica dels pares era precària i van envair en Joan a Bot, poblet de la Terra Alta, amb els avis paterns on s’hi va quedar uns quants anys. Quan va tornar a Barcelona, en Joan va ingressar a l'escola Victor Hugo. Va anar poc temps a l'escola, perquè als nou anys es va posar a treballar en el negoci familiar. Del temps d'estudiant, cal destacar-ne dues característiques: una extraordinària memòria i una visió molt deficient.

La cultura obrera com a font formativa (1905-1915)
La manera de comprendre la vida es va completar amb el treball de jovenet: drapaire llibreter de vell. Va poder contactar i conèixer molta gent dels ambients populars de Barcelona. Aquest tret és important ja que, quan es va dedicar de forma plena a la recopilació folklorística, va explotar els temes que havia viscut d'infant i d'adolescent.
Pel que fa a l'Excursionisme, cal assenyalar que aquest li causà un viu impacte. Un dels ideals de caire pedagògic més destacats de l'AEP era el contacte amb la natura i per això era una de les activitats més importants.
Cal recordar que la pràctica de la recopilació i l'estudi del Folklore a Catalunya ha anat molt unida a l'excursionisme. Esbrinar i conèixer el territori català feia parella amb conèixer-ne les gents i llur forma de vida.

Naixement de l'afecció folklòrica (1915-1918)
Van ser dos els camins a través dels quals va arribar al Folklore: la dinàmica de la Secció d'Excursions de l'AEP i d'altres circumstàncies.
Pels voltams de 1915, la seva intuïció el va fer adonar de les diferents versions d'una mateixa rondalla. Va observar detingudament l'important bagatge cançonístico-tradicional de la seva mare ja que se la podia considerar un arxiu vivent. El fet que estudiosos de la cançó popular catalana com Robert Gerhard o Mn, Higini Anglès recopilessin algunes cançons a la seva mare, va despertar-li la flama del folklore.
Al desembre de 1918, organitzat va començar a publicar una sèrie de Cançons populars catalanes. Quan va acabar la Gran Guerra, va dedicar-se plenament a la recopilació de la cultura tradicional catalana amb el fort estímul que li va proporcionar la mateixa societat catalana. Unes i altres situacions van fer que en aquests moments comencés a delimitar quina hauria de ser la seva tasca específica: recopilar facetes o formes culturals, en especial d'una fracció de la societat catalana -l'obrera i camperola- ampliant-lo amb d'altres temes d'interès etnogràfic i històric.

Identificació amb la investigació folklòrica (1918 - 1926)
Identificat amb la recerca folklòrica, aviat es va involucrar en totes les entitats, projectes o activitats que es feien en el camp de l'etnografia catalana. Aquesta participació va afavorir el seu objectiu inicial de recopilació i alhora l'adquisició de fonaments i horitzons més amplis. Així, per exemple, el marcat historicisme que es vivia en una entitat com l'ACAEP fruit del domini de la prehistòria, va fer que el folklore es veiés com una eina útil per escatir orígens, supervivències que expliquessin les arrels culturals, històriques, etc, de Catalunya.
Apassionat per la recerca folklòrica es llençà a una activitat febril com a publicista estudiós del Folklore català, empenta que el féu començar a recórrer Catalunya (primer sol o amb el mestre Tomàs i després amb l'OCPC) per recollir cançons i d'altres (llegendes, rondalles, etc.).
Tota aquesta activitat l'abocà progressivament al camp de la professionalització, tasca que culminà en la confecció del corpus etnogràfic més important de Catalunya i un dels més importants d'Europa.
Abans d'entrar en l'etapa plenament professional cal parar atenció en alguns aspectes de la seva obra, en concret en la mateixa dimensió del treball que feia. Amb massa freqüència s'observa que sols va recopilar i arxivar formes culturals que estaven desapareixent.
L'apropament a les formes de vida de la comunicació i la creació popular, fou el que va motivar que més d'un treball estigués fet, segons els nostres ulls, de manera "asistemàtica". En bona mesura, és perquè allò que intentar fou presentar, en la seva essència més pura, els materials etnogràfics mostrant-ne la mateixa manera expositiva o comunicativa de la gent, dels subjectes que participen en una determinada manifestació sociocultural.
Ell va arreplegar, gràcies a la seva xarxa d'informadors, la tasca de molts petits folkloristes locals, mancats en la majoria dels casos de metodologia adient en els seus treballs. I és necessari ressaltar que si J. Amades no hagués recollit aquests treballs, aquesta tasca s'hauria perdut.

Aquesta informació prové de la pàgina web http://www.joanamades.cat/catala/biografia.html clica'hi a sobre per poder-hi accedir.

Dia d'inspiracions

Tot i tenir febre, cosa que hem compartit tan els companys com la professora de seminarie en diferents dies, la classe d'ahir va ser divertida.

La Berta ens va explicar el conte d' "El peix petit". Tarcta d'un peix que busca la seva mare pel fons del mar i, a tot animal que es troba els hi pregunta si són la seva mare. Però per la forma i pel color d'aquests la resposta és negativa. Finamlemnt aconsegueix trobar-la i li diu que els seus colors són els de l'arc de Sant Martí. Aquest conte és idoni per estudiar els colrs i sobretot els animals marítims.

La Laura M. ens ha explicat dos contes i l'experiència que va tenir nanat a un lloc de titelles.
Els dos contres les ha fet ella; el primer no té títol, però amb el seu permís, n'improvitzo un: "La troballa". Tracta d'una princesa anomenada prinseca Papallona que ha perdut el seu estimat, el príncep. Aquests no es troben is es van buscant pels racons i les afores del palau. Fins que apareix la fada i fa que es trobin. Ha estat un conte impribitzat on la Laura feia el paper de princesa i fada i jo (escollida pels companys de classe) de príncep. No estava preparat i ha estat diverit anar creant un diàleg entre els personatges amagades sota la taula.

El següent conte va ser "En Pepet no té orelles".

Va d'un nen que mai escolta el que li diuen els pares, ni els mestres d'escola, ni els companys de classe. Així que un dis se li van caure les orelles i van decidir anar a fer un viatge. Un dia, en Pepet va començar a trobar a faltar les seves orelles, les necessitava i, va decidir, d'enviar un missatge amb una ampolla i tirar-la al mar perquè viatgés cap on elles eren. Un dia que les orelles eren a la platge prenent el sol es van trobar amb l'ampolla, la van obrir i van verue que hi havia el missatge d'en Pepet reclamant-les. Van decidir que tornarien a estar amb ell si les hi demostrava que faria cas dels altres. Un dia, quan el Pepet era a casa, van tucar a la porta i la seva la mare va veure dues orelles. Es va espantar, però quan li van dir què havien vingut a fer, les va deixar passar. Li van explicar a en Pepet que si no feia cas marxarien per sempre; així que farien una prova abans de quedar-se amb ell. El noi va respondre positivament a les demandes de la mare, les dels mestres i els companys de classe, i així va ser com va recuperar i aconseguir tenir per sempre més les seves orelles.

Després a la classe vam debatre sobre alguns temes educatius.

Frase del dia: si el nen té còlics hem de posar l'estractor de la cuina o enxufar el secador; amb aquest soroll aconseguim que es relaxi.

Movie Maker

Aquest programa se'ns ha ensenyat per posar imatges al conte que vam explicar a la classe de comunicació oral i escrita. És un programa de Windows que permet l'edicó de pel·lícules/vídeos intercalant imatges fixes i/o amb moviemt; també ens permet posar-hi so com ara música o bé gravacions de veu que s'han enregistrat anteriorment amb el programa Audacity. Entre imatge i imatge s'hi poden posar diferents transicions* o diferents efectes entreda i sortida de les mateixes.

Com editar amb el programa Windoes Movie Maker:

Primer de tot cal crear una carpeta per desar tota imatge i vídeo que utilitzarem per fer el muntatge. D'aquesta manera evitarem possibles errors a l'hora d'obrir l'arxiu en un ordinador que no sigui el nostre.

Un cop tenim obert el programa hem d'importar les imatges, l'audio, o d'altres, que formaran el vídeo final. Aquests arxius es guarden en el mateix programa a l'apartat "colecciones". Per insertar-les a la pista només cal arrossegar-les i posar-les en l'ordre que volguem. Entre elles, es poden posar efectes de *transició (efecte que volem que hi hagi entre una imatge i l'altra.) Aquests són donats pel propi programa. Atenció: s'ha de tenir en compte que aquests efectes són acumulatius i si no ens agrada un l'hem de treure.

Per guardar i seguir editant ho hem de fer de tal manera: "guardar proyecto" i, un cop tinguem el vídeo editat i acabat s'ha de guardar com a format de vídeo "film" i, a la vinyeta opcions, guardar-ho en una grandària adequaada; amb un o dos megas en tenim suficient perquè es vegi bé.

A continuacióió us explico la meva experiència editant:

Un cop feta la importació de les imatges, editades amb photoshop, vaig posar el video gravat a classe amb l'Audacity després d'haver-lo retocat. Vaig pensar que seria bo posar una música, però el seu format (wma) el reconeixia però no me'l deixava importar. Així que després de lluitar amb els programes, vaig pensar d'editar la música amb el mateix Movie Maker fent talls continuadament per augmentar o disminuir el seu volum. Després de repetir el treball tres cops per varis problemes, ha quedat així:

I... ha arribat el dia

Ahir em va tocar exposar el conte davant els companys.

Estava una mica nerviosa però em feia il·lusió poder compartir el conte de "La sopa de pedres". Vaig preparar una escena amb un fons de muntanyes i cases d'un poble, vaig imprimir imatges com la d'una olla i diversos aliments que sortien al conte i com no, el soldat, el protagonista de la historia.

Aquesta diu així: Hi havia una vegada, un soldat que feia molts anys que havia anat a la guerra. Un dia, tornant cap a casa es va perdre i va anar a parar a un poblet perquè li donéssin acollida; però la gent no li donava acollida ja que ells també havien passat la guerra i no tenien res per donar-li. Però estava tant esgotat que va anar a la plaça del poble per descansar i l'endemà al matí prendre de nou la ruta. Aviat va començar a fer-se fosc i com que feia fred va decidir encendre foc amb una olla que tenia i fer una sopa. Com que no tenia menjar, hi va tirar pedres. Mentre s'escalfava, va passar un nen que anava a la font del poble a buscar aigua; va veure el soldat i li va preguntar què feia. -Una sopa de pedres- va dir el soldat. -I és bona? preguntà el nen - Sí, però si e poguessis dur una mica de sal tindria més bon gust- respongués l'home. Mentre el nen anava cap a casa va dir a dos amics que havia vist a la plaça de la vila un home molt estrany que feia una sopa de pedres. De tornada van anar cap allà tots tres per veure aquell misteri. Van tirar la sal, però el soldat va demanar als altres nens que si portaven pastanagues i patates la sopa agafaria molt bon gust. Els nens van córrer cap a les seves cases a buscar el que els hi havia demanat i ben aviat la sopa de pedres va ser boca de tots dels nens del poble, els quals van anar portant, alls, tomàquets, pa dur, ceba...

Finalment, quan tot era a punt i el brou era cuit el soldat va cridar a tot el poble perquè provessin la sopa de pedres tot dient-los: Vosaltres que no m'heu ofert res quan jo us ho he demant, permeteu-me doncs que compartim junts aquesta sopa de pedres.

La gent en sentir-lo, no entenia res, però l'olor que feia era digne d'un gran banquet, així que de mica en mica la gent es va anar servint fins a quedar ben tips. Aleshores la gent es va interessar pel secret d'aquell magnífic brou i, el soldat, els va respondre: -Aquesta sopa només té dues coses: pedres i un gran sentit de la solidaritat. Valors que els més petits han sabut del poble no han oblidat i que vosaltres, les mes grans hauríeu de recordar sempre. És unint les vostres forces que fareu grans coses per poble. Si continueu distants uns dels altres aquest gran brou només serà una sopa de pedres, en canvi, si us ajudeu mútuament sabreu com aconseguir fer un gran brou d'una simple sopa de pedres i mai més tornareu a ser pobres si us manteniu units.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos.

Després vaig proposar una activitat: fer un conte entre tots. Amb unes cartes amb imatges on sortien personatges, objectes i situacions que passen en els contes, es tractava de crear un conte en conjunt. La dificultat és que cadascú de nosaltres teníem una altra carta on teníem un final diferent; així que cadascú tenia un objectiu diferent per acabar el conte.

La classe va ser molt participativa i penso que ens ho van passar bé i ens vem divertir. N'estic contenta del resultat.

A continuació l'Arantxa L. ens va explicar el conte dels tres porquets. La història era un pèl diferent però amb el mateix contingut d'aprenentatge. Els tres porquets es van trobant a diferents homes que els hi proporcionen els diferents materials per construir les seves cases; la de palla, la de fusta i la de maons. El llop, en diferents dies fa diferents atacs amb la seva bufera, però no aconsegueix menjar-se cap porquet ja que corren cap a la casa del germà. Al final, tots tres a la casa de maons celebren que s'han salvat del llop ja que ha caigut a la seva cassola tot entrant per la xemeneia i se l'han cruspit. L'Arantxa també va portar imatges dels porquets i les cases, però va passar una d'aquelles casualitats que té la vida; La Laura, una altre companya de classe tenia justament els ninots dels tres porquets; i vem interpretar el conte interactuant els uns amb els altres passant-nos-els.

Després, la Berta i la Sara ens van fer l'exposició sobre el tema "l'ensenyança obligatòria fins als 18 anys". És una notícia recent extreta de "El Periódico" que comenta que el ministre d'educació, Ángel Gabilondo, porposa que l'ensenyança obligatòria sigui fins als 18 anys. Proposa que el batxillerat sigui un estudi de quatre anys i que s'estudiï a temps parcial per compaginar-lo amb nuna feina. Perquè aquesta idea sigui possible es necessita una flexibilitat. No ho proposa d'avui per demà, però sí com a model a seguir com ha fa Portugal. S'han fet enquestes i el resultat ha estat que els joves no hi estan d'acord opinió oposada a la dels adults.

Frase del dia: I d'aquesta manera el regne va adquirir el seu nom. Aquesta va ser la frase que va posar fi al conte que vam crear entre tots.

Què farem durant la setmana blanca?

La professora ens va anunciar les activitats que farem cada dia de la setmana blanca (16- al 20 de novembre) i els exercicis que haurem de desenvolupar després de cada visita. El programa que ens han prepartat és el següent:

Dilluns 16
Visita al Jardí de Cordes de Cerdanyola del Vallés.
Veure pàgina web: Jardí de Cordes

Dimarts 17
Visita a la Fundació Miró
Veure pàgina web: Fundació Miró

Dimecres 18

Activitat educativa fora de l'escola.

Haurem de participar i informar-nos dels projectes educatius d'un centre cultural.

Dijous 19

Visita a l'escola Joan XXIII

Veurem com aquesta escola treballa amb les TIC a les aules.

Veure pàgina web: Joan XXIII

Divendres 20

Visita a l'Auditori de Barcelona.

Anirem al Museu de la Música i veurem un assaig d'un dels espectacles que fan per l'eduació en família.

Veure pàgina web: Auditori

Després d'aquestes informacions, cada company de classe va presentar el seu blog per comentar i corregir-lo. Va ser interessant ja amb la feinada que tenim no mirem gaire els blogs dels demés. També va ser útil per agafar alguna idea.

Frase del dia: Farem una merendola!!!

Power Point

Les presentacions amb Power Point de professors i alumnes a les classes són molt presents, realment té un protagonisme important, fins i tot els alumnes es dediquen a estudiar només, amb les diapositives passades a les aules. Aquest és un programa de via lliure que ja té incorporat el Windows i en podem publicar el document creant un conte a Slideshare.

Aquestes presentacions estructuren el discurs de manera formal i sintetitzen la informació de manera que el text és breu i fàcil de llegir, també hi han imatges i és ràpid per prendre apunts. Però també hi han desavantatges com ara que es fa un abús de les presentacions amb programes de multimèdia, l'informador es limita a llegir i no fa més aportacions, es posen masses efectes de transició, ha d'haver una llum adequada per a la projecció, etc.

La proposta d'us és que a l'hora de fer una presentació l'orador exposi amb programes de multimèdia i s'ajudi d'imatges per així aconseguir una presentació dinàmica. Però això requereix un cert coneixement i domini dels programes. El text ha de ser acurat i no gaire extens, en els fragments que volem explicar és necessari detenir-nos i aprofundir el que volem tractar. S'ha d'intentar sortir de la presentació lineal. També es poden fer enllaços d'una pàgina a l'altre, posar vídeos, fer esquemes i gràfics... Realment si es domina és molt més fàcil que l'ús del Word.

Per concloure, cal remarcar que l'ús de Power point ha de servir de guia per l'orador i ha de ser dinàmica ja que això ajudarà la comprensió als oients.

De tot i més en una classe

Ahir al seminari van haver moltes presentacions: contes, sons i notícies referents a l'educació dels nenes.

La primera en exposar va ser la Vanesa que ha explicat el conte de "La Castanyera". Ens va tenir a tots ben atrapats en la historia ja que la castanyera en comptes d'agafar castanyes agafava cargols per error sens donar-se compte i ho va aprofitar per introduïr la cançó de la castanyera i el cargol treu banya. Així que l'explicació va ser rica en matèria.

A continuació vam tenir l'exposició de la Berta H. i l'Arantxa V. Tractava sobre la digitalització de les aules (notícia extreta de El País a data 4 de setembre.) Ens van explicat la innovació que van haver a les aules de cinquè de primària a l'inici d'aquest curs. El paper i llapis van ser substituïts per un ordinador per nen les pissarres per pantalles tàctils. Això afavoreix a introduir i integrar al nen al món de la multimèdia. Després vem fer un debat; per això ens van dividir en dos grups els que estaven en contra i a favor. Vem discutir les següents temàtiques: els nens estan davant l'ordinador masses hores? l'ordinador és una distracció? els professors s'han de formar per fer aquestes classes i els ordinadors fan una competència amb els bolígrafs. Penso que l'activitat va funcionar força bé i la classe va ser participativa.

La darrera exposició va ser presentada per la Cristina i l'Arantxa V. sobre les condicions de l'ensenyança infantils i els seus esfínters. Penso que va ser un tema que va motivar a tota la classe i que es reflectir en la participació fent el debat que ens van proposar i que havíem de representar el paper de professors, pares, directors escola, membre de la DGA, etc. i que havíem de defensar. A les aules d'infantil P3 si no hi han 42 alumnes per classe (dos mòduls) no pot haver un auxiliar per ajudar a la professora a canviar bolquers segons la DGA. Aquest servei tan precari de personal dificulta la tasca del professor ja que mentre canvia la roba d'un infant els altres nens queden descontrolats uns minuts. Personalment, em va agradar molt aquesta l'activitat i l'exposició que van fer.

Després l'Arantxa L. ens va explicar els diferents sons que escolta a dins i fora de casa i d'aquí cap a la facultat. Vam observar que en les darreres presentacions i la seva el 90% dels sons que sentim a casa són electrodomèstics i quan anem a dormir és realment quan ens adonem de la contaminació sonora.

Per acabar, la Loles, la nostra professora, ens va demanar les claus de casa per fer un joc de reconeixement escoltant els seus "drings" mentre les feia sonar. La majoria dels companys van saber identificar-les; uns estaven molt segurs, com la Sara, d'altres estàvem més confosos i d'altres no les reconeixien. Va ser un experiment divertit.

Frases del dia: Si s'acaba el món que hi hauria? que és veuria? que faríem?

Retrat

L’Anna és la noia de Vilafranca, lloc que estima i del que n’aprecia cada carrer i cada cantonada. Es nota que és de poble! Li fascina parlar tant presencialment com per telèfon. L’Anna és d'estatura alta, és rossa i els seus cabells cobreixen un acara allargada que maquilla cada dia. Els seus ulls són clars i remarcats i sempre té un petit somriure. És riallera, sensible, i de caràcter fort. Les coses les te clares i quan ha de dir una cosa, la diu; és clara i precisa. La noia de Vilafranca és esquerrana i no sempre troba un lloc de treball adequat a les aules de la facultat. El seu treball és ordenat, detallat i net.
Si encara no la coneixeu, a què espereu?

Com presentar treballs

A l'inici de classe la Judit ens ha explicat el conte de "La rateta que escombrava l'escaleta" i l'Arantxa "La Tortuga Robi". El primer diu que hi havia una rateta que estava netejant l'escaleta i un dia es va trobar un dineret i, amb ell es va comprar un llacet. Però com que li agradava tan es posava al seu balcó per mostrar-lo. Aleshores un seguit d'animals l'anaven a cortejar però la rateta, al sentir les seves veus tan fortes i eixordadores els feia fora. Al final passa un gat i aconsegueix enamorar-la per casar-s'hi. Com sabeu el conte acaba en que el gat es menja la rateta, però la Judit ha canviat el final fent un gat vegetarià. Així que va ser ben original.

L'Arantxa ha explicat el conte amb il·lustracions grans, cosa que ha sigut original i diferent dels presentats fins ara. La tortugueta Robi s'intentava desempallegar dels angelets i la sorra que si li ficava a dins la closca.

Després la Vanesa ens va explicar que el seu "treball" del so on ha remarcat que hi ha sons massa excessius i que hauriem de ser conscients de la contaminació acústica que fem els ciutadans.

A continuació vem passar a corregir el format del treball lliurat fa poques setmanes "Educació i vida quotidiana" de l'Eulàlia Bosch. Així que les pautes van quedar d'aquesta manera:

Portada

Ha d'haver un títol i citar l'autor del llibre del qual fem el treball i a sota de pàgina, on diem tota la informació cal posar les següents dades com per exemple:

El nostre nom: Eli Puig

Assignatura: Seminari

Professora: Loles Gonzàlez

Estudis: Educació infantil

Grup: 1H

Facultat: FPCEE, Blanquerna

Sumari

Els títols també s'han de paginar.

Els subapartats han d'anar tabulats, no posar més de tres graus (1.1.1.)

On posem les pàgines el número 1 no ha de constar ja que s'acostuma a contar la portada i sumari com a pàgines; per tant, començarem amb la pàgina 3.

Text

El format de la lletra convé que sigui simple o d'1,5 d'entrelineat.

Les cites textuals que posem d'un llibre han d'anar entre cometes i, si citem un llibre ha d'anar entre parèntesis el nom de l'autor, l'any i l'edició. Després el lector pot consultar les altres dades a la bibliografia.

Exemple: (Eulàlia Bosch, 2004)

Bibliografia

S'ha de posar el llibre del qual hem fet el treball perquè el lector sàpiga quin llibres estem comentant. La forma en que cal fer-ho és la següent: Posar el cognom, la primera lletra del nom amb majúscula. Entre parèntesis l'any d'edició. Títol del llibre en cursiva. Ciutat: Editorial

Exemple: Bosch, E.(2004). Educació i vida quotidiana.Vic:Eumo

Si hi haguessin més autors que han fet el llibre també s'han de posar i mantenint l'ordre que en que es mostren a la portada del llibre.

Per citar pàgines web's cal posar entre parèntesis la data en que s'ha consultat ja que pot ser que la informació es vagi actualitzant.

Frase del dia: si no numero les pàgines del treball perquè he de fer un índex?